Pinyata torna a enamorar a Pego
Milers de pegolins i pegolines van participar a l’enterro de la sardina 2014 amb les habituals ganes de festa i de passar-ho més que bé. En conta gotes les colles van anar desfilant pels carrers que connecten la plaça de l’Ajuntament amb el pla de la Font. El ritme lent va provocar que el correfoc no començar fins les 2.50h., de la matinada. Este acabava al pla de foc amb el rètol ‘Pinyata 2014’ en foc viu i amb un foc d’artificis que convidaven a repetir en 2015 i a continuar la festa el que quedava de nit.
La crònica que ara comencem de Pinyata, potser enguany decebrà a més d’un. Per què? Perquè ja avisem que enguany només us oferim so ambient.
Un so ambient que, per si sol, transmet l’estima dels pegolins i les pegolines per la Pinyata, com també ho transmeten els rostres dels milers de participants en la desfilada de l’enterro de la sardina. Milers de rostres somrients, amb un maquillatge que, en moltes ocasions, supera en originalitat el de Carnestoltes, amb els vestits de negre dominant, però també amb tocs de colors vius, intensos -cada vegada més abundants la nit de Pinyata. Es respirava en l’ambient que pegolins i pegolines senten predilecció per la Pinyata (adults i joves).
Com és habitual la desfilada de l’enterro de la sardina pegolina començava puntual però, com també és habitual, amb un ritme lent. La potent música que duen els camions que ara trien els pubs o les colles per a encetar la seua desfilada provoca que la distància entre uns altres, perquè no es xafe la música, haja de ser considerable. I la desfilada s’allargassa. Resultat: en 2014 el correfoc començava a les 2.50h. A eixes hores quasi totes les colles, si no totes, havien aconseguit arribar al pla de la font i dipositar el seu taüt a la foguera que purifica la diversió del període carnestoltesc.
Este correfoc, enguany a càrrec dels dimonis de Pedreguer ‘Coet i corda’, finalitzava al mateix punt, al pla de font, amb gran presència de coets i de gent que els seguia i es banyava amb les seues espurnes.
El punt i final va estar marcat per un rètol de foc en el que es podia llegir, perfectament, ‘Pinyata 2014’
i un castell de focs d’artifici. A partir d’eixe moment, la gent es va dispersar pels pubs pegolins i per les distintes discomòbils distribuïdes pels carrers de l’entorn del passacarrer, allargant la Pinyata fins a altes hores de la matinada.
La crònica que ara comencem de Pinyata, potser enguany decebrà a més d’un. Per què? Perquè ja avisem que enguany només us oferim so ambient.
Un so ambient que, per si sol, transmet l’estima dels pegolins i les pegolines per la Pinyata, com també ho transmeten els rostres dels milers de participants en la desfilada de l’enterro de la sardina. Milers de rostres somrients, amb un maquillatge que, en moltes ocasions, supera en originalitat el de Carnestoltes, amb els vestits de negre dominant, però també amb tocs de colors vius, intensos -cada vegada més abundants la nit de Pinyata. Es respirava en l’ambient que pegolins i pegolines senten predilecció per la Pinyata (adults i joves).
Com és habitual la desfilada de l’enterro de la sardina pegolina començava puntual però, com també és habitual, amb un ritme lent. La potent música que duen els camions que ara trien els pubs o les colles per a encetar la seua desfilada provoca que la distància entre uns altres, perquè no es xafe la música, haja de ser considerable. I la desfilada s’allargassa. Resultat: en 2014 el correfoc començava a les 2.50h. A eixes hores quasi totes les colles, si no totes, havien aconseguit arribar al pla de la font i dipositar el seu taüt a la foguera que purifica la diversió del període carnestoltesc.
Este correfoc, enguany a càrrec dels dimonis de Pedreguer ‘Coet i corda’, finalitzava al mateix punt, al pla de font, amb gran presència de coets i de gent que els seguia i es banyava amb les seues espurnes.
El punt i final va estar marcat per un rètol de foc en el que es podia llegir, perfectament, ‘Pinyata 2014’
i un castell de focs d’artifici. A partir d’eixe moment, la gent es va dispersar pels pubs pegolins i per les distintes discomòbils distribuïdes pels carrers de l’entorn del passacarrer, allargant la Pinyata fins a altes hores de la matinada.