Pinyata, «familiar» i «acollidora»
Milers de pegolines i pegolins van gaudir dissabte a la nit i diumenge de matinada de l’Enterro de la Sardina, la festa que diu adéu al període de Carnestoltes. Quintades, pubs, bars, colles d’amics i amigues, van ser protagonistes, un any més, en el seguici fúnebre que cobrix la plaça de l’Ajuntament fins el Pla de la Font, des d’on va començar el correfocs, peça clau per purificar l’ànima. La festa va continuar fins a altes hores de la matinada en distints carrers del poble.
I ja ha passat la Pinyata, l’Enterro de la Sardina, eixa festa que molta gent es guarda com un tresor per a poder eixir. Milers de pegolins i pegolines, a més de gent d’altres poblacions van gaudir d’una nit no massa freda que convidava a estar al carrer, com requerix la desfilada de Pinyata.
Es certificava allò de que cada vegada són més les colles d’amigues i amics i també gent individualment que es treballa molt la indumentària de l’Enterro de la Sardina. I és que, durant el passacarrers es van poder veure maquillatges i vestits molt aconseguits. Entre ells, Ràdio Pego, parlava amb una de les 11 Crueles Devil que hi van participar al seguici fúnebre. Ens explicava que d’un any cap a l’altre van pensant de què eixiran. L’any passat van ser Martirio i, ja aleshores, es van fixar que la disfressa de Dàlmata o millor dit de Cruela Devil, seria perfecta per a Pinyata. I pensat i fet. Ens explicava que el grup es prepara més la disfressa de Pinyata perquè «ens agrada més» i manifestava que «només amb el passacarrer i el correfocs passes una nit estupenda».
També hi havia moltes calaveres mexicanes i vam parlar amb una d’elles. Definia l’Enterro de la Sardina com «una festa pegolina recomanable 100%» i, a la pregunta si preferia Carnestoltes i Pinyata, la contestació no deixava lloc a dubte «unix al poble i a gent del voltant».
Esta idea es repetia com a argument per decantar-se per Pinyata, més que per Carnestoltes. Les pegolines i els pegolins la perceben com «una festa més familiar, més de poble», una festa en què «ens coneixem tots i anem a buscar-nos». Permet «vore a molta més gent que conec i em sent molt acollida pel poble». Afegien que la Pinyata «és una il·lusió de poble total, una tradició que no es perd». Una d’eixes cites marcades en roig al calendari pegolí com a nit imprescindible en la que eixir.
No obstant, també ens vam trobar amb un ferm defensor de totes les festes de Pego: Carnestoltes, Pinyata, Falles, Moros i Cristians, processons de Setmana Santa… Afirmava que «el poble de Pego té prou per a tirar endavant amb tot» i anava més enllà declarant que «el poble s’ho mereix tot, encara que hi haja 4 gats i un miau, hem de fer la festa i que no acabe mai».
El passacarrer de Pinyata finalitzava al pla de la Font amb una gran foguera alimentada per les sardines, els taüts i la resta d’elements que les colles al voltant dels bars i pubs de la localitat anaven dipositant al seu interior. El correfocs a càrrec del Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar que va fer la delícia dels i de les amants de les espurnes. Sant Rodo era l’encarregat de convidar els pegolins i les pegolines a participar del correfocs. Es tracta del «patró dels borratxos» i per això constata que «ací en Pego mira que vos agrada la cassalla, eh?». Sant Rodo descrivia la nit de Pinyata com a «silenciosa i clara. Tot dorm. Cel i terra dormen en un somni d’agonies. Com altres nit, no fa ni fred. La Sardina està per a torrar. Així que, ja sabeu, que els dimonis estan preparats» i vaticinava que en uns moments a Pego tot anava a ser «fum, foc i festa».
Amb un castell artificial i tota el pla de la font il·luminat finalitzava el correfoc de Pinyata 2018 a càrrec de la colla de Dimonis Rafolins de l’Alqueria d’Asnar i tota la gent amb ganes de continuar la festa. El temps es va comportar i va permetre que l’Enterro de la Sardina continuara a les barres instal·lades als carrers propers al pla de la Font.