Repensant el futur assistencial de la Marina Alta
Amb un 23% de la població major de 65 anys, la Marina Alta està un 5% més envellida que la mitjana estatal. A més, la Comunitat Valenciana és la penúltima autonomia en demanda de serveis assistencials. El que porta a haver de repensar com plantejar un futur no massa llunyà perquè les persones dependents, però, en general, les persones majors no perden qualitat de vida, principalment aquelles que viuen en nuclis urbans menuts i d’interior.
Dijous de vesprada es va presentar a la Casa de Cultura de Pego el ‘Monogràfic sobre dependència a la Marina Alta’ realitzat per la terapeuta ocupacional de Tacte Social, Maria Salvà i que ha comptat amb el suport de Marina Alta Emprendre. Un camp, el de la dependència, en el que sempre és necessari millorar, apuntava en la introducció de l’acte l’alcalde de Pego, Enrique Moll. «S’ha de garantir que, en fer-nos majors, tinguem la millor assistència i els millors professionals al nostre compte. Siguen iniciatives privades, públiques o mixtes, perquè estes poden anar de la mà», manifestava Moll.
El cens de la Marina Alta és d’entorn 170.000 habitants, dels quals, uns 40.000 tenen més de 65 anys, el que representa el 23% de la població, un percentatge un 5% superior a la mitjana espanyola. Això indica que tenim una població més envellida que la resta de l’estat. Al que s’ha d’afegir la diferència de densitat de població dels municipis de la comarca.
Deixava clar Maria Salvà que, en parlar de dependència no només hem de parlar, però, de persones majors, sinó també d’aquelles persones amb algun tipus de discapacitat o capacitats diferents a les nostres. No obstant això, la tendència natural de la societat en la que vivim és l’envelliment progressiu de la població, el que significa que cada vegada més, la xifra de persones dependents anirà en augment. Això vol dir que un dels reptes de futur col·lectiu passa perquè eixes persones «tinguen una millor qualitat de vida», tot i la dependència. Esta circumstància, apuntava la terapeuta ocupacional, «dependrà molt dels recursos als que puguen accedir en la Marina Alta».
En 2015 la Llei de Dependència comença a aplicar-se de manera efectiva incrementant-se la concessió de prestacions que tenen com a objectiu «promoure l’autonomia personal i atendre les activitats bàsiques de la vida diària».
Actualment no existixen xifres comarcals sobre les sol·licituds, les persones beneficiàries i les llistes d’espera. Si que hi ha, però, xifres provincials. Des de l’inici de 2017 eixes xifres indiquen que s’han realitzat 4.625 sol·licituds noves, hi ha 1.445 persones beneficiàries d’algun tipus de prestació i hi ha 9.000 persones que seguixen en llista d’espera. El que crida l’atenció, però, és que l’autonomia siga la penúltima en demana de prestacions. Des de Tacte Social es creu que això es dóna per desconeixement.
Els motius que han dut Tacte Social a realitzar este estudi monogràfic sobre la dependència, són diversos i van des de les necessitats detectades en els familiars, passant pels recursos que coneix i que desconeix la població, la detecció de mancances en infraestructures a la comarca, la qualitat dels serveis que es presten, les oportunitats de treball amb persones amb algun tipus dependència i finalitzant en la relació de les sol·licituds demanades amb les infraestructures pròximes al municipi.
Deixava clar Maria Salvà que les distintes prestacions i recursos que existixen, moltes vegades, es poden compatibilitzar. Una possibilitat que permet donar més qualitat de vida a la persona dependents i també a la seua cuidadora o cuidador, però que malauradament, moltes vegades es desconeix i, per tant, no es combinen.
Pel que fa als recursos, la Marina Alta compta amb 15 residències, 8 centres de dia o residències amb places per a centre dia, 2 habitatges tutelats, 2 centres ocupacionals per a discapacitats, 2 habitatges tutelats per a malaltia mental, 1 centre d’atenció primerenca.
L’anàlisi dels recursos indica que el més utilitzat és la teleassistència, unes 10.000 persones hi fan ús. En el Servei d’Assistència Domiciliària (SAD) augmenta la demanda. I, apunten, el centre de dia actualment s’entén com un pas previ per a anar a la residència, tot i que defensen des de Tacte Social que el centre de dia s’hauria d’entendre com un espai de veïnat, de companyonia, un espai per compartir amb unes 15 ó 20 persones, d’àmbit municipal. Les residències solen tindre llistes d’espera.
La figura del cuidador/a no professional és la prestació amb més demanda a la Marina Alta. No obstant, s’ha de tenir en compte, exposava la terapeuta ocupacional que «no cotissa en el règim general de la seguretat social, no té dret a baixa laboral ni a vacances, que no és un professional sociosanitari» i la reflexió de «qui cuida a la cuidadora?».
Segons Tacte Social estos són els recursos que caldria millorar o que són inexistents a la comarca passen per incrementar el nombre de centres de dia amb el concepte que els dóna Tacte Social, més places en residències a la zona nord de la Marina Alta, la creació d’un centre de dia per a físics que actualment no existix, algun CRIS per a persones amb malaltia mental, CEE, atenció primerenca a partir de 6 a 18 anys més enllà de l’escola.
Una altra de les qüestions que s’hauria de tenir en compte és el transport adaptat que facilite l’accés de les persones dependents als centres de dia, el que permetria que molta més gent hi pogués accedir a ells. Així mateix, la demanda de SAD a l’interior s’està incrementant, un indicador que porta a la reflexió i que va acord amb les necessitats, cada vegada més importants amb que es trobem pobles com els de la Vall de Gallinera, la Vall d’Ebo o la Vall d’Alcalà. Com facilitar-los la vida a les persones que han triat quedar-se al poble a viure?
Estos són alguns dels punts que es van obrir per al debat i la reflexió durant l’exposició del ‘Monogràfic sobre la Dependència a la Marina Alta’ i que va suscitar un ampli intercanvi d’idees en acabar l’exposició entre el públic present a la Casa de Cultura de Pego.
