Pego demana la derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local
Amb 13 vots a favor, els del PSPV, Compromís i Ciutadans de Pego i 2 abstencions del PP. La moció, presentada pels socialistes en el ple ordinari de desembre, assegura que «la reforma plantejada priva a les entitats locals de les competències en matèria de prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, així com en altres competències».
El ple de l’Ajuntament de Pego no és la primera vegada que mostra el seu rebuig a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Abans que es publicara, el 6 de maig de 2013, l’Ajuntament de Pego reafirmava l’autonomia municipal i demanava la retirada de l’Avantprojecte de la Llei. A finals d’eixe any, el 13 de desembre de 2013, es realitzava una concentració en contra de la nova normativa. El 7 d’abril de 2014 en ple s’aprovava demanar la constitució urgent d’una Mesa d’àmbit autonòmic amb l’objectiu d’estudiar i acordar línies de procediment per a desenvolupar la Llei, demanant a l’hora que un compromís al Govern perquè garantira «el manteniment dels serveis i els llocs de treball, així com la qualitat, eficàcia i eficiència dels mateixos».
Dijous 3 de desembre de 2015, el PSPV pujava al ple ordinari una moció que demanava dos coses al Govern d’Espanya:
«1. Derogar la llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.
2. Mentre es compromet a tramitar, de forma immediata, una modificació legislativa que retorne urgentment a les Entitats Locals les competències en matèria de prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, i reafirme l’autonomia municipal constitucionalment garantida, entesa com la capacitat de decisió en tots els àmbits de la vida ciutadana, sense perjudici de la necessària coordinació de competències entre administracions, sota els principis de qualitat del servei, proximitat i subsidiarietat».
L’encarregat de llegir el contingut de la moció va ser el portaveu socialista Raúl Tamarit, que va començar exposant que «La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local venia a reformar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i va posar en una situació difícil la base del municipalisme i del model que ha garantit la cohesió social del nostre país durant els últims 30 anys». A més d’assegurar que «la reforma plantejada priva a les entitats locals de les competències en matèria de prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, així com en altres competències: sanitat, consum, igualtat, polítiques actives d’ocupació, etc».
No s’oblida la moció de recordar que «la nova Llei consagra una visió exclusivament economicista de les mateixes funcions de l’Estat, i especialment de les Entitats Locals, en citar l’estabilitat pressupostària com a principi que ha de presidir les actuacions de totes les Administracions públiques en lloc de situar l’atenció dels ciutadans/as i la qualitat en la prestació de serveis al centre de la reforma».
Raúl Tamarit ressaltava que «des del principi, el PSOE s’ha oposat frontalment a aquesta reforma perquè ataca i danya l’arrel mateixa del govern municipal, retalla competències als ajuntaments i obre el camí a la desaparició o la privatització dels serveis socials que presten els ajuntaments. El text és, a més, un atac a la Carta Europea d’Autonomia Local. També s’han oposat la resta dels grups de l’oposició i alcaldes de tota Espanya, inclosos molts del Partit Popular».
Esta llei va provocar, com recorda la moció que, «els Grups Parlamentaris Socialista, Esquerra Plural, Unió Progrés i Democràcia, i Mixt (BNG, CC-*NC-*PNC i Compromís-Q) presentaren un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta Llei. El mateix van fer algunes Comunitats Autònomes. Igualment, més de 3.000 ajuntaments de tota Espanya, que representen a més de 16 milions de ciutadans i ciutadanes, van plantejar un conflicte davant el Tribunal Constitucional en defensa de l’autonomia local constitucionalment garantida. Tant els recursos presentats com el conflicte plantejat van ser admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional i estan pendents de tramitació i sentència».
Carmelo Ortolà, des de Ciutadans de Pego, destacava el fort contingut polític de la moció presentada pels socialistes i criticava la seua extensió, massa llarga. No obstant, es mostrava d’acord amb els dos punts que demanava el document. Exposava que «eixa llei, o que la lleven o que ho paguen tot el que diuen que han de pagar, perquè ens deixen en la indefinició».
Reiterava la portaveu del PP, Ana Ortolà, la intenció «totalment política» de la moció i argumentava que «hauríem d’esperar-nos a veure els resultats de la Llei i no anticipar-nos i demanar la seua derogació».
Compromís per Pego es mostrava favorable a la moció. Àngel Oltra declarava que «sempre hem apostat pel principi de subsidiarietat perquè creiem que els serveis públics que es gestionen des de baix i, com més pròxim al ciutadà, el ciutadà té un major control i servixen millor». Afegia que, a la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local se li hauria de sumar una reforma del sistema de finançament dels ajuntaments perquè «és a totes llums insuficient».
Davant les crítiques rebudes al voltant del contingut altament polític de la moció, l’alcalde, el socialista Enrique Moll, explicava que era «una còpia pràcticament exacta de la moció que ens va enviar la Federació Valenciana de Municipis i Províncies». Recordava també que la moció havia estat recolzada per una àmplia majoria de municipis, també molts governats pel PP, li assegurava a la portaveu popular.
Desitjava Moll que «tan de bo els serveis bàsics que marca la llei que no són competència dels ajuntaments estigueren finançats per Diputacions o Conselleria, però si no tenen un duro, que hem de fer, tancar i no donar serveis a la ciutadania? És una incongruència, no?», es preguntava l’alcalde.
La moció era aprovada per 13 vots a favor, els del PSPV, Compromís i Ciutadans de Pego i dos abstencions, del PP.
El ple de l’Ajuntament de Pego no és la primera vegada que mostra el seu rebuig a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local. Abans que es publicara, el 6 de maig de 2013, l’Ajuntament de Pego reafirmava l’autonomia municipal i demanava la retirada de l’Avantprojecte de la Llei. A finals d’eixe any, el 13 de desembre de 2013, es realitzava una concentració en contra de la nova normativa. El 7 d’abril de 2014 en ple s’aprovava demanar la constitució urgent d’una Mesa d’àmbit autonòmic amb l’objectiu d’estudiar i acordar línies de procediment per a desenvolupar la Llei, demanant a l’hora que un compromís al Govern perquè garantira «el manteniment dels serveis i els llocs de treball, així com la qualitat, eficàcia i eficiència dels mateixos».
Dijous 3 de desembre de 2015, el PSPV pujava al ple ordinari una moció que demanava dos coses al Govern d’Espanya:
«1. Derogar la llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local.
2. Mentre es compromet a tramitar, de forma immediata, una modificació legislativa que retorne urgentment a les Entitats Locals les competències en matèria de prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, i reafirme l’autonomia municipal constitucionalment garantida, entesa com la capacitat de decisió en tots els àmbits de la vida ciutadana, sense perjudici de la necessària coordinació de competències entre administracions, sota els principis de qualitat del servei, proximitat i subsidiarietat».
L’encarregat de llegir el contingut de la moció va ser el portaveu socialista Raúl Tamarit, que va començar exposant que «La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local venia a reformar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, i va posar en una situació difícil la base del municipalisme i del model que ha garantit la cohesió social del nostre país durant els últims 30 anys». A més d’assegurar que «la reforma plantejada priva a les entitats locals de les competències en matèria de prestació dels serveis socials i de promoció i reinserció social, així com en altres competències: sanitat, consum, igualtat, polítiques actives d’ocupació, etc».
No s’oblida la moció de recordar que «la nova Llei consagra una visió exclusivament economicista de les mateixes funcions de l’Estat, i especialment de les Entitats Locals, en citar l’estabilitat pressupostària com a principi que ha de presidir les actuacions de totes les Administracions públiques en lloc de situar l’atenció dels ciutadans/as i la qualitat en la prestació de serveis al centre de la reforma».
Raúl Tamarit ressaltava que «des del principi, el PSOE s’ha oposat frontalment a aquesta reforma perquè ataca i danya l’arrel mateixa del govern municipal, retalla competències als ajuntaments i obre el camí a la desaparició o la privatització dels serveis socials que presten els ajuntaments. El text és, a més, un atac a la Carta Europea d’Autonomia Local. També s’han oposat la resta dels grups de l’oposició i alcaldes de tota Espanya, inclosos molts del Partit Popular».
Esta llei va provocar, com recorda la moció que, «els Grups Parlamentaris Socialista, Esquerra Plural, Unió Progrés i Democràcia, i Mixt (BNG, CC-*NC-*PNC i Compromís-Q) presentaren un recurs d’inconstitucionalitat contra aquesta Llei. El mateix van fer algunes Comunitats Autònomes. Igualment, més de 3.000 ajuntaments de tota Espanya, que representen a més de 16 milions de ciutadans i ciutadanes, van plantejar un conflicte davant el Tribunal Constitucional en defensa de l’autonomia local constitucionalment garantida. Tant els recursos presentats com el conflicte plantejat van ser admesos a tràmit pel Tribunal Constitucional i estan pendents de tramitació i sentència».
Carmelo Ortolà, des de Ciutadans de Pego, destacava el fort contingut polític de la moció presentada pels socialistes i criticava la seua extensió, massa llarga. No obstant, es mostrava d’acord amb els dos punts que demanava el document. Exposava que «eixa llei, o que la lleven o que ho paguen tot el que diuen que han de pagar, perquè ens deixen en la indefinició».
Reiterava la portaveu del PP, Ana Ortolà, la intenció «totalment política» de la moció i argumentava que «hauríem d’esperar-nos a veure els resultats de la Llei i no anticipar-nos i demanar la seua derogació».
Compromís per Pego es mostrava favorable a la moció. Àngel Oltra declarava que «sempre hem apostat pel principi de subsidiarietat perquè creiem que els serveis públics que es gestionen des de baix i, com més pròxim al ciutadà, el ciutadà té un major control i servixen millor». Afegia que, a la derogació de la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local se li hauria de sumar una reforma del sistema de finançament dels ajuntaments perquè «és a totes llums insuficient».
Davant les crítiques rebudes al voltant del contingut altament polític de la moció, l’alcalde, el socialista Enrique Moll, explicava que era «una còpia pràcticament exacta de la moció que ens va enviar la Federació Valenciana de Municipis i Províncies». Recordava també que la moció havia estat recolzada per una àmplia majoria de municipis, també molts governats pel PP, li assegurava a la portaveu popular.
Desitjava Moll que «tan de bo els serveis bàsics que marca la llei que no són competència dels ajuntaments estigueren finançats per Diputacions o Conselleria, però si no tenen un duro, que hem de fer, tancar i no donar serveis a la ciutadania? És una incongruència, no?», es preguntava l’alcalde.
La moció era aprovada per 13 vots a favor, els del PSPV, Compromís i Ciutadans de Pego i dos abstencions, del PP.