Pego Viu col·labora en el control de la població de tortugues de Florida a la Marjal
Dissabte passat membres del col·lectiu van rebre formació sobre com controlar les poblacions de tortugues exòtiques, aquelles que competixen amb les tortugues típiques de la Marjal com són la tortuga leprosa o la tortuga Europea o d’estany. Durant la jornada de formació Pego Viu va aprendre a construir i situar trampes, a més de nocions bàsiques sobre la biologia i els costums de les tortugues que podem trobar a la Marjal.
Pla del Molló, Mas del Mave i Marjal de Pego-Oliva, es podrien establir com els tres eixos d’actuació en què, darrerament, treballa el col·lectiu de protecció i custòdia del Territori, Pego Viu. 
Les últimes accions conegudes ens porten al passat 10 de març, quan Pego Viu realitzava una jornada de voluntariat amb l’objectiu de netejar el naixement del riu Racons dins la campanya Libera convocada per SEO/BirdLife en aliança amb Ecoembes.
Diumenge, 8 d’abril, al Mas del Mave plantaven 30 ceps de Carinyena, Petit Verdot i Garnatxa Blanca donats per Jaume Soler, dels Serveis Agroambientals Marina Alta i,
un dia abans, dissabte 7 d’abril, membres de Pego Viu acudien al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva per a rebre formació sobre el control de les poblacions de tortugues exòtiques de la mà del personal de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Una jornada en la qual van aprendre a construir i situar les trampes, així com nocions bàsiques de la biologia i els costums de les tortugues que trobem a la Marjal.
El Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva és important entre altres per a les poblacions de tortugues autòctones com la leprosa (Mauremys leprosa), en perill d’extinció, o la més abundant i coneguda per les persones de Pego,
la tortuga europea o d’estany (Emys orbicularis), vulnerable segons la llista roja de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). La primera espècie és més típica de zones amb corrent d’aigua mentre que la segona és de zones d’aigües més tranquil·les.
El risc més gran que sofreixen les dues espècies autòctones és la pressió que pateixen per la competència d’altres espècies de tortugues que són exòtiques i invasores, és a dir, que són tortugues que no formen part de l’hàbitat natural del parc natural de la Marjal, sinó que han sigut introduïdes allí per l’acció humana. Normalment, es tracta d’animals que han sigut de companyia però que, en fer-se grans, s’han alliberat sense cap mena de control a l’aiguamoll.
La més abundant de les espècies exòtiques de tortuga que s’ha trobat a la Marjal de Pego-Oliva, amb registres de captures de vora el 90%, és la tortuga de Florida, tant la subespècie d’orelles roges, com la d’orelles grogues. 
Per este risc és pel que es realitzen mostrejos per part del personal tècnic de la Conselleria que treballa al parc natural. Entre les funcions que faran les persones voluntàries de Pego Viu estaran: la captura d’espècies invasores per a lliurar-les al personal del parc, el mesurament i el pesatge de les tortugues autòctones. Amb totes estes dades es podran fer estudis del desplaçament de les espècies autòctones i de com evolucionen les seues poblacions i les de les espècies exòtiques.
Remarquen des del col·lectiu pegolí que, per a evitar posar en perill les espècies autòctones, en este cas de tortugues, però en general de tots tipus d’animals i vegetals, és important no alliberar al medi natural espècies exòtiques que puguem tindre a casa. I és que recorden que les tortugues de Florida s’han convertit en un problema perquè la gent que en tenia a casa, en créixer les ha alliberades en séquies o clars del parc. Si se’n detecta alguna, assenyalen que cal telefonar al 112 i el personal autoritzat es farà càrrec dels animals.
