‘Pego, cuina de marjal’ homenatja els cuiners «que han convertit l’arròs en l’epicentre de la gastronomia pegolina»

Ahir de vesprada, durant la presentació del llibre ‘La cuina de la Marina Alta. Receptes i històries mediterrànies’, Josep Vicent Miralles i Marisa Piles van certificar que «la cuina no és només una qüestió química, sinó també és la nostra forma de vida, és mestissatge, una manera de trobar-nos» perquè «la riquesa culinària de la Marina Alta és riquíssima i variada, ple de matisos depenent del poble que es visite per menjar». Hui, l’homenatge als cuiners serà a les 18.30h., a la Casa de Cultura.

‘Pego, cuina de marjal’, culmina la setmana gastrocultural de l’arròs bomba amb un homenatge als cuiners «que han convertit l’arròs en l’epicentre de la gastronomia pegolina». L’acte té lloc esta vesprada, a les 18.30h., a la Casa de Cultura. El pròleg inicial d’este reconeixement correrà a càrrec d‘Àngela Garcia, com explica la regidora de Turisme, Rosa Maria Ferrer.

Ahir de vesprada, a la Casa de Cultura, ‘Pego, cuina de marjal’ va ser el marc per presentar un nou llibre de la col·lecció cuina de l’editorial Drassana escrit per Josep Vicent Miralles i Marisa Piles, ‘La cuina de la Marina Alta. Receptes i històries mediterrànies’. Miralles va certificar que «la cuina no és només una qüestió química […], sinó que és la nostra forma de vida, de mestissatge, una manera de trobar-nos», un fet del que va prendre consciència l’any 2003 mentre estava vivint a Irlanda, com bé introduïx el text que dóna inici a esta barreja d’històries sobre productes típics de la comarca i receptes.

Les receptes que omplin les taules de la Marina Alta són, per a «una veterana de cuina» com Marisa Piles «amplíssimes» perquè «cada casa li afegix o li lleva o adapta les receptes al seu gust». És més o menys el que passa amb les mesures, que són vastes i imprecises, el que fa difícil traslladar-les a un llibre de recepte. Un repte, però, que Marisa ha aconseguit.

En el llibre la gent trobarà, sobretot, receptes que partixen de la cuina pegolina i xabienca perquè la seua autora beu d’un poble i de l’altre, el que la porta a assegurar que la riquesa culinària de la Marina Alta és riquíssima i variada, plena de matisos depenent del poble que es trie per menjar.

Eixa ànima diversa i combinada de la comarca, «de les persones que ens han llegat la cuina», és la que intenta fotografiar el llibre, apuntava Josep Vicent Miralles, que subratllava que alhora l’obra pretén mantindre eixa ànima perquè entenen que «en protegir no prohibim res, sinó que garantim que es puga continuar fent, però d’una manera més sostenible», com és el cas de la pesca de l’eriçó o bogamarí.

Dos coses més van quedar clares, que l’arròs bombó es mantenia en la memòria del pare de Marisa i que la vinculació de la família amb l’arròs, siga bomba o bombó, ha estat i és ben forta. Així mateix, els pares de Marisa que van viure a Pego molts anys, tot i que ja no residiren ací hi tornaven per comprar la carn dels seus plats i, especialment buscaven les botifarres que elaboren les carnisseries del poble.

Per últim, la cuinera recomanava anar anotant les receptes perquè, tot i que no parega, estes desapareixen quan algú ens deixa.