Més de 3.000 persones es manifesten a Dénia contra la LOMQE i les retallades en educació
A Pego, la incidència mitjana de vaga en els centres públics era del 60.83% pel que fa al professorat i del 91.27% pel que fa a l’alumnat i, per tant, pel que fa als pares i mares que decidixen que els seus fills i filles no acudiren a classe. En comparació amb la primera vaga, la celebrada al maig, la mitjana del professorat ha baixat i la de l’alumnat ha pujat.
Un dia després de la vaga general en educació, tornem a mirar les xifres de seguiment i, a Pego, en comparació amb les dades donades per la Conselleria d’Educació, la mitjana de seguiment ha estat molt superior al 21% oficial. Les dades que reproduïm ací són aquelles que ens han passat els centres docents. D’elles podem destacar que en esta ocasió al col•legi públic Rosalia Bondia és on més s’ha notat la indignació per la situació educativa si tenim en compte el massiu seguiment de la vaga. On menys, al col•legi concertat Sant Antoni i al col•legi públic Carolina Sala pel que respecta al professorat. Com és habitual, la vaga ha estat massivament seguida per l’alumnat i, consegüentment, pel col•lectiu de pares i mares que han permès que els seus fills i les seues filles no acudiren a classe per mostrar el seu rebuig a la nova Llei Orgànica per la Millora i Qualitat de l’Ensenyament (LOMQE) i a les successives retallades que està patint l’educació pública.
Des del col•legi Rosalia Bondia es precisa que el 100% de la plantilla de professorat està de vaga. Expliquen que el percentatge oficial, però, és del 85% perquè s’està complint amb els serveis mínims establerts per a esta convocatòria de vaga.
Respecte a la mitjana de la vaga de maig, Pego baixa el percentatge de seguiment entre el professorat i el puja en alumnat. En aquella primera crida la mitjana del professorat que va secundar la vaga va estar 64.22% i d’un 85.64% de l’alumnat.
Pel que fa al seguiment de la vaga al conjunt de la Marina Alta, els sindicats asseguren que la van secundar entre el 60 i el 70% del professorat de secundària i primària, encara que hi ha centres on es va superar el 90%. Encara més massiu ha sigut el seguiment entre l’alumnat, amb nivells d’al voltant del 90%. La dada general donada per la Conselleria d’Educació és d’un seguiment lleugerament superior al 21%.
Foto: Carol Bisquert
Si mirem la manifestació convocada a Dénia per la Plataforma en defensa de l’ensenyament públic de la Marina Alta, més de 3.000 persones, segons l’organització i els mitjans de premsa comarcals, la van secundar. “En ella, va haver-hi representants de totes les forces polítiques a excepció del PP, dels sindicats i dels instituts de la comarca, amb especial presència dels centres de Dénia, Pego, Benissa, Ondara, Xàbia, Gata i Pedreguer.
Foto: La Marina Plaza
La manifestació portava com a lema principal “Per l’educació pública, actua”.
Foto: Saül Ortolà
En altres pancartes es podia llegir “Justícia Social, menys cafés amb llet i més educació pública”, “Per un futur digne”, “Hui, ara i sempre educació pública” o “No a les retallades”. Les crides a la dimissió de Wert van ser constants. Un grup d’estudiants amb el rostre pintat de blanc portaven en les seues mans pintades les paraules “Stop retallades””, informa La Marina Plaza.
Foto: Pepa Guardiola
En acabar la manifestació l’actor i periodista Cèsar Monzonís i una alumna de l’institut Xebic d’Ondara van ser els encarregats de llegir, davant l’Ajuntament de Dénia, el manifest de la Plataforma en defensa de l’ensenyament públic de la Marina Alta. En ell es denunciava que “Les mesures educatives posades en marxa pel Govern estatal, via Reials decrets Lleis i a través de les propostes de la pròpia LOMQE, sense consulta, sense negociació ni informació en els òrgans institucionals, estan infringint el principi de la igualtat d’oportunitats i la compensació de les desigualtats d’origen, i conduint a una educació de qualitat per a uns pocs que s’ho poden permetre, el nivell socioeconòmic dels quals és elevat, i a una educació bàsica sota mínims i purament assistencial per a la majoria de les persones”.
Foto: Pepa Guardiola
Així mateix es posicionen clarament defensant i apostant “per una educació pública, amb accés gratuït, inclusiva, laica, valenciana, crítica, democràtica, coeducadora, científica i de qualitat, amb caràcter de servei públic, com a garantia de l’accés al coneixement i a la promoció professional, així com per a la correcció de les desigualtats”, enfront de la “involució que pretenen els governs valencià i espanyol”, segons concloïa el manifest.
Un dia després de la vaga general en educació, tornem a mirar les xifres de seguiment i, a Pego, en comparació amb les dades donades per la Conselleria d’Educació, la mitjana de seguiment ha estat molt superior al 21% oficial. Les dades que reproduïm ací són aquelles que ens han passat els centres docents. D’elles podem destacar que en esta ocasió al col•legi públic Rosalia Bondia és on més s’ha notat la indignació per la situació educativa si tenim en compte el massiu seguiment de la vaga. On menys, al col•legi concertat Sant Antoni i al col•legi públic Carolina Sala pel que respecta al professorat. Com és habitual, la vaga ha estat massivament seguida per l’alumnat i, consegüentment, pel col•lectiu de pares i mares que han permès que els seus fills i les seues filles no acudiren a classe per mostrar el seu rebuig a la nova Llei Orgànica per la Millora i Qualitat de l’Ensenyament (LOMQE) i a les successives retallades que està patint l’educació pública.
Des del col•legi Rosalia Bondia es precisa que el 100% de la plantilla de professorat està de vaga. Expliquen que el percentatge oficial, però, és del 85% perquè s’està complint amb els serveis mínims establerts per a esta convocatòria de vaga.
Respecte a la mitjana de la vaga de maig, Pego baixa el percentatge de seguiment entre el professorat i el puja en alumnat. En aquella primera crida la mitjana del professorat que va secundar la vaga va estar 64.22% i d’un 85.64% de l’alumnat.
Pel que fa al seguiment de la vaga al conjunt de la Marina Alta, els sindicats asseguren que la van secundar entre el 60 i el 70% del professorat de secundària i primària, encara que hi ha centres on es va superar el 90%. Encara més massiu ha sigut el seguiment entre l’alumnat, amb nivells d’al voltant del 90%. La dada general donada per la Conselleria d’Educació és d’un seguiment lleugerament superior al 21%.
Foto: Carol Bisquert
Si mirem la manifestació convocada a Dénia per la Plataforma en defensa de l’ensenyament públic de la Marina Alta, més de 3.000 persones, segons l’organització i els mitjans de premsa comarcals, la van secundar. “En ella, va haver-hi representants de totes les forces polítiques a excepció del PP, dels sindicats i dels instituts de la comarca, amb especial presència dels centres de Dénia, Pego, Benissa, Ondara, Xàbia, Gata i Pedreguer.
Foto: La Marina Plaza
La manifestació portava com a lema principal “Per l’educació pública, actua”.
Foto: Saül Ortolà
En altres pancartes es podia llegir “Justícia Social, menys cafés amb llet i més educació pública”, “Per un futur digne”, “Hui, ara i sempre educació pública” o “No a les retallades”. Les crides a la dimissió de Wert van ser constants. Un grup d’estudiants amb el rostre pintat de blanc portaven en les seues mans pintades les paraules “Stop retallades””, informa La Marina Plaza.
Foto: Pepa Guardiola
En acabar la manifestació l’actor i periodista Cèsar Monzonís i una alumna de l’institut Xebic d’Ondara van ser els encarregats de llegir, davant l’Ajuntament de Dénia, el manifest de la Plataforma en defensa de l’ensenyament públic de la Marina Alta. En ell es denunciava que “Les mesures educatives posades en marxa pel Govern estatal, via Reials decrets Lleis i a través de les propostes de la pròpia LOMQE, sense consulta, sense negociació ni informació en els òrgans institucionals, estan infringint el principi de la igualtat d’oportunitats i la compensació de les desigualtats d’origen, i conduint a una educació de qualitat per a uns pocs que s’ho poden permetre, el nivell socioeconòmic dels quals és elevat, i a una educació bàsica sota mínims i purament assistencial per a la majoria de les persones”.
Foto: Pepa Guardiola
Així mateix es posicionen clarament defensant i apostant “per una educació pública, amb accés gratuït, inclusiva, laica, valenciana, crítica, democràtica, coeducadora, científica i de qualitat, amb caràcter de servei públic, com a garantia de l’accés al coneixement i a la promoció professional, així com per a la correcció de les desigualtats”, enfront de la “involució que pretenen els governs valencià i espanyol”, segons concloïa el manifest.