Més d’un miler de persones es manifesten el 15 d’octubre a Dénia
Vingudes de tots els racons de la Marina Alta, més d’un miler de persones va recórrer bona part de la capital comarcal fent visible la seua indignació per la situació actual i demanant un “canvi global”. Una mobilització que se sumava a les més de 70 a tot l’Estat Espanyol i més d’un miler a tot el món.
“Que no, que no ens representen [els polítics]”, “A ti també t’afecta, unix-te”; “no hi ha pa per a tant de xoriço” eren alguns dels lemes que es van poder escoltar durant la vesprada de dissabte pels carrers de la capital de la Marina Alta on més d’un miler de persones de tota la comarca es van reunir per a manifestar la seua indignació per la situació actual que està aconseguint desfer el camí dels drets humans i laborals a favor dels grans organismes financers.
Sota el lema “un canvi global”, a les 18h., com en la resta del planeta, la Marina Alta es mobilitzava. No va ser l’única ciutat valenciana on es van produir manifestacions per «un canvi global» d’un «sistema que no complix amb la societat ja que no satisfà les seues necessitats i drets». A València van ser més de 20.000 persones les que es van concentrar en la plaça de Sant Agustí, però també a Gandia, Alacant, Villena, Elda, Elx, Sant Vicent del Raspeig, Alcoi, Benidorm, Sagunt i Castelló van muntar actes per als que no van poder desplaçar-se a la capital del Túria.
“Els problemes es canvien ací i no des de fora” podria ser un resum del que es demanava dissabte passat pels carrers de tot el món. Es reivindicava un canvi perquè es puga optar realment a un habitatge digne, paralitzant alhora els desdonaments; un canvi en els contractes laborals ‘fem’ que s’estan estenen i generalitzant a tot el món; una aturada al desmantellament que s’està duent a terme amb la sanitat i l’educació pública; una democràcia real que pense en la ciutadania i no en els poders financers a l’hora d’actuar; són algunes de les reivindicacions i canvis que es demanaven en 15 d’octubre, entre d’altres que s’haurien de plantejar des dels distints governs perquè aquesta situació no s’eternitze i sempre acaben guanyant els de sempre.
Tot fa intuir, després de l’èxit de les manifestacions del 15 d’octubre, que els pròxims mesos seran de molta intensitat amb les eleccions molt prop i amb una crisi mundial que no dóna treva. Les receptes econòmiques clàssiques i no tan clàssiques estan donant poc resultat i cada dia el drama humana que deixa despresa de de si el remolí de la crisi és major. De moment, el pacifisme del moviment 15-M ha sigut envejable, però una gran part de la societat s’està cansant d’esperar: «Es va acabar la pau social», cantaven els més jóvens. Tot el món espera que no siga així i que els governants prenguen les decisions correctes tenint en compte als seus, és a dir, als seus ciutadans, per a eixir d’una vegada per sempre d’esta eterna depressió.
“Que no, que no ens representen [els polítics]”, “A ti també t’afecta, unix-te”; “no hi ha pa per a tant de xoriço” eren alguns dels lemes que es van poder escoltar durant la vesprada de dissabte pels carrers de la capital de la Marina Alta on més d’un miler de persones de tota la comarca es van reunir per a manifestar la seua indignació per la situació actual que està aconseguint desfer el camí dels drets humans i laborals a favor dels grans organismes financers.
Sota el lema “un canvi global”, a les 18h., com en la resta del planeta, la Marina Alta es mobilitzava. No va ser l’única ciutat valenciana on es van produir manifestacions per «un canvi global» d’un «sistema que no complix amb la societat ja que no satisfà les seues necessitats i drets». A València van ser més de 20.000 persones les que es van concentrar en la plaça de Sant Agustí, però també a Gandia, Alacant, Villena, Elda, Elx, Sant Vicent del Raspeig, Alcoi, Benidorm, Sagunt i Castelló van muntar actes per als que no van poder desplaçar-se a la capital del Túria.
“Els problemes es canvien ací i no des de fora” podria ser un resum del que es demanava dissabte passat pels carrers de tot el món. Es reivindicava un canvi perquè es puga optar realment a un habitatge digne, paralitzant alhora els desdonaments; un canvi en els contractes laborals ‘fem’ que s’estan estenen i generalitzant a tot el món; una aturada al desmantellament que s’està duent a terme amb la sanitat i l’educació pública; una democràcia real que pense en la ciutadania i no en els poders financers a l’hora d’actuar; són algunes de les reivindicacions i canvis que es demanaven en 15 d’octubre, entre d’altres que s’haurien de plantejar des dels distints governs perquè aquesta situació no s’eternitze i sempre acaben guanyant els de sempre.
Tot fa intuir, després de l’èxit de les manifestacions del 15 d’octubre, que els pròxims mesos seran de molta intensitat amb les eleccions molt prop i amb una crisi mundial que no dóna treva. Les receptes econòmiques clàssiques i no tan clàssiques estan donant poc resultat i cada dia el drama humana que deixa despresa de de si el remolí de la crisi és major. De moment, el pacifisme del moviment 15-M ha sigut envejable, però una gran part de la societat s’està cansant d’esperar: «Es va acabar la pau social», cantaven els més jóvens. Tot el món espera que no siga així i que els governants prenguen les decisions correctes tenint en compte als seus, és a dir, als seus ciutadans, per a eixir d’una vegada per sempre d’esta eterna depressió.