Pego prepara un llibre sobre la criminalitat de finals del segle XIX a la localitat
Atès l’alta concentració d’assassinats que es van produir durant eixa època entre dos bàndols de la població, els Senes, partidaris de la família del Mayorazgo Cendra i els Ganyans, partidaris dels Sala. Este anunci el realitzava l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela, durant la presentació a Pego d’ Històries de crims i criminals de la Marina Alta d’Antoni Reig.
Si algú ha acudit a alguns dels Tallers d’Història Local impulsats des de la regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal de Pego no li sonarà estrany que Pego ha sigut un poble amb una alta taxa de criminalitat durant el segle XIX. Esta circumstància eixia a relluir divendres passat durant la presentació a Pego del I Premi d’Investigació i Assaig ‘Josep-Lluís Carrió i Artigues’ promogut per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) en homenatge al seu penúltim secretari i cofundador, un amant i impulsor de la cultura de la comarca. L’obra en concert és Històries de crims i criminals de la Marina Alta escrita pel periodista i escriptor Antoni Reig.
Durant eixa presentació, dèiem, l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela va avançar que el propi Antoni Reig i Ricard Llompart, també escriptor i professor, estan treballant amb documentació de l’arxiu per a elaborar un llibre monogràfic sobre la criminalitat a Pego. Perquè, descrivia molt gràficament Almela que a finals del segle XIX Pego era pitjor que «el far west». Explicava l’arxiver que en eixa època a Pego anaven amb «pistola, punyals, faques i, dia sí i dia també, hi havia assassinats al poble».
El llibre es basarà principalment en la criminalitat protagonitzada per dos bàndols pegolins, els Senes i els Ganyans. Informava Joan Miquel Almela que «eixa problemàtica es remunta al segle XVIII. En la segona meitat del segle XVIII els Cendra Vidal ja formen bàndol contra els Sala i, a partir d’ahí el pare del Mayorazgo ja s’enfronta greument amb el pare de Perico Sala que serà el que tancarà el conflicte entre els Senes i els Ganyans».
Aclaria Almela que «això no és bandolerisme […] són criminals, assassins, gent de mal viure que en poca faena o en poca gana de fer-ne se senten recolzats per un poder polític que va amollant-los alguna perra o va donant-los faena […] i, a canvi d’això el senyoret mana que maten i ells maten».
Explicava també l’arxiver municipal que «hi ha un primer crim al 1857 que és molt famós, al carrer Parrals aborronador i, a partir d’ahí comença la batalla». Concloïa per tant, Almela, que en el cas de Pego, este conflicte armat és més bé «de bàndols polítics que de bandolerisme».
Si algú ha acudit a alguns dels Tallers d’Història Local impulsats des de la regidoria de Cultura i l’Arxiu Municipal de Pego no li sonarà estrany que Pego ha sigut un poble amb una alta taxa de criminalitat durant el segle XIX. Esta circumstància eixia a relluir divendres passat durant la presentació a Pego del I Premi d’Investigació i Assaig ‘Josep-Lluís Carrió i Artigues’ promogut per l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) en homenatge al seu penúltim secretari i cofundador, un amant i impulsor de la cultura de la comarca. L’obra en concert és Històries de crims i criminals de la Marina Alta escrita pel periodista i escriptor Antoni Reig.
Durant eixa presentació, dèiem, l’arxiver municipal, Joan Miquel Almela va avançar que el propi Antoni Reig i Ricard Llompart, també escriptor i professor, estan treballant amb documentació de l’arxiu per a elaborar un llibre monogràfic sobre la criminalitat a Pego. Perquè, descrivia molt gràficament Almela que a finals del segle XIX Pego era pitjor que «el far west». Explicava l’arxiver que en eixa època a Pego anaven amb «pistola, punyals, faques i, dia sí i dia també, hi havia assassinats al poble».
El llibre es basarà principalment en la criminalitat protagonitzada per dos bàndols pegolins, els Senes i els Ganyans. Informava Joan Miquel Almela que «eixa problemàtica es remunta al segle XVIII. En la segona meitat del segle XVIII els Cendra Vidal ja formen bàndol contra els Sala i, a partir d’ahí el pare del Mayorazgo ja s’enfronta greument amb el pare de Perico Sala que serà el que tancarà el conflicte entre els Senes i els Ganyans».
Aclaria Almela que «això no és bandolerisme […] són criminals, assassins, gent de mal viure que en poca faena o en poca gana de fer-ne se senten recolzats per un poder polític que va amollant-los alguna perra o va donant-los faena […] i, a canvi d’això el senyoret mana que maten i ells maten».
Explicava també l’arxiver municipal que «hi ha un primer crim al 1857 que és molt famós, al carrer Parrals aborronador i, a partir d’ahí comença la batalla». Concloïa per tant, Almela, que en el cas de Pego, este conflicte armat és més bé «de bàndols polítics que de bandolerisme».