Pego viu el seu primer Pregó Fester de Moros i Cristians
Va ser dissabte, encara clarejava, quan des del balcó de l’Ajuntament de Pego la primera pregonera de la festa de Moros i Cristians de Pego, es dirigia als i les membres de les 14 filades que hi ha a la localitat. Fani Vicens, qui va ser durant molts anys presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians, va ser l’elegida per estrenar este acte. Va donar el seu discurs custodiada per l’actual presidenta de la Junta, Carla Pascual i el capità de 2018, l’albardí Marc Antoni Sendra.
Dissabte passat tenia lloc a Pego el 1r Pregó Fester de Moros i Cristians. Una cercavila amb membres de totes les filades de la localitat, amb tots els estendards i la banda de música interpretant marxes cristianes i mores, van arribar a la plaça de l’Ajuntament amb el capità de 2018, l’albardí Marc Antoni Sendra, acompanyat de l’actual presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians, Carla Pascual i l’expresidenta, Fani Vicens. Després de saludar els companys i companyes de festa, tots tres van entrar a l’Ajuntament.
La primera pregonera d’este nou acte de Moros i Cristians de Pego va ser la cristiana Fani Vicens, qui durant molts anys va ser presidenta de la Junta Central de Moros i Cristians de Pego. Ella va ser l’encarregada de dirigir-se a la resta de moros i cristians, de mores i cristianes del municipi des del balcó de l’Ajuntament de Pego.
Vicens va fer un repàs per la seua història com a cristiana i alhora, d’allò més genuí de la festa a Pego. Fani tenia 13 anys quan es va crear la seua filà, Conqueridores. En veure com la seua germana gaudia tant de la festa, no va poder resistir-se a «exigir, a insistir poder formar part de la filà l’any següent». I així va ser, hi pertany a les Conqueridores des dels 14 anys.
Hi destacava Fani «les dianes, eixes coreografies assajades a corre-cuita i que tan bé ens eixien» i també «les primeres ambaixades, que tan ens caracteritzaven i ens feien diferents d’altres pobles, fetes per nosaltres mateixos amb molta il·lusió i molta imaginació». La pregonera també posava l’accent en què a la Festa de Moros i Cristians de Pego «no hi ha discriminació de gènere» i ho avalava amb xifres explicant que «en les 48 capitanies que hem viscut a Pego, 20 han estat les dones que han estat al capdavant» i també assenyalava que «un tant per cent ben elevat de festers són dones i per això som un exemple a seguir».
Pego té 500 festers i festeres de Moros i Cristians, «repartits en 14 filades, cadascun d’un pare i d’una mare», el que fa que «tindre la mateixa opinió siga quasi impossible», declarava la primera pregonera de Pego. Fani Vicens, amb este escenari afirmava també que «s’han d’escoltar totes» les veus «i sempre pensar pel bé i la unitat de la festa». És per això que apostava per «deixar disputes antigues» i alhora per mirar «cap endavant per continuar fent la festa gran».
Incloïa en este primer pregó fester Fani Vicens dos demandes. La primera que «voldria la participació de tots els membres de totes les filades» en tots els actes de germanor que s’organitzen. També reclamava l’atenció de les institucions locals per a demanar «respecte» davant els acords establerts «i que no ens els canvien al primer imprevist». Apel·lava Vicens al «diàleg».
En una segona part, la pregonera posava la mirada en el capità 2018, l’albardí Marc Antoni Sendra. El definia Fani Vicens com a «moro renegat» i ho feia recordant que, «en els seus primers anys d’albardí, sempre anava de cap d’esquadra amb la xil·laba i els pantalons bombatxos baix». I és que Macqueen es va convertir a cristià, però en aquells primers anys sentia nostàlgia mora, atenent que havia format part de la filà Coscolls i d’ahí eixa barreja de vestimenta. Molts anys després d’aquell canvi, el ‘moro renegat’ serà el cristià entre els cristians ostentant la màxima distinció entre les filades, la de ser capità.