Mor Joan Pellicer
Metge, naturalista, però sobretot botànic, Joan Pellicer, ha estat clau en la divulgació del patrimoni vegetal que pobla les muntanyes i els camps del País Valencià. Natural de Bellreguard aquest amant de la natura, ha faltat als 60 anys deixant una obra de gran valor documental. El seu sepeli tindrà lloc aquesta vesprada a l´esglèsia del seu poble natal.
Avui hem de dir adéu a Joan Pellicer, tota una institució en botànica i etnografia, entre d´altres qüestions. La seua obra, escrita i audiovisual, ha permès que la saviesa popular i ancestral, que la medicina més bàsica, heretada generació rere generació, quasi desapareguda en aquest segle marcat per l´accelació social, no es perda, romanga sempre a mà de qui la necessite. Pellicer amb la seua obra ha copiat la natura i ha sembrat la seua llavor, perquè perdure.
Joan Pellicer ha estat conegut pel gran públic, sobretot, gràcies al programa de Punt 2, “Medi Ambient”: bigoti salvatge, ulleres de grossa graduació, prim, amb una impressió lingüística pròpia, intransferible i d´allò més característica, ubicat sempre en paratges d´envejables per tal de descriure més de dos centes plantes amb les seues característiques i propietats. Arreplegades, al mateix temps en l´obra “El costumari botànic”, “De Mariola a la Mar” i “Meravelles de Diània”.
«Una referència insubstituïble que ha marcat una època i que va fer descobrir el territori a milers de persones». Paraules de Lluís Romero, director de la Universitat Popular de Gandia, per a descriure al desaparegut Joan Pellicer. La Universitat Popular de Gandia va ser només una de les moltes activitats que van ocupar Pellicer en la seua incansable labor divulgadora. Durant els cinc últims anys va impartir classes i va guiar rutes sobre botànica i territori en què participaven cada vegada més persones.
Néstor Novell, que va ser director del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, també va recordar de la seua personalitat «la vasta cultura» que va transmetre. En eixe organisme, del que va formar part durant uns anys, va començar a publicar els seus treballs, sent l’any 1995, amb l’aparició de «Meravelles de Diània» el punt d’inflexió que li permetria ser conegut dins i fora de la Safor.
Batiste Malonda, responsable del Col•lectiu de Mestres de la Safor, l’Escola d’Estiu marina-Safor i del col•legi públic d’Almoines, va recordar ahir la llarguíssima col•laboració del finat amb eixos tres col•lectius. Malonda va destacar de Pellicer «la seua humanitat, el seu compromís amb el poble i la seua saviesa».
Joan Pellicer serà soterrat avui a les 5 de la vesprada a l´esglèsia de Bellreguard, el seu poble natal.
Avui hem de dir adéu a Joan Pellicer, tota una institució en botànica i etnografia, entre d´altres qüestions. La seua obra, escrita i audiovisual, ha permès que la saviesa popular i ancestral, que la medicina més bàsica, heretada generació rere generació, quasi desapareguda en aquest segle marcat per l´accelació social, no es perda, romanga sempre a mà de qui la necessite. Pellicer amb la seua obra ha copiat la natura i ha sembrat la seua llavor, perquè perdure.
Joan Pellicer ha estat conegut pel gran públic, sobretot, gràcies al programa de Punt 2, “Medi Ambient”: bigoti salvatge, ulleres de grossa graduació, prim, amb una impressió lingüística pròpia, intransferible i d´allò més característica, ubicat sempre en paratges d´envejables per tal de descriure més de dos centes plantes amb les seues característiques i propietats. Arreplegades, al mateix temps en l´obra “El costumari botànic”, “De Mariola a la Mar” i “Meravelles de Diània”.
«Una referència insubstituïble que ha marcat una època i que va fer descobrir el territori a milers de persones». Paraules de Lluís Romero, director de la Universitat Popular de Gandia, per a descriure al desaparegut Joan Pellicer. La Universitat Popular de Gandia va ser només una de les moltes activitats que van ocupar Pellicer en la seua incansable labor divulgadora. Durant els cinc últims anys va impartir classes i va guiar rutes sobre botànica i territori en què participaven cada vegada més persones.
Néstor Novell, que va ser director del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, també va recordar de la seua personalitat «la vasta cultura» que va transmetre. En eixe organisme, del que va formar part durant uns anys, va començar a publicar els seus treballs, sent l’any 1995, amb l’aparició de «Meravelles de Diània» el punt d’inflexió que li permetria ser conegut dins i fora de la Safor.
Batiste Malonda, responsable del Col•lectiu de Mestres de la Safor, l’Escola d’Estiu marina-Safor i del col•legi públic d’Almoines, va recordar ahir la llarguíssima col•laboració del finat amb eixos tres col•lectius. Malonda va destacar de Pellicer «la seua humanitat, el seu compromís amb el poble i la seua saviesa».
Joan Pellicer serà soterrat avui a les 5 de la vesprada a l´esglèsia de Bellreguard, el seu poble natal.