Solten 150 exemplars de samaruc al riu Racons per a reforçar la població
Ho ha fet l’equip de gestió del Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva amb exemplars criats en captivitat a la piscifactoria que la Conselleria té en el Palmar, exemplars, però nascuts a les aigües del Bullent. 
El samaruc, eixa icona de la fauna valenciana, en 2015 continuava sent l’animal més amenaçat del territori valencià. El samaruc és un diminut peix d’aspecte fràgil i gustos exquisits que viu en zones humides, com la Marjal de Pego-Oliva. En 2011 es va fer al riu Racons una solta d’exemplars per a reforçar la seua població. Al riu Bullent no se’n va fer cap perquè allí està comprovat que hi ha una població consolidada de samaruc.
Des de 2011 ençà es pensava que al riu Racons aquells exemplars soltats no havien sobreviscut, tot i que fa menys d’un any un estudi va concloure el contrari, que sí que havien sobreviscut alguns samarucs i hi havia una població estable. No obstant això, s’ha considerat convenient reforçar eixa població amb la solta de 150 exemplars al voltant de la capçalera del riu Racons.
Els exemplars soltats este matí han estat criats a la piscifactoria del Palmar depenent de la Conselleria de Medi Natural, on es desenvolupa un treball fonamental per a salvar espècies en perill d’extinció com el samaruc. Les cries, han subratllat des de la direcció del parc natural, són naturals del riu Bullent.
El samaruc està en perill d’extinció sobretot a causa de la dura competència que suposen les espècies de peixos exòtics com la gambúsia, introduïda a principis del segle XX per a eliminar els mosquits que transmetien el paludisme, una funció que també complix el mateix samaruc amb un menú alimentari molt semblant al seu competidor, i que possiblement els introductors de la gambúsia desconeixien.
Des de la direcció del parc natural de la Marjal de Pego-Oliva consideren que els nous samarucs tenen moltes possibilitats de supervivència perquè s’han soltat en una zona d’ullals, el que els beneficia front als seus competidors, ja que els samarucs s’adapten millor que les gambúsies a les aigües fresques que brollen dels ullals.
