Pego presenta les bases del seu Pla d’Identitat Local
L’objectiu de l’Ajuntament de Pego amb este projecte és la llançar una imatge amb personalitat pròpia del municipi a l’exterior perquè vinguen persones de tot arreu a conèixer-lo i, conseqüentment, millore la vida dels pegolins i les pegolines. La Clec Comunicació és l’empresa elegida per dur-lo a terme. El Pla d’Identitat Local es desenvoluparà entre el 2016 i el 2020.
Dimarts de vesprada es van presentar al saló d’actes de la Casa de Cultura les línies mestres del Pla d’Identitat Local que es vol impulsar des de l’Ajuntament de Pego. Van acudir representants d’un ampli ventall d’associacions del poble: hostaleria, comerç, construcció, ames de casa, Esperança, entre d’altres. També van estar presents representants de tots els grups polítics que conformen la corporació municipal.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, va assegurar que es tracta «d’un dels projectes més ambiciosos que ha tingut este municipi» i que té com a finalitat que «Pego torne a ser un poble dinàmic, viu i un referent dins la comarca». Un poble atractiu perquè «vinguen inversions, visites o a viure persones de tot arreu». En definitiva, apuntava Moll, que amb este Pla d’Identitat Local «es genere una reactivació econòmica que ens permeta assolir nous projectes que al final milloren la vida del nostre poble i la qualitat de vida dels pegolins».
El primer tinent d’alcalde, Raúl Tamarit, va advertir que es tracta d’un projecte a llarg termini. No obstant, també va assegurar que «començarà a vore’s amb immediatesa». Va presentar La Clec Comunicació, una empresa de pegolins que va nàixer fa 10 anys i que es dedica al món de la comunicació, del màrqueting i de la promoció. Ells seran els que guien l’Ajuntament en el treball de saber «quin tipus de municipi som i quin tipus de municipi volem arribar a ser», afirmava Tamarit.
Vicent Sastre, per part de La Clec, va ser l’encarregat de presentar el contingut del Pla d’Identitat Local. Les seues primeres paraules, però, va ser per a expressar l’emoció que els provocava presentar, per primera vegada, en els quasi 20 anys de trajectòria professional, un projecte a Pego, el seu poble.
El Pla d’Identitat Local està plantejat per a dur-se a terme entre 2016 i 2020, durant eixe interval de temps, apuntava Sastre, «les coses comencen, veus com van anant i poden fins i tot variat un poquet a mesura que analitzes els resultats». Durant la presentació el que es van explicar van ser quatre punts:
– Anàlisi de la situació actual
– Recursos del municipi
– Objectius
– Extracte del Pla d’Accions a fer en 2016.
L’anàlisi de la situació actual dibuixa Pego com un poble «estancat amb molt de potencial». La conjuntura global de crisi «afecta el municipi d’una manera crua i el que passa és que entrem en un cercle viciós en el que pareix que tot el que volem fer no té futur, que a Pego no funciona res…» el que provoca que «no tinguem molta autoestima» i no ens sapiguem vendre de portes cap enfora, analitzava Vicent Sastre. Este també afirmava que Pego es troba com «aïllat» de la comarca, una comarca molt activa «amb un potencial bàrbar» que es deuria aprofitar per part del municipi.
En fixar-se en el sector industrial pegolí, es constatava que este sí que compta amb empreses fortes i exemplars, però, en unir-ho al decaïment de l’agricultura, dóna com a resultat que «no genera una activitat econòmica suficient per crear ocupació i desenvolupament econòmic», segons el diagnòstic de La Clec. Esta circumstància fa que «el nostre teixit comercial siga baixet i la gent opte per eixir fora».
L’anàlisi actual també ha detectat que «no hi ha un pla institucional de comunicació» que coordine i ordene tot allò que es va realitzant al municipi, el que «provoca soroll» i això també provoca que hi haja una «absència de promoció amb productes i packs», segons La Clec.
La gastronomia, com si d’Astèrix i Obèlix es tractés, «ha resistit la crisi com un reducte invencible gràcies als professionals que han anat buscant-se la vida» i també gràcies a la revalorització que, des de fa uns anys enrere, viu la gastronomia en general.
Una vegada identificats els punts febles del municipi a partir de l’anàlisi de la situació actual, La Clec passava a revisar les potencialitats de Pego, allò que té a oferir. Advertia, però, que és habitual que la ciutadania —no només de Pego, sinó que es tracta d’un fet generalitzat— desconega quines són eixes fortaleses que ens fan únics el que impossibilita que les puguen promoure.
Pego té entre les seues singularitats:
– El Parc Natural de la Marjal que gira al voltant de la cultura de l’aigua i sobre el que es podrien organitzar simpòsiums, conferències, etc. que generaren visites i coneixements.
– Les muntanyes que, en forma de ferradura, abracen el municipi i permeten gaudir, d’almenys, 22 sendes que estan dissenyades pel Centre Excursionista de Pego. Este apartat permetria definir Pego com una ‘Terra de sendes’ i li aportaria una ‘Cultura de Muntanya’.
– Cultura: museus, ruta de les ermites, patrimoni (poble i castell d’Ambra), que hauríem de valoritzar i transmetre la seua importància per poder després ensenyar tot el que hi ha a la resta de gent que ens visita.
– Festes: Carnestoltes (+ baixada + pinayata), Setmana Santa, Moros i Cristians, etc. Este són importants perquè provoquen «un trànsit de gent importantíssim». Aposten des de La Clec prioritzar-ne 3 ó 4 per impulsar-les i donar-les a conèixer fora.
– Esports perquè mobilitzen moltíssima gent que ve, veu i, potser tornen a vindre. Esta alta mobilització ha de comportar tenir cura de les instal·lacions perquè «quan vinga la gent veurà com tractem nosaltres el nostre poble». Com l’altre dia escoltàvem comentar a Arrels Marinades en la visita guiada per les muralles de Pego: les muralles s’havien de finalitzar perquè eren la imatge del que hi havia dins i fora de la vila de Pego, això passava ja al segle XIII.
– La gastronomia seria l’últim puntal a tenir en compte: Crosta, figatells, arròs i taronja. Amb un lligam directe amb l’agricultura local. Asseguraven des de La Clec que la gastronomia permet gaudir d’una experiència única que ens fa viatjar a les arrels a través del paladar.
Vicent Sastre concloïa este apartat afirmant eixa obvietat que diu que «hem de posar en valor el que tenim i, per a fer-ho, ho hem de conèixer», és per això que és necessària la implicació i la complicitat de la gent.
Arribem als objectius. Un punt que Vicent Sastre remarcava que seran possibles “si hi ha una entente entre tots els partits polítics”. Assegurava que es tracta “d’un exercici d’autoestima conjunt”.
– Aconseguir la personalitat del municipi per convertir-la en Personalitat Turística.
– Que permeta donar-li un nou impuls econòmic i dinamitzador al municipi a través del turisme, però d’un turisme que respecte els nostres valors, per tant, un nou model de turisme.
– Amb estos dos elements, provocar un canvi i invertir el cercle viciós de l’inici
– Modificar les bases de comunicació anant a les preguntes més bàsiques del periodisme: qui, què, com, quan i on?
– Consolidar idees en la ment de la ciutadania, visitants i inversors.
El Pla d’Identitat Local s’hauria d’executar any a any i, generar comunicació entre les institucions i el veïnat. Este pla permetria optar a aconseguir fons europeus que ens ajuden i acceleren l’execució del Pla. I ací, Vicent Sastre, explicava que normalment des d’Europa, abans de concedir alguna ajuda, es demana un projecte d’este tipus per conèixer qui demana l’ajuda.
Per funcionar eixe PIL es creu necessari des de La Clec la creació d’una oficina de promoció que centralitze i gestione totes les accions promocionals del municipi, que siga el canal de comunicació central. I també la creació d’un observatori municipal amb funcions de seguiment del pla, detecció d’errors en serveis, ajuntament i promoure accions locals. Seria un element coordinador i controlador.
Les accions previstes per al primer any de vida del Pla d’Identitat Local serien:
– El Pla d’Identitat Local que es presentava dimarts però presentat per uns canals més formals i en paper.
Creació i llançament d’un Butlletí d’Informació Ciutadana (BIC), una ferramenta de comunicació que actualment no existix a Pego i que complementaria el que emet Ràdio Pego i el que es publica a través de pàgines web i xarxes socials.
– Campanya de conscienciació ciutadana
– Pla esportiu de millora d’instal·lacions
– Renovació xarxa d’edificis i dotacional cultural. Ací apuntaven que el projecte de l’antic institut pot convertir-se en un referent comarcal on es puguen desenvolupar una gran quantitat i varietat d’activitats.
– Creació d’una nova imatge municipal i turística amb elaboració de material promocional i amb un pla de promoció turística. Deixaven clar des de La Clec que no es tracta de crear un simple logo, sinó que ho englobaria tot, des de com es rep a la gent que ens visita fins el com es treballa.
Esta presentació es va acabar al pati de la Casa de Cultura on hi havia distribuïdes distintes taules i cadires perquè, en grups, es treballaren una sèrie de preguntes per anar veient que és el que pensa la ciutadania sobre les potencialitats de municipi i les millores que es podrien realitzar per impulsar la imatge local més enllà de les seues fronteres.
Dimarts de vesprada es van presentar al saló d’actes de la Casa de Cultura les línies mestres del Pla d’Identitat Local que es vol impulsar des de l’Ajuntament de Pego. Van acudir representants d’un ampli ventall d’associacions del poble: hostaleria, comerç, construcció, ames de casa, Esperança, entre d’altres. També van estar presents representants de tots els grups polítics que conformen la corporació municipal.
L’alcalde de Pego, Enrique Moll, va assegurar que es tracta «d’un dels projectes més ambiciosos que ha tingut este municipi» i que té com a finalitat que «Pego torne a ser un poble dinàmic, viu i un referent dins la comarca». Un poble atractiu perquè «vinguen inversions, visites o a viure persones de tot arreu». En definitiva, apuntava Moll, que amb este Pla d’Identitat Local «es genere una reactivació econòmica que ens permeta assolir nous projectes que al final milloren la vida del nostre poble i la qualitat de vida dels pegolins».
El primer tinent d’alcalde, Raúl Tamarit, va advertir que es tracta d’un projecte a llarg termini. No obstant, també va assegurar que «començarà a vore’s amb immediatesa». Va presentar La Clec Comunicació, una empresa de pegolins que va nàixer fa 10 anys i que es dedica al món de la comunicació, del màrqueting i de la promoció. Ells seran els que guien l’Ajuntament en el treball de saber «quin tipus de municipi som i quin tipus de municipi volem arribar a ser», afirmava Tamarit.
Vicent Sastre, per part de La Clec, va ser l’encarregat de presentar el contingut del Pla d’Identitat Local. Les seues primeres paraules, però, va ser per a expressar l’emoció que els provocava presentar, per primera vegada, en els quasi 20 anys de trajectòria professional, un projecte a Pego, el seu poble.
El Pla d’Identitat Local està plantejat per a dur-se a terme entre 2016 i 2020, durant eixe interval de temps, apuntava Sastre, «les coses comencen, veus com van anant i poden fins i tot variat un poquet a mesura que analitzes els resultats». Durant la presentació el que es van explicar van ser quatre punts:
– Anàlisi de la situació actual
– Recursos del municipi
– Objectius
– Extracte del Pla d’Accions a fer en 2016.
L’anàlisi de la situació actual dibuixa Pego com un poble «estancat amb molt de potencial». La conjuntura global de crisi «afecta el municipi d’una manera crua i el que passa és que entrem en un cercle viciós en el que pareix que tot el que volem fer no té futur, que a Pego no funciona res…» el que provoca que «no tinguem molta autoestima» i no ens sapiguem vendre de portes cap enfora, analitzava Vicent Sastre. Este també afirmava que Pego es troba com «aïllat» de la comarca, una comarca molt activa «amb un potencial bàrbar» que es deuria aprofitar per part del municipi.
En fixar-se en el sector industrial pegolí, es constatava que este sí que compta amb empreses fortes i exemplars, però, en unir-ho al decaïment de l’agricultura, dóna com a resultat que «no genera una activitat econòmica suficient per crear ocupació i desenvolupament econòmic», segons el diagnòstic de La Clec. Esta circumstància fa que «el nostre teixit comercial siga baixet i la gent opte per eixir fora».
L’anàlisi actual també ha detectat que «no hi ha un pla institucional de comunicació» que coordine i ordene tot allò que es va realitzant al municipi, el que «provoca soroll» i això també provoca que hi haja una «absència de promoció amb productes i packs», segons La Clec.
La gastronomia, com si d’Astèrix i Obèlix es tractés, «ha resistit la crisi com un reducte invencible gràcies als professionals que han anat buscant-se la vida» i també gràcies a la revalorització que, des de fa uns anys enrere, viu la gastronomia en general.
Una vegada identificats els punts febles del municipi a partir de l’anàlisi de la situació actual, La Clec passava a revisar les potencialitats de Pego, allò que té a oferir. Advertia, però, que és habitual que la ciutadania —no només de Pego, sinó que es tracta d’un fet generalitzat— desconega quines són eixes fortaleses que ens fan únics el que impossibilita que les puguen promoure.
Pego té entre les seues singularitats:
– El Parc Natural de la Marjal que gira al voltant de la cultura de l’aigua i sobre el que es podrien organitzar simpòsiums, conferències, etc. que generaren visites i coneixements.
– Les muntanyes que, en forma de ferradura, abracen el municipi i permeten gaudir, d’almenys, 22 sendes que estan dissenyades pel Centre Excursionista de Pego. Este apartat permetria definir Pego com una ‘Terra de sendes’ i li aportaria una ‘Cultura de Muntanya’.
– Cultura: museus, ruta de les ermites, patrimoni (poble i castell d’Ambra), que hauríem de valoritzar i transmetre la seua importància per poder després ensenyar tot el que hi ha a la resta de gent que ens visita.
– Festes: Carnestoltes (+ baixada + pinayata), Setmana Santa, Moros i Cristians, etc. Este són importants perquè provoquen «un trànsit de gent importantíssim». Aposten des de La Clec prioritzar-ne 3 ó 4 per impulsar-les i donar-les a conèixer fora.
– Esports perquè mobilitzen moltíssima gent que ve, veu i, potser tornen a vindre. Esta alta mobilització ha de comportar tenir cura de les instal·lacions perquè «quan vinga la gent veurà com tractem nosaltres el nostre poble». Com l’altre dia escoltàvem comentar a Arrels Marinades en la visita guiada per les muralles de Pego: les muralles s’havien de finalitzar perquè eren la imatge del que hi havia dins i fora de la vila de Pego, això passava ja al segle XIII.
– La gastronomia seria l’últim puntal a tenir en compte: Crosta, figatells, arròs i taronja. Amb un lligam directe amb l’agricultura local. Asseguraven des de La Clec que la gastronomia permet gaudir d’una experiència única que ens fa viatjar a les arrels a través del paladar.
Vicent Sastre concloïa este apartat afirmant eixa obvietat que diu que «hem de posar en valor el que tenim i, per a fer-ho, ho hem de conèixer», és per això que és necessària la implicació i la complicitat de la gent.
Arribem als objectius. Un punt que Vicent Sastre remarcava que seran possibles “si hi ha una entente entre tots els partits polítics”. Assegurava que es tracta “d’un exercici d’autoestima conjunt”.
– Aconseguir la personalitat del municipi per convertir-la en Personalitat Turística.
– Que permeta donar-li un nou impuls econòmic i dinamitzador al municipi a través del turisme, però d’un turisme que respecte els nostres valors, per tant, un nou model de turisme.
– Amb estos dos elements, provocar un canvi i invertir el cercle viciós de l’inici
– Modificar les bases de comunicació anant a les preguntes més bàsiques del periodisme: qui, què, com, quan i on?
– Consolidar idees en la ment de la ciutadania, visitants i inversors.
El Pla d’Identitat Local s’hauria d’executar any a any i, generar comunicació entre les institucions i el veïnat. Este pla permetria optar a aconseguir fons europeus que ens ajuden i acceleren l’execució del Pla. I ací, Vicent Sastre, explicava que normalment des d’Europa, abans de concedir alguna ajuda, es demana un projecte d’este tipus per conèixer qui demana l’ajuda.
Per funcionar eixe PIL es creu necessari des de La Clec la creació d’una oficina de promoció que centralitze i gestione totes les accions promocionals del municipi, que siga el canal de comunicació central. I també la creació d’un observatori municipal amb funcions de seguiment del pla, detecció d’errors en serveis, ajuntament i promoure accions locals. Seria un element coordinador i controlador.
Les accions previstes per al primer any de vida del Pla d’Identitat Local serien:
– El Pla d’Identitat Local que es presentava dimarts però presentat per uns canals més formals i en paper.
Creació i llançament d’un Butlletí d’Informació Ciutadana (BIC), una ferramenta de comunicació que actualment no existix a Pego i que complementaria el que emet Ràdio Pego i el que es publica a través de pàgines web i xarxes socials.
– Campanya de conscienciació ciutadana
– Pla esportiu de millora d’instal·lacions
– Renovació xarxa d’edificis i dotacional cultural. Ací apuntaven que el projecte de l’antic institut pot convertir-se en un referent comarcal on es puguen desenvolupar una gran quantitat i varietat d’activitats.
– Creació d’una nova imatge municipal i turística amb elaboració de material promocional i amb un pla de promoció turística. Deixaven clar des de La Clec que no es tracta de crear un simple logo, sinó que ho englobaria tot, des de com es rep a la gent que ens visita fins el com es treballa.
Esta presentació es va acabar al pati de la Casa de Cultura on hi havia distribuïdes distintes taules i cadires perquè, en grups, es treballaren una sèrie de preguntes per anar veient que és el que pensa la ciutadania sobre les potencialitats de municipi i les millores que es podrien realitzar per impulsar la imatge local més enllà de les seues fronteres.