Reivindiquen el llenguatge de les campanes
El Museu Soler Blasco de Xàbia acull des de divendres passat l´exposició «Campaners, campanes i tocs» i que repassa la importància que les campanes van tindre antany no sols en la litúrgia, sinó en la vida quotidiana dels pobles. La mostra està organitzada pel Museu Soler Blasco i el col•lectiu de Campaners de la Catedral de València.
Una a una, totes les campanes que ocupen els campanars de cada poble, de cada ciutat del món tenen una història que contar, una vida pròpia, que en temps, no tan llunyans marcaven la quotidianitat de la vida diària de cada poble. Per a reivindicar eixe recorregut, la importància dels tocs de les campanes a Xàbia s´ha organitzat una exposició.
Organitzada pel Museu Soler Blasco i el col•lectiu Campaners de la Catedral de València, la mostra “Campaners, campanes i tocs” explica que els tocs de les campanes anunciaven els fets ordinaris i extraordinaris de la comunitat i marcaven el ritme de la vida. Aquesta exposició també conta la història de les campanes de l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. Es coneix així la història del campanar d’eixa església-fortalesa, de pedra tosca i datat el 1659. Un exemple, que pot extrapolar-se a altres campanars de la comarca i de la resta de l´estat espanyol.
Les seues campanes són molt posteriors perquè l’anterior conjunt de campanes es va destruir durant la Guerra Civil. En 1941 es va decidir fondre tres campanes noves, dos xicotetes i una mitjana, a més de la major, fosa en 1942. És, segurament, en 1963, quan es va refondre la mitjana; a més, sembla que és en eixe moment, quan es van mecanitzar les quatre campanes i es van substituir els tradicionals contrapesos i les truites de fusta per les actuals de ferro. Cada campana té el seu nom: Victòria (151 kg.), Sebastiana (190 kg.), Mariana (480 kg.) i Pax, coneguda també com la Grossa o Bertomeua, i que pesa aproximadament 1.330 kg.
La mostra ofereix material gràfic i explicacions sobre el significat dels tocs de les campanes. A més, diumenge que ve, les campanes de Sant Bertomeu tornaran a sonar amb tota la seua intensitat en un concert de repicaments que tindrà lloc després de la missa de dotze. L´exposició estarà oberta fins al 28 de febrer.
Organitzada pel Museu Soler Blasco i el col•lectiu Campaners de la Catedral de València, la mostra “Campaners, campanes i tocs” explica que els tocs de les campanes anunciaven els fets ordinaris i extraordinaris de la comunitat i marcaven el ritme de la vida. Aquesta exposició també conta la història de les campanes de l’església de Sant Bertomeu de Xàbia. Es coneix així la història del campanar d’eixa església-fortalesa, de pedra tosca i datat el 1659. Un exemple, que pot extrapolar-se a altres campanars de la comarca i de la resta de l´estat espanyol.
Les seues campanes són molt posteriors perquè l’anterior conjunt de campanes es va destruir durant la Guerra Civil. En 1941 es va decidir fondre tres campanes noves, dos xicotetes i una mitjana, a més de la major, fosa en 1942. És, segurament, en 1963, quan es va refondre la mitjana; a més, sembla que és en eixe moment, quan es van mecanitzar les quatre campanes i es van substituir els tradicionals contrapesos i les truites de fusta per les actuals de ferro. Cada campana té el seu nom: Victòria (151 kg.), Sebastiana (190 kg.), Mariana (480 kg.) i Pax, coneguda també com la Grossa o Bertomeua, i que pesa aproximadament 1.330 kg.
La mostra ofereix material gràfic i explicacions sobre el significat dels tocs de les campanes. A més, diumenge que ve, les campanes de Sant Bertomeu tornaran a sonar amb tota la seua intensitat en un concert de repicaments que tindrà lloc després de la missa de dotze. L´exposició estarà oberta fins al 28 de febrer.