Rabosetes a la marjal de Pego-Oliva
No es tracta de mamífers, sinó de vertebrats aquàtics. Fins ara només s’havien detectat en la conca del Xúquer. Aquesta nova descoberta és fruit d’un mostrat de fauna piscícola que alhora ha tornat a evidenciar el bon estat de l’aigua del Bullent i la seua alta diversitat de peixos. També s’ha trobat una espècie vegetal en perill d’extinció del grup dels llapons que només sobreviu en aigües d’alta qualitat.
El riu Bullent continua sorprenent-nos i donant-nos alegries. La última es donava a conèixer no fa massa. Els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, junt amb un grup de científics del Museu Nacional d’Història Nacional –entitat dependent del CSIC- han trobat recentment diversos exemplars de l’espècie raboseta (Salaria Fluviatilis) al riu més regular de la Península Ibèrica, que es troba, ni més ni menys a la marjal de Pego-Oliva, al riu Bullent.
Fins ara només es tenia constància de la seua presència al País Valencià en algunes poblacions de la conca del Xúquer. Al Bullent s’ha trobat durant un mostrat de fauna piscícola que tenia com a objectiu analitzar l’estat de les poblacions de peixos al Parc Natural. El mostrat que va començar en el paratge del Blau del Calapatar va evidenciar, una vegada més, el bon estat de l’aigua i la seua alta diversitat de peixos. En un tram de 20 metres van aparèixer, a més exemplars d’espècies protegides com el samaruc, l’espinós o la madrilla, aquesta nova espècie a l’aiguamoll.
El mètode utilitzat per a dur a terme aquest treball d’anàlisi va ser el de la pesca elèctrica. Aquesta s’utilitza per a prendre mostres d’animals majors, que, encara que està prohibida, està permesa per a esta finalitat, ja que es un tipus de pesca sense mort. Per a dur-la a terme s’usa un equip que està format per una bateria que es porta a manera de motxilla, i una perxa per a donar la descàrrega, l’equip es gradua a un voltatge i intensitat determinats, suficientment potent com per a deixar el peix atordit sense matar-lo. Els tècnics van vestits amb cranqueres i guants que els aïllen de l’aigua. Les captures efectuades al riu Bullent van ser comptabilitzades, fotografiades i d’elles es van prendre mostres d’ADN per a estudiar-lo posteriorment en el laboratori.
La captura de diversos exemplars adults de raboseta fa pensar que la seua població pot ser més abundant, per la qual cosa la Conselleria posarà en marxa un seguiment de l’espècie per a comprovar la seua població i conservació en les aigües de la marjal.
La Raboseta o Blenio de riu està inclòs en el catàleg nacional d’espècies amenaçades, amb la categoria de vulnerable. De distribució circunmediterrània, està en regressió en tot el territori nacional i es caracteritza per usar la seua grandària (no supera els 12 cm) i la seua aparença tacada de tonalitats marrons per a passar desapercebut entre les roques. Posa els seus ous en els còdols dels rius i els alevins són arrossegats fins la mar on creixen. Quan són madurs tornen al riu per a completar el seu creixement i reproduir-se.
A la Comunitat Valenciana només hi havia notícia de la seua presència en alguns punts de la Conca del Xúquer. Fins ara no s’havia detectat a la marjal, possiblement, a causa de les trampes utilitzades, inadequades per a la seua ubicació, sempre pegat al fons del riu.
La informació sobre el Parc Natural, però, no s’acabava ací, ja que també s’ha detectat recentment una espècie de planta aquàtica en perill d’extinció. Es tracta de la Ceratophyllum submersum, inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, com a una espècie en risc de desaparèixer.
Fins fa poques dècades, hi havia població d’aquesta planta en les principals zones humides valencianes, com en l’embassament del Fondó d’Elx, l’Albufera, la marjal de Cabanes-Torreblanca o la marjal de Peníscola. En tots estos llocs es va extingir, a excepció de l’últim paratge.
Es tracta d’una planta semiflotant, del grup dels ceratòfils –en valencià volantins o llapons- d’extraordinària raresa. Només sobreviu en aigües d’alta qualitat, com és el cas del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva.
La troballa es deu a les prospeccions de Conselleria per a empadronar les poblacions de les espècies del catàleg de flora amenaçada i que ha donat com resultat la localització de noves espècies com la Milfulles cotonosa, la Garciella o la Ceratophyllum submersum.
El riu Bullent continua sorprenent-nos i donant-nos alegries. La última es donava a conèixer no fa massa. Els tècnics de la Conselleria de Medi Ambient, junt amb un grup de científics del Museu Nacional d’Història Nacional –entitat dependent del CSIC- han trobat recentment diversos exemplars de l’espècie raboseta (Salaria Fluviatilis) al riu més regular de la Península Ibèrica, que es troba, ni més ni menys a la marjal de Pego-Oliva, al riu Bullent.
Fins ara només es tenia constància de la seua presència al País Valencià en algunes poblacions de la conca del Xúquer. Al Bullent s’ha trobat durant un mostrat de fauna piscícola que tenia com a objectiu analitzar l’estat de les poblacions de peixos al Parc Natural. El mostrat que va començar en el paratge del Blau del Calapatar va evidenciar, una vegada més, el bon estat de l’aigua i la seua alta diversitat de peixos. En un tram de 20 metres van aparèixer, a més exemplars d’espècies protegides com el samaruc, l’espinós o la madrilla, aquesta nova espècie a l’aiguamoll.
El mètode utilitzat per a dur a terme aquest treball d’anàlisi va ser el de la pesca elèctrica. Aquesta s’utilitza per a prendre mostres d’animals majors, que, encara que està prohibida, està permesa per a esta finalitat, ja que es un tipus de pesca sense mort. Per a dur-la a terme s’usa un equip que està format per una bateria que es porta a manera de motxilla, i una perxa per a donar la descàrrega, l’equip es gradua a un voltatge i intensitat determinats, suficientment potent com per a deixar el peix atordit sense matar-lo. Els tècnics van vestits amb cranqueres i guants que els aïllen de l’aigua. Les captures efectuades al riu Bullent van ser comptabilitzades, fotografiades i d’elles es van prendre mostres d’ADN per a estudiar-lo posteriorment en el laboratori.
La captura de diversos exemplars adults de raboseta fa pensar que la seua població pot ser més abundant, per la qual cosa la Conselleria posarà en marxa un seguiment de l’espècie per a comprovar la seua població i conservació en les aigües de la marjal.
La Raboseta o Blenio de riu està inclòs en el catàleg nacional d’espècies amenaçades, amb la categoria de vulnerable. De distribució circunmediterrània, està en regressió en tot el territori nacional i es caracteritza per usar la seua grandària (no supera els 12 cm) i la seua aparença tacada de tonalitats marrons per a passar desapercebut entre les roques. Posa els seus ous en els còdols dels rius i els alevins són arrossegats fins la mar on creixen. Quan són madurs tornen al riu per a completar el seu creixement i reproduir-se.
A la Comunitat Valenciana només hi havia notícia de la seua presència en alguns punts de la Conca del Xúquer. Fins ara no s’havia detectat a la marjal, possiblement, a causa de les trampes utilitzades, inadequades per a la seua ubicació, sempre pegat al fons del riu.
La informació sobre el Parc Natural, però, no s’acabava ací, ja que també s’ha detectat recentment una espècie de planta aquàtica en perill d’extinció. Es tracta de la Ceratophyllum submersum, inclosa en el Catàleg Valencià d’Espècies de Flora Amenaçades, com a una espècie en risc de desaparèixer.
Fins fa poques dècades, hi havia població d’aquesta planta en les principals zones humides valencianes, com en l’embassament del Fondó d’Elx, l’Albufera, la marjal de Cabanes-Torreblanca o la marjal de Peníscola. En tots estos llocs es va extingir, a excepció de l’últim paratge.
Es tracta d’una planta semiflotant, del grup dels ceratòfils –en valencià volantins o llapons- d’extraordinària raresa. Només sobreviu en aigües d’alta qualitat, com és el cas del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva.
La troballa es deu a les prospeccions de Conselleria per a empadronar les poblacions de les espècies del catàleg de flora amenaçada i que ha donat com resultat la localització de noves espècies com la Milfulles cotonosa, la Garciella o la Ceratophyllum submersum.