«No fer, fa» en qüestió de gènere, ja que una posició neutral deixa que les violències arriben de manera demolidora

Era la reflexió amb la que van acabar les formadores de gènere Carme Ivars i Teresa de la Cruz Jordà la seua ponència ‘Incorporació de la perspectiva de gènere en els centres educatius’, impartida durant la primera sessió de les I jornades socioeducatives de Pego ‘Violència 0 des dels 0 anys’. Advocaven les components de La Naturadora perquè «l’escola hauria de garantir que totes les persones tingueren les mateixes oportunitats, que totes les persones puguen triar la seua identitat […] i que això no siga motiu d’abús, de rebuig» i apostaven per pegar «un bot cap a l’escola coeducativa i igualitària».

Les I jornades socioeducatives de Pego ‘Violència 0 des dels 0 anys‘ han donat moltes claus per començar a caminar cap a un nou model educatiu, el que està darrer de l’organització d’estes jornades que han impulsat els centres educatius de Pego i la Vall de Gallinera. L’objectiu principal d’eixe nou model és l’eradicació de la violència a les aules. Com s’aconseguix? És el que anirem esbrinant en estos dies. Ja que, com començàrem divendres passat, en els dies que venen anirem resumint-vos els continguts més destacats de cadascuna de les ponències, de les conferències i les experiències que s’han pronunciat durant les tres sessions de les jornades socioeducatives.

‘Se buscan valientes‘ d’El Langui ha estat la banda sonora de les I jornades socioeducatives de Pego i, a mesura que avancem en les exposicions, descobrireu perquè. No obstant, us avancem abans de cadascuna de les xerrades un lipdub de la cançó servia per situar l’auditori. Estos vídeoclips estaven protagonitzats per l’alumnat del Ceip Ambra, Carolina Sala, Rosalia Bondia, col·legi Sant Antoni, Ceip Joanot Martorell i IES Enric Valor.

Centrant-nos en el contingut de la ponència que tancava la primera sessió de les I jornades socioeducatives de Pego, ‘Violència 0 des dels 0 anys’, esta va abordar la ‘Incorporació de la perspectiva de gènere en els centres educatius’ i va ser impartida per Carme Ivars i Teresa de la Cruz Jordà, formadores de gènere. Elles van estar introduïdes pel director del Ceip Carolina Sala, Enric Sendra.

El seu punt de partida va ser una il·lustració en la que es preguntava a una dona que passejava en un carret: «es un niño o una niña?» i la mare li contestava: «pues no sé, todavía no sabe hablar». A partir d’ací les components de La Naturadora van exposar que «la perspectiva de gènere no és una qüestió en la que haguem d’aprendre uns conceptes, sinó que hem de fer primerament una revisió de com ens és necessari, a cadascuna de les persones, saber a quina persona tenim davant». I és que asseguren que actualment, «continua operant un sistema que marca una direcció que és que, aquelles persones que naixen biològicament com a mascles o femelles, s’espera d’elles que siguen homes o dones».

Este sistema és el que s’ha anat reproduint al llarg del temps. Un sistema «dinàmic» que s’ha anat adaptant al llarg del segles però sempre marcant quina és la categoria de la que no pots eixir. Per mostrar, però, que fora dels contorns definits d’eixe sistema clàssic hi ha molt més, Carme Ivars posava la imatge d’un iceberg per a manifestar que «falta quasi el 75% de la diversitat humana en expressió de gènere i d’identitat de gènere, de la vivència del que significa femení i masculí, de comprendre’s a si mateix per poder ser lliure».

Davant esta realitat, Teresa de la Cruz Jordà afirmava que «les violències masclistes es gesten des dels 0 anys i l’escola té un paper fonamental com a agent socialitzador». Afegia que, per això mateix, «l’escola hauria de garantir que totes les persones tingueren les mateixes oportunitats, que totes les persones pogueren triar la seua identitat […] i que això no siga motiu d’abús, de rebuig». I este és la causa pel que, asseguren, cal incorporar la perspectiva de gènere a l’escola. Són conscients que el gènere no ho explica tot, però que «sí que hi ha una gran part dels conflictes i de la violència que té llocs als centres educatius que té una arrel de gènere clara i evident».

Recordaven des de La Naturadora que fins l’any 1985 no s’instaura, per llei, una escola mixta. Esta, però, el que fa és ajuntar xiques i xics sense dissenyar un nou model, sinó que dóna per fet que les xiques s’han d’adaptar al que se’ls demana als xics i han d’incorporar el que ja aprenien a les escoles segregades. Per tant, afirma de la Cruz Jordà, «estem davant una escola androcèntrica», en la que s’està enfront del que s’anomena ‘miratge de la igualtat’ i que significa que «la veig, però realment no existix».

Exposa Teresa de la Cruz que «se suposa que el sistema educatiu és objectiu, però, […] la suposada objectivitat amaga, a través dels llibres, de les imatges, relacions entre el professorat, entre el professorat i l’alumnat i entre els iguals, tota una sèrie d’estereotips que reproduïxen i que s’aprenen».

Carme Ivars i Teresa de la Cruz proposaven plantejar-se les relacions de poder al centres educatius per veure si s’estan reproduint els models de gènere tradicionals responent a preguntes com:

– Qui ocupa els espais de joc a l’hora dels esplais? Qui ocupa el centre i qui les perifèries?

– Qui ocupa més temps parlant? Qui alça més el braç?

– La divisió del treball com es distribuïx?

– Com són les relacions entre igual i amb el professorat? Quins comentaris es fan, quins gestos…? Quin nivell de violència es produïx?

– Quin llenguatge s’usa? És sexista? Usem el masculí genèric?

Per a superar esta situació, des de La Naturadora aposten per pegar «un bot cap a l’escola coeducativa i igualitària», és a dir, una escola que «analitze i identifique quin és el nivell de d’estereotip que té el nostre alumnat, quins són els espais on es reproduïxen, en quins continguts curriculars estem, sense adonar-nos-en, reproduint altra vegada eixe model, perquè «cal mirar en cada lloc i reflexionar com nosaltres fem de corretja de transmissió del model masclista».

Acabaven Carme i Teresa amb la reflexió de «No fer, fa. Perquè si no fem, deixem que faça tot allò que arriba d’una manera demolidora i per això la posició neutral respecte al gènere no existix, perquè el no fer, fa».