Més de 200 participants a la Caminada per la Vida de l’Associació Esperança
La solidaritat tornava a mostrar-se a Pego la vesprada de dissabte, aquesta vegada per a donar suport a les persones que han patit o pateixen càncer. L’organització agraïa la resposta del poble de Pego i comptava amb dos participants ben especials, el metge del València CF, Joaquin Mas i Marcos, jugador del Gandia CF.
Més de 200 persones participaven en la Caminada per la Vida organitzada per l’Associació Esperança dissabte de vesprada al voltant del Passeig Cervantes i el Calvari. Una participació que sobrepassava les previsions inicialment fetes i que feia que l’organització es quedara curta de camisetes a repartir entre els i les participants.
Rosa Bolta, la coordinadora de l’esdeveniment, confirmava la seua satisfacció per com havien transcorregut les coses i donava les gràcies a la gent participant. Alhora també declarava que “esperem l’any que ve tornar-ho a fer i que vinguen a col•laborar igual que han vingut enguany”.
Els portaveus de l’Associació Esperança ratificaven la bona sensació que havia transmès la participació de la gent a la crida solidària de la Caminada per la Vida. De fet, Jordi Oltra explicava que “les camisoles s’han venut totes i la gent en demanava més però ja no hi havia”. Sobre la caminada, observava Oltra que “ha estat bé, perquè jo feia temps que no feia exercici i amb els 5 quilòmetres de recorregut he suat la camiseta”. Per la seua banda, Inma Sendra valorava positivament el resultat de la Caminada per la Vida, al que afegia que “com a membre de l’associació estic orgullosa del poble de Pego”.
La Caminada per la Vida comptava amb dos participants destacats, d’una banda un dels metges del València CF, Joaquin Mas, que declarava ser un “luxe” per a ell formar part de la Caminada per la Vida, perquè “aquest tipus d’esdeveniments és molt important per a tot el món perquè estem parlant d’una associació que col•labora molt en un tipus de gent que es troba amb un tipus de problema com és el càncer, que moltes vegades et porta a no saber cap a on tirar”. I és que apuntava Mas que “sempre és important que des d’este tipus d’associacions puguen ajudar a la gent, encaminar-la, donar-li eixa paraula de recolzament i ajuda que necessita en eixe moment”.
Un altre participant destacat en la Caminada per la Vida era el jugador del Gandia CF, Marcos, que confessava que quan li ho va proposar Ximo Mas, no ho va ni pensar d’acudir-hi. I és que assegurava que “amb tots aquests tipus d’actes hem de ser solidaris, els hem de recolzar al màxim perquè ens pot tocar a qualsevol”. Marcos declarava que per suposat que tornaria a participar si el tornaren a convidar a un acte d’aquestes característiques.
Sobre el benefici de l’esport el mateix Marcos comentava que és “una vàlvula d’escapament perquè molta gent utilitza l’esport per a cremar tota eixa energia negativa o quan acabes el treball oblidar-te un poc de tota la pressió”.
Per la seua banda, Joaquin Mas, especialista en medicina de l’esport i de l’educació física, explicava que “si que es pot, quan una persona té càncer, en funció del tipus de càncer, les afectacions que hi hagen, sí que pot fer un tipus d’esport determinat, però això sempre s’ha d’individualitzar”. Puntualitzava que l’esport per a una persona que pateix càncer, “sempre s’haurà de fer amb un control i sempre parlant amb els metges especialistes que porten el càncer”.
Més de 200 persones participaven en la Caminada per la Vida organitzada per l’Associació Esperança dissabte de vesprada al voltant del Passeig Cervantes i el Calvari. Una participació que sobrepassava les previsions inicialment fetes i que feia que l’organització es quedara curta de camisetes a repartir entre els i les participants.
Rosa Bolta, la coordinadora de l’esdeveniment, confirmava la seua satisfacció per com havien transcorregut les coses i donava les gràcies a la gent participant. Alhora també declarava que “esperem l’any que ve tornar-ho a fer i que vinguen a col•laborar igual que han vingut enguany”.
Els portaveus de l’Associació Esperança ratificaven la bona sensació que havia transmès la participació de la gent a la crida solidària de la Caminada per la Vida. De fet, Jordi Oltra explicava que “les camisoles s’han venut totes i la gent en demanava més però ja no hi havia”. Sobre la caminada, observava Oltra que “ha estat bé, perquè jo feia temps que no feia exercici i amb els 5 quilòmetres de recorregut he suat la camiseta”. Per la seua banda, Inma Sendra valorava positivament el resultat de la Caminada per la Vida, al que afegia que “com a membre de l’associació estic orgullosa del poble de Pego”.
La Caminada per la Vida comptava amb dos participants destacats, d’una banda un dels metges del València CF, Joaquin Mas, que declarava ser un “luxe” per a ell formar part de la Caminada per la Vida, perquè “aquest tipus d’esdeveniments és molt important per a tot el món perquè estem parlant d’una associació que col•labora molt en un tipus de gent que es troba amb un tipus de problema com és el càncer, que moltes vegades et porta a no saber cap a on tirar”. I és que apuntava Mas que “sempre és important que des d’este tipus d’associacions puguen ajudar a la gent, encaminar-la, donar-li eixa paraula de recolzament i ajuda que necessita en eixe moment”.
Un altre participant destacat en la Caminada per la Vida era el jugador del Gandia CF, Marcos, que confessava que quan li ho va proposar Ximo Mas, no ho va ni pensar d’acudir-hi. I és que assegurava que “amb tots aquests tipus d’actes hem de ser solidaris, els hem de recolzar al màxim perquè ens pot tocar a qualsevol”. Marcos declarava que per suposat que tornaria a participar si el tornaren a convidar a un acte d’aquestes característiques.
Sobre el benefici de l’esport el mateix Marcos comentava que és “una vàlvula d’escapament perquè molta gent utilitza l’esport per a cremar tota eixa energia negativa o quan acabes el treball oblidar-te un poc de tota la pressió”.
Per la seua banda, Joaquin Mas, especialista en medicina de l’esport i de l’educació física, explicava que “si que es pot, quan una persona té càncer, en funció del tipus de càncer, les afectacions que hi hagen, sí que pot fer un tipus d’esport determinat, però això sempre s’ha d’individualitzar”. Puntualitzava que l’esport per a una persona que pateix càncer, “sempre s’haurà de fer amb un control i sempre parlant amb els metges especialistes que porten el càncer”.