«Riure’m de les dificultats» és la filosofia de Llúcia Mengual reconeguda enguany per Dones Cabal

Durant l’acte d’homenatge celebrat el passat 4 d’octubre a la Casa de Cultura, on no cabia una agulla, la música va sobrevolar des del principi, ja que Llúcia Mengual va ser rebuda per l’agrupació musical de Pego. L’homenatjada va resumir l’èxit de públic per la seua manera de prendre’s la vida, sempre «amb humor».
_________________

La música va ser l’eix conductor de l’acte de reconeixement que Dones Cabal li va retre a la docent i música pegolina Llúcia Mengual. Des del mateix moment en què la protagonista va posar un peu a la Casa de Cultura, esta va començar a sonar. L’Agrupació Musical de Pego, de la qual forma part, la va rebre amb una peça tocada en directe i dedicada a ella. Una sorpresa que la va deixar sense paraules. Només va poder expressar que «sou el millor d’esta vida».

A la Casa de Cultura no cabia una agulla de tanta gent com va voler acompanyar Llúcia Mengual en un moment tan especial. Un reconeixement que en un principi no va tindre clar si acceptar, però després de diverses consultes en el seu cercle més pròxim, es va deixar convèncer i, finalment, va dir que sí.

Este és l’acte més important que organitza Dones Cabal durant l’any i sempre busquen persones, entitats o col·lectius que realitzen una llavor destacada envers la societat i enguany van pensar que la contribució de Llúcia al món de la música era un puntual rellevant per reconéixer-la, com va explicar la presidenta del grup feminista, Carmina Dominguis. També el fet que fora «una dona empoderada», com la va descriure Dominguis.

Un qualificatiu que també ressaltava Pepa Pons, amiga i encarregada de posar de relleu allò pel que destaca l’homenatjada: «La valentia» davant la vida, atés que Llúcia té «la capacitat de viure cada dia amb determinació». Per això és «una dona que, amb la seua força i voluntat, ha vençut i ha superat totes les barreres que la vida li ha posat per davant, en una societat en què sovint no facilita el camí a les dones», deia Pepa Pons.

Eixes barreres que ha superat una a una Llúcia són fruit de la seua filosofia de vida, determinada a prendre-se-la amb humor ja que Llúcia té una discapacitat visual greu. Una circumstància, però, que no li ha impedit involucrar-se en mil i un projectes.

Una actitud positiva que ha transmés al seu i la seua filla, com expressava en públic el seu fill Josep Quinto, que afirmava que tan per a ell com a la seua germana sa mare és la seua ànima i els ha sabut transmetre l’enamorament per la música, com van demostrar cantant a tres veus ‘petjades’, títol homònim de l’àlbum debut de Quinto.