Pugen els productes bàsics de la cistella de la compra
Tot i això els llauradors i ramaders no han vist augmentar els guanys pels seus productes. Són les empreses distribuïdores les que es beneficien en aquesta pujada. Llet, pollastres, ceba, tomaques, ous, taronges, llimes, són els aliments que més es van encarir el mes d’octubre, al voltant d’un 20% en un any.
Alguns dels aliments bàsics de més consum han multiplicat fins a cinc vegades en un any la pujada de l’índex de preus de consum (IPC) que, segons la dada avançada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), al tancament d’octubre es va elevar en eixe mes al 3,6% en taxa interanual. Per exemple, cebes, pollastre i sardines s’han encarit quatre vegades per damunt de la inflació, amb alces d’entre el 14% i el 22%, encara que el pitjor pot estar encara per arribar segons bona part dels experts, que preveuen un final d’any especialment dolent a l’unir-se l’efecte de l’encariment de les matèries primeres als increments ja habituals en el període nadalenc, segons va informar Colpisa.
En el Govern encara es pensa que es tracta d’una situació conjuntural després d’admetre el seu desconcert per la notable alça inflacionista d’octubre. “No ho acabem d’entendre molt bé”, va confessar fa una setmana el propi vicepresident econòmic, Pedro Solbes, qui va expressar la seua confiança en què la nova Comissió Nacional de la Competència (CNC) porte a ‘bon port’ les seues previsions sobre les notables pujades de preus en l’alimentació i aclarisca els seus motius.
S’entenga o no, el cas és que algunes referències de la cistella d’anar a comprar pareixen disparades, sobretot en els aliments frescos, i això pareix notar-se ja en un descens del consum, la qual cosa al seu torn ha desaccelerat la recaptació fiscal de l’IVA.
Fernando Moner, president d’Avacu, va considerar “inadmissibles més pujades de preu” i va advertir que els consumidors no podran assumir els preus dels aliments bàsics i es van a veure obligats a canviar els seus hàbits de consum. En el seu criteri, la situació requereix una acció immediata de les Administracions per a evitar que continue l’escalada alcista.
Des de l’organització agrària La Unió de Llauradors, el seu secretari comarcal, Carles Garcia, apuntava a la poca força que poden exercir els consumidors en aquests casos, quan els intermediaris acorden pujar els preus dels productes més bàsics sabent que tenen les mans lliures per a fer-ho i posava com a exemple els italians, que fa poc van realitzar un dia de boicot a la pasta per l’increment exagerat del seu preu.
“Variarà substancialment la cistella d’anar a comprar i s’allunyarà de la ‘dieta mediterrània’ per a omplir-se de productes industrials més assequibles si segueixen incrementant-se així els costos. És necessària més transparència de preus i mesures que normalitzen el mercat”, va explicar Aurelio Calvache, secretari general de Fevalco. També va apuntar que les conseqüències d’estes pujades afectaran altres sectors, com el tèxtil, “ja que si cal dedicar major pressupost a l’alimentació, es desviarà menys diners a altres despeses no tan necessàries”.
Des de la Unió es denuncia que els preus pugen per les empreses intermediàries perquè els llauradores i ramaders continuen cobrant el mateix o menys encara que anys anteriors pels aliments que produeixen, de fet, Garcia revela que els ramaders estan perdent diners perquè els ha pujat el preu dels pinsos, dels cereals, del transport i la carn els la paguen més baixa, a l’igual que passa amb la llet. Pel que fa als llauradors, els de cítrics els estan pagant la taronja un poc millor que l’any passat, tenint en compte que enguany hi ha menor producció i en les hortalisses els preus es mantenen. Així que els preus s’incrementen per als consumidors, però no per als destinataris d’origen.
Segons l’última llista publicada este dimarts pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, les cebes són ara un 22% més cares que a finals d’octubre del 2006, mentres que el cost de la carn de pollastre s’ha elevat un 18,3%. En les sardines, la pujada arriba al 14,7%, en els ous al 10,4%, en les taronges al 9,4%, en les peres al 9,3% o en les bledes al 8,6%. Però no són els únics increments que superen amb escreix la inflació. Fins a 17 aliments frescos han elevat el seu preu en taxa interanual per damunt del IPC.
La llet esterilitzada lidera les pujades interanuals amb un 18,3%, cinc vegades més que l’índex general de la inflació, en els productes envassats. Uns altres onze aliments el superen. destaca l’oli de gira-sol refinat (un 16,4% més car), els espaguetis (8,5%), la farina de blat (8,3%) i les gambes congelades (6%).
El pitjor, no obstant, pareix per arribar.
En el Govern encara es pensa que es tracta d’una situació conjuntural després d’admetre el seu desconcert per la notable alça inflacionista d’octubre. “No ho acabem d’entendre molt bé”, va confessar fa una setmana el propi vicepresident econòmic, Pedro Solbes, qui va expressar la seua confiança en què la nova Comissió Nacional de la Competència (CNC) porte a ‘bon port’ les seues previsions sobre les notables pujades de preus en l’alimentació i aclarisca els seus motius.
S’entenga o no, el cas és que algunes referències de la cistella d’anar a comprar pareixen disparades, sobretot en els aliments frescos, i això pareix notar-se ja en un descens del consum, la qual cosa al seu torn ha desaccelerat la recaptació fiscal de l’IVA.
Fernando Moner, president d’Avacu, va considerar “inadmissibles més pujades de preu” i va advertir que els consumidors no podran assumir els preus dels aliments bàsics i es van a veure obligats a canviar els seus hàbits de consum. En el seu criteri, la situació requereix una acció immediata de les Administracions per a evitar que continue l’escalada alcista.
Des de l’organització agrària La Unió de Llauradors, el seu secretari comarcal, Carles Garcia, apuntava a la poca força que poden exercir els consumidors en aquests casos, quan els intermediaris acorden pujar els preus dels productes més bàsics sabent que tenen les mans lliures per a fer-ho i posava com a exemple els italians, que fa poc van realitzar un dia de boicot a la pasta per l’increment exagerat del seu preu.
“Variarà substancialment la cistella d’anar a comprar i s’allunyarà de la ‘dieta mediterrània’ per a omplir-se de productes industrials més assequibles si segueixen incrementant-se així els costos. És necessària més transparència de preus i mesures que normalitzen el mercat”, va explicar Aurelio Calvache, secretari general de Fevalco. També va apuntar que les conseqüències d’estes pujades afectaran altres sectors, com el tèxtil, “ja que si cal dedicar major pressupost a l’alimentació, es desviarà menys diners a altres despeses no tan necessàries”.
Des de la Unió es denuncia que els preus pugen per les empreses intermediàries perquè els llauradores i ramaders continuen cobrant el mateix o menys encara que anys anteriors pels aliments que produeixen, de fet, Garcia revela que els ramaders estan perdent diners perquè els ha pujat el preu dels pinsos, dels cereals, del transport i la carn els la paguen més baixa, a l’igual que passa amb la llet. Pel que fa als llauradors, els de cítrics els estan pagant la taronja un poc millor que l’any passat, tenint en compte que enguany hi ha menor producció i en les hortalisses els preus es mantenen. Així que els preus s’incrementen per als consumidors, però no per als destinataris d’origen.
Segons l’última llista publicada este dimarts pel Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, les cebes són ara un 22% més cares que a finals d’octubre del 2006, mentres que el cost de la carn de pollastre s’ha elevat un 18,3%. En les sardines, la pujada arriba al 14,7%, en els ous al 10,4%, en les taronges al 9,4%, en les peres al 9,3% o en les bledes al 8,6%. Però no són els únics increments que superen amb escreix la inflació. Fins a 17 aliments frescos han elevat el seu preu en taxa interanual per damunt del IPC.
La llet esterilitzada lidera les pujades interanuals amb un 18,3%, cinc vegades més que l’índex general de la inflació, en els productes envassats. Uns altres onze aliments el superen. destaca l’oli de gira-sol refinat (un 16,4% més car), els espaguetis (8,5%), la farina de blat (8,3%) i les gambes congelades (6%).
El pitjor, no obstant, pareix per arribar.