Més de 150 participants al I Fòrum de Benestar Social de Pego
Amb la finalitat de coordinar esforços per a combatre la violència de gènere des de l’àmbit municipal, professionals de la Marina Alta i de la Safor s’han reunit avui al Teatre Municipal de la localitat per aconseguir que la feina que es fa siga més fructífera i efectiva. La violència cap a les dones, violència masclista o violència de gènere, serà tractada durant el I Fòrum de Benestar Social de Pego des de la multidisciplinarietat.
‘Davant la violència cap a les dones, no t’enfonses… flota’ és el lema del I Fòrum de Benestar Social que es duu a terme a Pego en un àmbit comarcal. La motivació que ha dut a les regidories d’Igualtat d’Oportunitats, Sanitat, Educació, Cultura i Foment de l’Ajuntament de Pego i a la Mancomuniat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l’Atzúvia i Les Valls a organitzar aquest fòrum per tal de coordinar els professionals municipals en la lluita contra la lacra social que és la violència de gènere perquè puguen donar una resposta més efectiva a aquest problema que pateixen més dones de les que en un principi es podria pensar.
L’interès dels professionals de les diferents àrees que es dediquen a intentar tallar la violència cap a les dones és patent, vista la resposta a la iniciativa d’aquest I Fòrum de Benestar Social, al que s’han inscrit més de 150 participants. Una xifra que obligava, a mitjan setmana, a traslladar la ubicació de la jornada al Teatre Municipal. Inicialment s’anava a desenvolupar al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Durant la inauguració de l’acte, el president de la Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l’Atzúvia i Les Valls i regidor d’Igualtat d’Oportunitats, Àngel Sendra donava les gràcies als i les participants “per reunir-vos i intentar lluitar contra la violència de gènere”. També destacava el convenciment que “des de l’Ajuntament de Pego estem fent un esforç molt gran, tenint en compte que som un poble de poc més d’11.000 habitants, posant en marxa un fòrum, tenint només una treballadora social que es dedique a aquesta matèria.”
Àngel Sendra apuntava a què l’intercanvi d’experiències entre els presents i el que s’anava a escoltar des de les diferents ponències o taules rodones, “ajuda a què les persones puguen denunciar, que és l’efecte que hem de transmetre a la població.”. I és asseverava que “s’ha de denunciar el que no volem vore. Perquè hi ha vegades que gires el cap i tanques els ulls davant actes que són de violència i això s’ha d’acabar, s’ha d’eradicar”, sentenciava Sendra. El regidor d’Igualtat d’Oportunitats no donava xifres exactes, però si que comentava que “quan el diuen la xifra –de les ordres d’allunyament que hi ha al poble de Pego- et quedes espantat”.
Demanava Sendra “el compromís de la denúncia i el compromís, entre tots, d’intentar, sobretot els polítics, instaurar programes en les escoles per a identificar què és la violència cap a les dones”.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, declarava que “tots tenim la responsabilitat d’actuar davant la violència de gènere” i admetia que “és trist que moltes vegades l’única actuació que hem de fer els ajuntaments és baixar a la porta per a expressar la nostra més rotunda repulsa a un acte pel que ja no es pot fer res per ell”, concretava que “és trist perquè hauríem de fer tot el possible perquè això no tornara a repetir-se”.
Ortolà incidia, en el fet que Pego, amb una població de poc més d’11.000 habitants, “fa un esforç per a tenir uns serveis socials que es preocupen per les dones maltractades perquè són serveis que d’una forma o d’altra estan garantint els drets humans de la dona”.
L’alcalde de Pego ratificava “el compromís de l’Ajuntament de Pego i de la Mancomunitat de Serveis Socials per a continuar en la línia dibuixada”. Així mateix, esperava que el fòrum fora fructífer. A més, ressaltava que “si no es denuncien aquests fets no es pot investigar i arribem tard als casos”, per això animava a què “s’intentara arribar a unificar uns criteris i que siga realment productiu perquè isca beneficiada la dona agredida”.
Carmelo Ortolà acabava amb una reflexió, plantejant que “estem davant una crisi de valors”, entre els que s’han perdut “els valors de convivència, de socialització […] o de respecte a la dona”.
La diputada a les Corts Valencianes i membre de la Comissió d’Igualtat, Consuelo Català, feia un petit recorregut en el que destacava dues dates significatives per a entendre la situació. Destacava el desembre de 1997, quan Ana Orantes, després d’acudir a la televisió va ser assassinada pel seu marit. Aquest fet, expressava Català, “va suposar començar a prendre consciència social i col•lectiva de què açò era un problema greu i un problema que atemptava contra la vida de les dones i dels valors d’igualtat”. L’altra data important, és el desembre de 2004 “quan per fi, el Parlament Espanyol, per unanimitat, va aprovar la Llei Orgànica, Llei de Protecció Integral contra la violència de gènere”. Esta llei dóna un marc jurídic i desenvolupa un catàleg de protocol d’actuació.
Apuntava Consuelo que eixa mateixa llei el que fa és “obrir el camí a què les Comunitats Autònomes, que tenen competències, per a veure com s’estructurava.” Actualment s’està treballant per “a intentar fer un llei autonòmica per veure com desenvolupar les competències de la comunitat autònoma […]”. Subratllava que en l’esborrany de la llei estan participant diferents especialistes en la matèria que s’està tractant “tenint el valor de la seua experiència i com interpreten l’esborrany”.
Explicava Català el debat de per què acota en la violència de gènere i és perquè es tenen clares dos coses: “l’habitualitat” i “que és l’única violència en què la dona té un vincle afectiu amb l’home”.
La Directora de Salut Pública del Departament de Dénia, Maria Àngeles Jerez, apuntava als drets històrics dins l’àmbit de la salut, del problema de la violència de gènere. “L’any 1998 l’OMS va fer una resolució expressa en què reconeixia la violència de gènere. En l’any 2004 l’interministerial va tractar el cas i el va considerar com un problema de salut pública perquè tot i que no és una malaltia és mor d’ella”.
Des del punt de vista mèdic, definia Àngeles Jerez, que s’entén per por, “quan perilla la pròpia vida”. Així pensem que una dona maltractada “que viu dia a dia amb la por de què perilla la seua pròpia vida, a més amb uns patrons culturals que fan que es percibisca que la víctima acaba sentint-se culpable”. És per això que afirmava Jerez que és “un tema que s’ha d’abordar”. La finalitat última de tots els protocols que s’estableixen en la cadena mèdica pretenen arribar a “conèixer per a actuar entre totes i tots”.
La crua realitat i les traves i contradiccions en el sistema actual per a ajudar a les víctimes de la violència de gènere es manifestaven a la sala sense màscares. Davant aquesta crua i injusta realitat, els professionals d’àmbit municipal intenten tapar els errors que es puguen produir al sistema general, i una prova d’això és la massiva assistència al I fòrum de benestar social a Pego, comentava la coordinadora del mateix, Xaro Pinto.
En la primera conferència de la jornada, ‘Dimensió social de la violència de gènere’, l’advocada i professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Alacant, Maria Àngeles Moraga afirmava que “s’ha de reconèixer que la violència masclista continua sent una lacra important en la nostra societat”. I apuntava a que l’origen d’això “no és un altre que la desigualtat en la que històricament les dones s’hagen trobat davant els homes”. Al preguntar-nos si eixa posició continua avui en dia, lamentablement “hem de contestar que sí”.
Moraga posava damunt la taula que “un dels problemes és que davant la magnitud de les xifres, la societat encara no es fa càrrec del problema”. I és que segons les enquestes del CIS menys del 2% de la població considera que la violència masclista és un problema social, un problema d’estat. La història masclista d’aquesta país encara està molt arrelada al si de la societat.
‘Davant la violència cap a les dones, no t’enfonses… flota’ és el lema del I Fòrum de Benestar Social que es duu a terme a Pego en un àmbit comarcal. La motivació que ha dut a les regidories d’Igualtat d’Oportunitats, Sanitat, Educació, Cultura i Foment de l’Ajuntament de Pego i a la Mancomuniat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l’Atzúvia i Les Valls a organitzar aquest fòrum per tal de coordinar els professionals municipals en la lluita contra la lacra social que és la violència de gènere perquè puguen donar una resposta més efectiva a aquest problema que pateixen més dones de les que en un principi es podria pensar.
L’interès dels professionals de les diferents àrees que es dediquen a intentar tallar la violència cap a les dones és patent, vista la resposta a la iniciativa d’aquest I Fòrum de Benestar Social, al que s’han inscrit més de 150 participants. Una xifra que obligava, a mitjan setmana, a traslladar la ubicació de la jornada al Teatre Municipal. Inicialment s’anava a desenvolupar al saló d’actes de la Casa de Cultura.
Durant la inauguració de l’acte, el president de la Mancomunitat de Serveis Socials i Turisme de Pego, l’Atzúvia i Les Valls i regidor d’Igualtat d’Oportunitats, Àngel Sendra donava les gràcies als i les participants “per reunir-vos i intentar lluitar contra la violència de gènere”. També destacava el convenciment que “des de l’Ajuntament de Pego estem fent un esforç molt gran, tenint en compte que som un poble de poc més d’11.000 habitants, posant en marxa un fòrum, tenint només una treballadora social que es dedique a aquesta matèria.”
Àngel Sendra apuntava a què l’intercanvi d’experiències entre els presents i el que s’anava a escoltar des de les diferents ponències o taules rodones, “ajuda a què les persones puguen denunciar, que és l’efecte que hem de transmetre a la població.”. I és asseverava que “s’ha de denunciar el que no volem vore. Perquè hi ha vegades que gires el cap i tanques els ulls davant actes que són de violència i això s’ha d’acabar, s’ha d’eradicar”, sentenciava Sendra. El regidor d’Igualtat d’Oportunitats no donava xifres exactes, però si que comentava que “quan el diuen la xifra –de les ordres d’allunyament que hi ha al poble de Pego- et quedes espantat”.
Demanava Sendra “el compromís de la denúncia i el compromís, entre tots, d’intentar, sobretot els polítics, instaurar programes en les escoles per a identificar què és la violència cap a les dones”.
L’alcalde de Pego, Carmelo Ortolà, declarava que “tots tenim la responsabilitat d’actuar davant la violència de gènere” i admetia que “és trist que moltes vegades l’única actuació que hem de fer els ajuntaments és baixar a la porta per a expressar la nostra més rotunda repulsa a un acte pel que ja no es pot fer res per ell”, concretava que “és trist perquè hauríem de fer tot el possible perquè això no tornara a repetir-se”.
Ortolà incidia, en el fet que Pego, amb una població de poc més d’11.000 habitants, “fa un esforç per a tenir uns serveis socials que es preocupen per les dones maltractades perquè són serveis que d’una forma o d’altra estan garantint els drets humans de la dona”.
L’alcalde de Pego ratificava “el compromís de l’Ajuntament de Pego i de la Mancomunitat de Serveis Socials per a continuar en la línia dibuixada”. Així mateix, esperava que el fòrum fora fructífer. A més, ressaltava que “si no es denuncien aquests fets no es pot investigar i arribem tard als casos”, per això animava a què “s’intentara arribar a unificar uns criteris i que siga realment productiu perquè isca beneficiada la dona agredida”.
Carmelo Ortolà acabava amb una reflexió, plantejant que “estem davant una crisi de valors”, entre els que s’han perdut “els valors de convivència, de socialització […] o de respecte a la dona”.
La diputada a les Corts Valencianes i membre de la Comissió d’Igualtat, Consuelo Català, feia un petit recorregut en el que destacava dues dates significatives per a entendre la situació. Destacava el desembre de 1997, quan Ana Orantes, després d’acudir a la televisió va ser assassinada pel seu marit. Aquest fet, expressava Català, “va suposar començar a prendre consciència social i col•lectiva de què açò era un problema greu i un problema que atemptava contra la vida de les dones i dels valors d’igualtat”. L’altra data important, és el desembre de 2004 “quan per fi, el Parlament Espanyol, per unanimitat, va aprovar la Llei Orgànica, Llei de Protecció Integral contra la violència de gènere”. Esta llei dóna un marc jurídic i desenvolupa un catàleg de protocol d’actuació.
Apuntava Consuelo que eixa mateixa llei el que fa és “obrir el camí a què les Comunitats Autònomes, que tenen competències, per a veure com s’estructurava.” Actualment s’està treballant per “a intentar fer un llei autonòmica per veure com desenvolupar les competències de la comunitat autònoma […]”. Subratllava que en l’esborrany de la llei estan participant diferents especialistes en la matèria que s’està tractant “tenint el valor de la seua experiència i com interpreten l’esborrany”.
Explicava Català el debat de per què acota en la violència de gènere i és perquè es tenen clares dos coses: “l’habitualitat” i “que és l’única violència en què la dona té un vincle afectiu amb l’home”.
La Directora de Salut Pública del Departament de Dénia, Maria Àngeles Jerez, apuntava als drets històrics dins l’àmbit de la salut, del problema de la violència de gènere. “L’any 1998 l’OMS va fer una resolució expressa en què reconeixia la violència de gènere. En l’any 2004 l’interministerial va tractar el cas i el va considerar com un problema de salut pública perquè tot i que no és una malaltia és mor d’ella”.
Des del punt de vista mèdic, definia Àngeles Jerez, que s’entén per por, “quan perilla la pròpia vida”. Així pensem que una dona maltractada “que viu dia a dia amb la por de què perilla la seua pròpia vida, a més amb uns patrons culturals que fan que es percibisca que la víctima acaba sentint-se culpable”. És per això que afirmava Jerez que és “un tema que s’ha d’abordar”. La finalitat última de tots els protocols que s’estableixen en la cadena mèdica pretenen arribar a “conèixer per a actuar entre totes i tots”.
La crua realitat i les traves i contradiccions en el sistema actual per a ajudar a les víctimes de la violència de gènere es manifestaven a la sala sense màscares. Davant aquesta crua i injusta realitat, els professionals d’àmbit municipal intenten tapar els errors que es puguen produir al sistema general, i una prova d’això és la massiva assistència al I fòrum de benestar social a Pego, comentava la coordinadora del mateix, Xaro Pinto.
En la primera conferència de la jornada, ‘Dimensió social de la violència de gènere’, l’advocada i professora de Dret Constitucional a la Universitat d’Alacant, Maria Àngeles Moraga afirmava que “s’ha de reconèixer que la violència masclista continua sent una lacra important en la nostra societat”. I apuntava a que l’origen d’això “no és un altre que la desigualtat en la que històricament les dones s’hagen trobat davant els homes”. Al preguntar-nos si eixa posició continua avui en dia, lamentablement “hem de contestar que sí”.
Moraga posava damunt la taula que “un dels problemes és que davant la magnitud de les xifres, la societat encara no es fa càrrec del problema”. I és que segons les enquestes del CIS menys del 2% de la població considera que la violència masclista és un problema social, un problema d’estat. La història masclista d’aquesta país encara està molt arrelada al si de la societat.