S´acorda per escrit la protecció de les muntanyes de Pego
El tripartit ha decidit impulsar, durant aquesta fase de la legislatura, un acord amb validesa burocràtica, perquè fins ara era verbal, per a protegir les muntanyes que encara queden verges a la localitat. Aquest acord necessitaria de majoria absoluta al plenari per a prosperar.
Pego està enclavat en un lloc privilegiat, rodejat de muntanyes i amb eixida al mar. En principi tot correcte. Però la fisonomia més característica d´aquesta localitat ha variat amb el pas dels anys. Des del mateix moment en què entrem al terme de Pego des d´Oliva la nostra vista aprecia com les excavadores imparables, treballadores durant nit i dia, han rossegat i rosseguen, fins quasi fer-la desaparèixer, una imponent muntanya. Matèria prima per a futures construccions al damunt d´altres muntanyes del nostre territori. Només entrem en la revolta que ens descobreix Pego, els ulls encara es deprimeixen més quan es topen amb la total transformació de Penya Roja, agredida, mortalment ferida i erosionada per a convertir-la en un balcó al mar i a la marjal per a uns pocs, seguint l´exemple de Monte Pego i Vista Bella.
Perquè aquestes agressions a les muntanyes de Pego no tornen a produir-se, els tres partits que composen l´equip de govern de l´Ajuntament, han arribat a un acord sobre la protecció d´aquestes. Des de l´aprovació del polèmic PAI del Pego Golf el tripartit ha intentat arribar a un consens per tal tirar endavant aquest projecte de protecció. Però les circumstàncies han fet que fins ara no s´hagués plasmat per escrit, tot i que en principi existís un acord verbal.
La realitat de Pego des del 1995, quan es plantejava un nou Pla d´Ordenació Urbana ha canviat. Cada vegada més, des de les institucions públiques s´intenta revaloritzar el paisatge mediambiental, els boscos, la fauna, l´aigua, les muntanyes en si, per a evitar la seua crema, la seua contaminació, extinció o la invasió de cases.
El tema que tractem, la protecció de les muntanyes, va prendre protagonisme cap a mitjans del mes d´abril, quan la Regidoria de Medi Ambient va presentar una al•legació al Pla d´Acció Territorial del Litoral de la Comunitat Valenciana, entre d´altres coses perquè aquest afectava a l´acord al que estem fent referència, ja que el PAT permetia urbanitzar a les muntanyes que envolten el municipi. Contradient així la voluntat de l´Ajuntament de Pego de protegir aquelles que encara no estan urbanitzades i les que ho estan o estan en projecte, protegir-les en una cota fixada en 120 metres sobre el nivell del mar.
Va ser aquesta cota de 120 metres la que va provocar una desavinença interna al si del tripartit, perquè el PSOE demanava la inclusió de diferents cotes de protecció per a cada zona específica i no una cota general, per a evitar problemes futurs.
L´acord al que han arribat els tres partits en el govern local, PP, PSOE i Bloc, no es coneix encara en profunditat perquè falta passar-lo pel plenari i que aquest l´aprove per majoria absoluta. Però dimarts passat el portaveu dels nacionalistes, avançava algunes de les qüestions que s´han contemplat com són no tocar cap vivenda de les ja existents, la protecció de tot allò que no són horts i posar fre a alguns projectes futurs de desenvolupament urbanístic.
Pego està enclavat en un lloc privilegiat, rodejat de muntanyes i amb eixida al mar. En principi tot correcte. Però la fisonomia més característica d´aquesta localitat ha variat amb el pas dels anys. Des del mateix moment en què entrem al terme de Pego des d´Oliva la nostra vista aprecia com les excavadores imparables, treballadores durant nit i dia, han rossegat i rosseguen, fins quasi fer-la desaparèixer, una imponent muntanya. Matèria prima per a futures construccions al damunt d´altres muntanyes del nostre territori. Només entrem en la revolta que ens descobreix Pego, els ulls encara es deprimeixen més quan es topen amb la total transformació de Penya Roja, agredida, mortalment ferida i erosionada per a convertir-la en un balcó al mar i a la marjal per a uns pocs, seguint l´exemple de Monte Pego i Vista Bella.
Perquè aquestes agressions a les muntanyes de Pego no tornen a produir-se, els tres partits que composen l´equip de govern de l´Ajuntament, han arribat a un acord sobre la protecció d´aquestes. Des de l´aprovació del polèmic PAI del Pego Golf el tripartit ha intentat arribar a un consens per tal tirar endavant aquest projecte de protecció. Però les circumstàncies han fet que fins ara no s´hagués plasmat per escrit, tot i que en principi existís un acord verbal.
La realitat de Pego des del 1995, quan es plantejava un nou Pla d´Ordenació Urbana ha canviat. Cada vegada més, des de les institucions públiques s´intenta revaloritzar el paisatge mediambiental, els boscos, la fauna, l´aigua, les muntanyes en si, per a evitar la seua crema, la seua contaminació, extinció o la invasió de cases.
El tema que tractem, la protecció de les muntanyes, va prendre protagonisme cap a mitjans del mes d´abril, quan la Regidoria de Medi Ambient va presentar una al•legació al Pla d´Acció Territorial del Litoral de la Comunitat Valenciana, entre d´altres coses perquè aquest afectava a l´acord al que estem fent referència, ja que el PAT permetia urbanitzar a les muntanyes que envolten el municipi. Contradient així la voluntat de l´Ajuntament de Pego de protegir aquelles que encara no estan urbanitzades i les que ho estan o estan en projecte, protegir-les en una cota fixada en 120 metres sobre el nivell del mar.
Va ser aquesta cota de 120 metres la que va provocar una desavinença interna al si del tripartit, perquè el PSOE demanava la inclusió de diferents cotes de protecció per a cada zona específica i no una cota general, per a evitar problemes futurs.
L´acord al que han arribat els tres partits en el govern local, PP, PSOE i Bloc, no es coneix encara en profunditat perquè falta passar-lo pel plenari i que aquest l´aprove per majoria absoluta. Però dimarts passat el portaveu dels nacionalistes, avançava algunes de les qüestions que s´han contemplat com són no tocar cap vivenda de les ja existents, la protecció de tot allò que no són horts i posar fre a alguns projectes futurs de desenvolupament urbanístic.