Pego fa notar a Dénia que hi ha un ‘desquadre’ d’uns 20.000m2 a Monte Pego
En la fase d’informació de la versió preliminar del PGOU de la capital comarcal. Els tècnics també consideren que no hi ha un criteri unificat en la línia de costes, ja que esta presenta un vial de 6 metres que només discorre transversalment a la línia de la platja on estiuen molts pegolins i pegolines. Des de l’equip de govern s’assegura que quan s’expose al públic la versió definitiva del PGOU de Dénia ho farà públic perquè els afectats s’assabenten i puguen al·legar.
L’Ajuntament de Pego és la segona vegada que ha d’informar al de Dénia sobre el PGOU d’eixa localitat. La primera va ser en 2009 a través de la Junta de Govern. Esta última passa per plenari. Informava el regidor d’Urbanisme [en eixe moment encara], José Maria Ferrer, que es tracta d’una versió preliminar del PGOU de Dénia en la que sol·liciten a l’Ajuntament de Pego “la informació que consideren convenient aportar en relació a les delimitacions amb Dénia”. Ressaltava Ferrer que el més destacat de l’informe tècnic, elaborat per l’oficina d’Urbanisme, es troba a Monte Pego, on “el PGOU de Dénia marca un ‘desquadre’ d’uns 20.000 m2 que suposadament pertanyen a Pego”.
Des del Bloc-Compromís, Àngel Sendra, denunciava també la línia costanera irregular que es plasma al PGOU de Dénia i que suposaria enderrocaments que afectarien més d’una caseta de gent de Pego que allí estiueja. El Bloc-Compromís manifestava que votarien “a favor de l’informe desfavorable de l’oficina tècnica”.
El PSPV ressaltava la gran tasca duta a terme des de l’oficina tècnica. Andreu Dominguis feia patent que des de fa molts anys existixen desavinences pel que respecta a Monte Pego. Sense anomenar l’enquistat problema de la recollida del fem, Dominguis afirmava que “compartim alguns tipus de servicis que ells s’hauran de fer càrrec i saber quines són les seues delimitacions perquè eixos servicis a nosaltres venen a costar-nos diners”. El portaveu socialista també insistia que “a la zona marítima hi ha moltes persones que estan afectades” i feia notar que quan s’apropa a Dénia la línia d’afecció marítima desapareix.
El PP anunciava el seu vot negatiu a l’informe tècnic “sense dubtar que siga correcte, però considerem que falten moltes coses més”. Així, el PP votava en contra, sobretot, perquè considera que l’Ajuntament de Pego no ha informat correctament els propietaris afectats pel PGOU de Dénia. Maite Ferrándiz comentava que, “potser jo no siga la persona més adequada per a fer esta intervenció perquè sóc part afectada” [com a propietària d’una casa a Les Deveses], i amb això recriminava a l’equip de govern que, “potser s’hagués hagut de fer algun tipus de publicitat més que la que s’haja pogut dir per la ràdio perquè, com a mínim els propietaris hagueren pogut tindre una visió del que eren els plànols”.
El regidor d’Urbanisme confirmava “que l’informe dels arquitectes també fa menció a la zona de Les Marines perquè tenim una part important de població que residix temporalment allí”. Els tècnics consideren que “no hi ha un criteri unificat en la línia de costes”, explicava José Maria Ferrer. Els arquitectes municipals “han observat que en la part corresponent a la ciutadania de Dénia la línia discorre d’una manera determinada i en la part on més confluència de gent de Pego residix d’estiu, no té un criteri unificat”.
Pel que fa a la publicitat que se li ha fet a la qüestió, José Maria Ferrer contestava que ell rep la notificació de l’Ajuntament de Dénia a mitjans de febrer i, immediament, “faig la comunicació a Ràdio Pego, el mitjà públic que tenim per a informar a la gent”. A més, incidia Ferrer en el fet que “estem parlant d’una versió preliminar, no de l’última oportunitat”. En esta fase, explicava Ferrer la gent en general, “té dret a consulta i observacions”. És per això que, “en el moment en què es faça la publicació provisional de la versió definitiva d’este PGOU, és on els propietaris deurien al·legar, sobretot perquè a la zona on estiua la gent de Pego, hi ha un estrany vial de sis metres que discorre al que és la línia transversal a la platja”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, informava que, “només em vaig assabentar del tema se li va comunicar a un dels representants de la Plataforma d’Afectats de la delimitació marítim-terrestre Deveses-Racons i se li va donar una còpia d’eixe vial perquè ells tingueren coneixement”, ja que argumentava Ortolà, és l’única plataforma d’afectats que aglutina moltíssima gent que té propietat a la zona. Asseverava el batle pegolí que “els ciutadans de Pego no tinguen el menor dubte que, quan este ajuntament s’assabente que hi ha una exposició al públic per a presentar al·legacions, per tots els mitjans de comunicació que siguen possibles, s’informarà perquè la gent puga recórrer”.
L’informe tècnic al voltant de la versió del PGOU de Dénia era aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern (Ciutadans de Pego i PSPV) i els del Bloc-Compromís i 5 vots en contra del PP.
L’Ajuntament de Pego és la segona vegada que ha d’informar al de Dénia sobre el PGOU d’eixa localitat. La primera va ser en 2009 a través de la Junta de Govern. Esta última passa per plenari. Informava el regidor d’Urbanisme [en eixe moment encara], José Maria Ferrer, que es tracta d’una versió preliminar del PGOU de Dénia en la que sol·liciten a l’Ajuntament de Pego “la informació que consideren convenient aportar en relació a les delimitacions amb Dénia”. Ressaltava Ferrer que el més destacat de l’informe tècnic, elaborat per l’oficina d’Urbanisme, es troba a Monte Pego, on “el PGOU de Dénia marca un ‘desquadre’ d’uns 20.000 m2 que suposadament pertanyen a Pego”.
Des del Bloc-Compromís, Àngel Sendra, denunciava també la línia costanera irregular que es plasma al PGOU de Dénia i que suposaria enderrocaments que afectarien més d’una caseta de gent de Pego que allí estiueja. El Bloc-Compromís manifestava que votarien “a favor de l’informe desfavorable de l’oficina tècnica”.
El PSPV ressaltava la gran tasca duta a terme des de l’oficina tècnica. Andreu Dominguis feia patent que des de fa molts anys existixen desavinences pel que respecta a Monte Pego. Sense anomenar l’enquistat problema de la recollida del fem, Dominguis afirmava que “compartim alguns tipus de servicis que ells s’hauran de fer càrrec i saber quines són les seues delimitacions perquè eixos servicis a nosaltres venen a costar-nos diners”. El portaveu socialista també insistia que “a la zona marítima hi ha moltes persones que estan afectades” i feia notar que quan s’apropa a Dénia la línia d’afecció marítima desapareix.
El PP anunciava el seu vot negatiu a l’informe tècnic “sense dubtar que siga correcte, però considerem que falten moltes coses més”. Així, el PP votava en contra, sobretot, perquè considera que l’Ajuntament de Pego no ha informat correctament els propietaris afectats pel PGOU de Dénia. Maite Ferrándiz comentava que, “potser jo no siga la persona més adequada per a fer esta intervenció perquè sóc part afectada” [com a propietària d’una casa a Les Deveses], i amb això recriminava a l’equip de govern que, “potser s’hagués hagut de fer algun tipus de publicitat més que la que s’haja pogut dir per la ràdio perquè, com a mínim els propietaris hagueren pogut tindre una visió del que eren els plànols”.
El regidor d’Urbanisme confirmava “que l’informe dels arquitectes també fa menció a la zona de Les Marines perquè tenim una part important de població que residix temporalment allí”. Els tècnics consideren que “no hi ha un criteri unificat en la línia de costes”, explicava José Maria Ferrer. Els arquitectes municipals “han observat que en la part corresponent a la ciutadania de Dénia la línia discorre d’una manera determinada i en la part on més confluència de gent de Pego residix d’estiu, no té un criteri unificat”.
Pel que fa a la publicitat que se li ha fet a la qüestió, José Maria Ferrer contestava que ell rep la notificació de l’Ajuntament de Dénia a mitjans de febrer i, immediament, “faig la comunicació a Ràdio Pego, el mitjà públic que tenim per a informar a la gent”. A més, incidia Ferrer en el fet que “estem parlant d’una versió preliminar, no de l’última oportunitat”. En esta fase, explicava Ferrer la gent en general, “té dret a consulta i observacions”. És per això que, “en el moment en què es faça la publicació provisional de la versió definitiva d’este PGOU, és on els propietaris deurien al·legar, sobretot perquè a la zona on estiua la gent de Pego, hi ha un estrany vial de sis metres que discorre al que és la línia transversal a la platja”.
L’alcalde, Carmelo Ortolà, informava que, “només em vaig assabentar del tema se li va comunicar a un dels representants de la Plataforma d’Afectats de la delimitació marítim-terrestre Deveses-Racons i se li va donar una còpia d’eixe vial perquè ells tingueren coneixement”, ja que argumentava Ortolà, és l’única plataforma d’afectats que aglutina moltíssima gent que té propietat a la zona. Asseverava el batle pegolí que “els ciutadans de Pego no tinguen el menor dubte que, quan este ajuntament s’assabente que hi ha una exposició al públic per a presentar al·legacions, per tots els mitjans de comunicació que siguen possibles, s’informarà perquè la gent puga recórrer”.
L’informe tècnic al voltant de la versió del PGOU de Dénia era aprovat per 9 vots a favor, els de l’equip de govern (Ciutadans de Pego i PSPV) i els del Bloc-Compromís i 5 vots en contra del PP.