‘Maria Ibars. Una estima perenne entre el Montgó i la Mar’ apropa a l’ànima de l’autora a través de la lectura

El llibre, amb un objectiu divulgatiu, aporta les fites més importants de la vida de l’escriptora i el sentit de la seua obra. Un conjunt teixit per Carles Mulet que ve a «mostrar l’univers de Maria Ibars que era a l’ombra del Montgó: La seua voluntat de salvar una societat tradicional que anava perdent-se i una altra que venia, en que [Ibars] veia pors però també oportunitats».
__________________

El passat divendres 7 de febrer es presentava a Pego el llibre ‘Maria Ibars. Una estima perenne entre el Montgó i la Mar’, de Carles Mulet, editat per l’Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta. El regidor de Cultura, Josep Mengual hi va destacar de l’autora que, «malgrat les dificultats de divulgació i valoració crítica que va patir la seua obra, ha esdevingut una figura fonamental en la literatura en valencià». I hi subratllava que «la seua contribució durant el franquisme en un context de repressió lingüística i cultural, fa que la seua producció literària siga extraordinària i mereixedora d’un reconeixement permanent».

Que l’AVL designara Maria Ibars Escriptora de l’any 2024 ha facilitat que se la conega fora de la Marina Alta, atés que a la comarca, pel naixement del seu centenari, el 1992, Carles Mulet ja l’estudia. De fet, la presidenta del IECMA, Rosa Seser el descrivia com «un pioner en redescobrir la figura de Maria Ibars», la «persona que més ha treballat i millor coneix Maria Ibars».

Tot i el temps que ha passat des d’aleshores, des del IECMA es considera que era «precís contribuir a la reivindicació d’esta poetessa i escriptora tan nostra». I és que consideren que «allò primordial és despertar l’estima, la valoració» d’una dona deque «fent front a grans dificultats durant tot el període del franquisme, que és el que li va tocar viure, va poder escriure i, sobretot, va poder publicar poemes i novel·les en valencià, que és un fet, diríem, extraordinari», ressaltava Seser.

Recordava la presidenta del IECMA «aquella visita circumstancial» que van realitzar a Penyamar, a la casa que Maria Ibars tenia a Dénia, a les Rotes. Van anar a parlar amb l’hereu, que era el gendre, el pintor Enrique Pastor de Velasco. En aquella visita Rosa Seser i Carles Mulet, entee altres, «vam veure un bon conjunt de materials: cartes, manuscrits de Maria Ibars», però es va quedar només en la vista i la memòria perquè no van poder treballar-los. No obstant això, «sabíem que existien i això és una cosa bàsica i clau en este moment de reivindicar-la», assenyalava Seser.

L’any Maria Ibars ha donat peu a poder tornar a contactar amb l’hereu que, esta vegada sí, ha donat «accés a eixe material que està disponible per a futurs estudis que li donaran un nou impuls a l’autora», subratllava la presidenta del IECMA.

La proposta de Carles Mulet en esta ocasió, que ha sigut «fer una biografia curta i accessible a tots els públics», li va semblar a Rosa Seser, «magnífica» perquè «l’objectiu és donar a conéixer una autora» i la millor manera de fer-ho és oferint-li al lector i la lectora «textos fàcils i amb una lectura ràpida i atractiva perquè és com un tast de Maria Ibars i, a qui senta el cuquet, ja es menejarà per a llegir més».

‘Maria Ibars. Una estima perenne entre el Montgó i la Mar’ té un plantejament biogràfic però al mateix temps literari perquè l’autor «dona veu als protagonistes dels seus textos, el Montgó, la Mar, Dénia, amb una resposta de la pròpia autora», tot seguint un full cronològic de l’escriptora i complementat amb dibuixos de Pep Ferrer.

Reitera l’autor del llibre, Carles Mulet, que l’exemplar és «senzill» perquè la idea era «divulgar els fets més essencials de la seua vida i obra perquè la gent jove i la major que no ha tingut oportunitat d’acostar-se a Maria Ibars, tinga un marc de referència». I durant la presentació, una manera d’acostar l’autora va ser intercalant poemes musicats d’Ibars a càrrec de Tr3scant.

Però el llibre també vol «reflectir l’esperit de l’obra de Maria Ibars que era el seu amor per Dénia, pel Montgó i per la comarca en general» i «el seu interés per salvar un món tradicional, una llengua, uns costums, els treballadors de la pansa, la gent de les muntanyes, els mariners d’una societat que ella veia ja en decadència, en destrucció com la pròpia llengua, en una situació de degradació molt gran». Perquè Maria Ibars, explica Carles Mulet volia, a través de la literatura «perpetuar eixe món» perquè el conegueren en el futur.

Però Ibars viu en un moment també de «despertar a la modernitat de Dénia, del moviment obrer, a les fàbriques» i això també ho reflectixen molt bé els seus llibres. I ho fa en «una dialèctica d’enfrontament i de fecundització dels dos mons». Maria Ibars reivindica en les seus obres «tot tipus de persona que era marginada […] el poble que patix i que dona exemple». Tot això ho posava «a l’ombra del Montgó» que per a Ibars era el «tòtem», indica Mulet.

Posa l’accent Mulet en la «justícia històrica» cap a Maria Ibars i comenta que potser «ella pensaria que tot es perdria» i no ha estat així, sinó tot el contrari. Actualment, i des de ja fa temps, se la reivindica i, assenyala Carles Mulet que «mentre la recordem, viu en nosaltres» i per això encoratja a llegir-la.

Ressalta també Mulet que se li ha dedicat un segell amb la seua cara i puntualitza Rosa Seser que «és la primera escriptora valenciana a la que se li fa un segell», el que dona una idea de com extraordinària és Maria Ibars.