Pinyata permet rescabalar-se de la suspensió del Carnestoltes
La participació la nit del 8 de març a Pego va ser multitudinària. Estos dies, les fotos en xarxes socials es multipliquen i mostren les ganes de gaudi que tenia la gent. Una celebració que ja començava al matí amb la secció infantil i juvenil amb taller de màscares i sardines i amb batucada al passeig Cervantes per escalfar motors.
____________________
Enguany Pego tenia moltes ganes de Pinyata. La participació sempre és massiva, però enguany encara ho va ser més per a suspensió del Carnestoltes i el Festival d’Arts Escèniques a causa de la previsió meteorològica. Així, la nit de dissabte i matinada de diumenge, la Plaça de l’Ajuntament i els carrers per on passava el passacarrer de Pinyata estaven de gom a gom, amb gent amb la indumentària adequada per a l’ocasió, cada vegada més fantasiosa i amb més elements a admirar. Amb maquillatges que deixen amb la boca oberta de com de treballats i aconseguits estan.
L’afluència massiva de gent a esta festa que tan estimem pegolins i pegolines també va provocar que ja, des de bon matí, es pogueren vore pel poble algunes manifestacions de protesta, 
com la reivindicació de la Falla Plaça i Natzarè de voler plantar i cremar el monument faller davant el seu casal. 
Per la nit, el col·lectiu ‘Guaitem la terra’ també treia el seu rebuig contra el projecte del Pego-Golf al passacarrer de Pinyata, conscient de totes les mirades que podrien llegir-lo.
La celebració de Pinyata, però, ja començava al matí amb la secció infantil i juvenil que van rejovenir l’Infojove i l’Espai Veïnal Toni Ribera durant la participació en el taller de màscares i sardines organitzat per l’Espai Veïnal. 
Després la festa familiar es va traslladar al passeig Cervantes amb una batucada per començar a escalfar motors de cara la nit.
I ja passada la mitjanit, una dotzena llarga de taüts desfilaren, dalt de carrosses amb música i focus de llum, acompanyades pel corresponent seguici fúnebre, pel centre del poble fins al Pla de la Font, on els esperava una gran foguera perquè l’alimentaren amb eixos taüts. La seua crema significava deixar enrere els temps de desordre i disbauxa en el que ens sumix en Carnestoltes per a passar, després d’eixa nit de dol, a estar dominats per la sobrietat de la Quaresma.
L’anarquia participativa de Pinyata va ambientar una jornada de festa frenètica que va tindre, com a cirereta del pastís, el correfoc dels Dimonis Rafolins que va aconseguir inundar els carrers del voltant del Pla de la Font i el mateix pla de llum blanca provinent dels múltiples coets que van fer dansar entre els milers de participants a una festa tan genuïnament pegolina com a la Pinyata.