“Pedres que han de ser remogudes”: misteri, música i Memòria Històrica
Jovi Seser presentà el divendres el seu darrer llibre, Pedres que han de ser remogudes, en un acte original i innovador en què va introduir la seua obra a través de la música.
Pedres que han de ser remogudes és un llibre de contes de gènere negre, amb què Jovi Seser ha représ el seu vessant d’escriptor després d’uns anys d’aturada, i amb el qual ha aconseguit el premi Alfons El Magnànim de Narrativa 2019.
Jovi Seser és periodista i escriptor a més de gerent de la MACMA, i, com va demostrar el divendres a la Casa de Cultura, un apassionat de la música i de les arts en general.
La introducció de l’acte de presentació va còrrer a càrrec de la regidora de Cultura, Laura Castellà, qui va destacar una frase de l’escriptor en què afirma que Pego és la capital literària de la Marina Alta per la densitat i qualitat d’autors pegolins.
Al respecte del format de l’acte, l’escriptor indicà que només havia fet la presentació en forma de recital musical al seu poble, a Ondara, i ara a Pego. Segons comentà, desgranar l’obra a través de la música ajuda a presentar-la sense donar-ne massa detalls.
Com va dir l’autor, el recital inclou és com una mena de banda sonora de les huit històries que no tenen cap relació entre elles, ni responen a una ordenació temporal, ni a cap altre lligam. Només els uneix una qüestió de fons: la maldat humana.
Seser va anar introduint els relats de Pedres que han de ser remogudes a través de cançons que va interpretar acompanyat al piano per Àlex Velàzquez: New York, el Danibu blau, Every breath you take, Ne me quitte pas, The power of love, O’ Sole Mio, Kalinka i Un núvol blanc. Temes amb els que va emocionar al públic fent paleses la seua sensibilitat i dots vocals.
Per últim, explicà que el títol de l’obra ha estat determinat pel relat que tanca el llibre, «Pedres» i que fa referència a les fosses comuns i a la recuperació de la Memòria Històrica.
Pedres que han de ser remogudes és un llibre de contes de gènere negre, amb què Jovi Seser ha représ el seu vessant d’escriptor després d’uns anys d’aturada, i amb el qual ha aconseguit el premi Alfons El Magnànim de Narrativa 2019.
Jovi Seser és periodista i escriptor a més de gerent de la MACMA, i, com va demostrar el divendres a la Casa de Cultura, un apassionat de la música i de les arts en general.
La introducció de l’acte de presentació va còrrer a càrrec de la regidora de Cultura, Laura Castellà, qui va destacar una frase de l’escriptor en què afirma que Pego és la capital literària de la Marina Alta per la densitat i qualitat d’autors pegolins.
Al respecte del format de l’acte, l’escriptor indicà que només havia fet la presentació en forma de recital musical al seu poble, a Ondara, i ara a Pego. Segons comentà, desgranar l’obra a través de la música ajuda a presentar-la sense donar-ne massa detalls.
Com va dir l’autor, el recital inclou és com una mena de banda sonora de les huit històries que no tenen cap relació entre elles, ni responen a una ordenació temporal, ni a cap altre lligam. Només els uneix una qüestió de fons: la maldat humana.
Seser va anar introduint els relats de Pedres que han de ser remogudes a través de cançons que va interpretar acompanyat al piano per Àlex Velàzquez: New York, el Danibu blau, Every breath you take, Ne me quitte pas, The power of love, O’ Sole Mio, Kalinka i Un núvol blanc. Temes amb els que va emocionar al públic fent paleses la seua sensibilitat i dots vocals.
Per últim, explicà que el títol de l’obra ha estat determinat pel relat que tanca el llibre, «Pedres» i que fa referència a les fosses comuns i a la recuperació de la Memòria Històrica.