‘Sota la pell nua’, l’òpera prima de la pegolina Maria Alemany Tomàs, «parla de tot allò que no es pot cobrir ni tapar amb cap peça de roba»

És el que afirmava l’autora durant la presentació del seu primer poemari davant una sala d’actes de la Casa de Cultura plena de gom a gom. Detallava que «al llarg de tot el llibre es parla, essencialment, de la vida, amb totes les coses que la conformen, tan bones com dolentes». El presentador de l’autora i l’obra, el consolidat escriptor Tomàs Llopis, assegurava que «Sota la pell nua ens acosta a una Maria profundament humana».

Maria Alemany Tomàs «escriu des de menudeta». Escrivia contes que després amagava perquè ningú pogués llegir-los, explicava Tomàs Llopis durant la presentació de de l’òpera prima d’esta jove pegolina, el poemari ‘Sota la pell nua’, davant una sala d’actes plena a la Casa de Cultura. La clau perquè Maria escriga «bé» està ahí, que escrivia des de ben joveneta, confirmava Llopis, qui assegurava que escriure bé «no s’improvisa. Això suposa, anys, temps, d’entrenament».

Tomàs Llopis va començar parlant del títol del primer poemari de Maria Alemany, Sota la pell nua, una elecció molt encertada, assegurava. Analitzava cadascuna de les paraules que hi forma el títol per a donar claus sobre el contingut del llibre. «Sota: el llibre parlarà de sensacions, de vivències que són coses amagades», «la pell, és per on ens arriba el sentit del tacte. No hi ha res de nosaltres més honestament visiblement que la pell. La pell és allò més profund que podem ensenyar. La pell ens posa en contacte amb l’altre» i «nua, que ens remet a la sensualitat».

Amb eixos tres elements, el consolidat escriptor desvelava que, «Sota la pell nua ens acosta a una Maria profundament humana. A una Maria que sap molt bé que s’hi juga amb totes estes coses». Alhora, el presentador fixava la seua mirada en la datació del llibre, que ha estat escrit durant tres anys, de 2015 a 2018, «un temps molt fiable per a poder considerar que estem davant un bon llibre», perquè «escriure bé, costa molt», afirmava Tomàs Llopis.

La protagonista, la pegolina Maria Alemany Tomàs, confessava que veure la Casa de Cultura de Pego, el seu poble, tan plena en la presentació del seu primer poemari superava totes seues expectatives, ja que ni en els seus «millors somnis» s’ho haguera imaginat. Maria donava especialment les gràcies a l’editorial Neopàtria per apostar per publicar poesia i explicava com, la trucada que li va fer Toni Bonet pocs dies després d’enviar la primera versió del seu poemari, la va fer «immensament feliç». I és que Maria va fer conscient que «estava un poc més aprop de complir un dels meus somnis».

Assevera l’autora que «hi ha molta gent a la qual li fa por la poesia o diuen, directament, que no l’entenen». No obstant per a Maria «la poesia és màgica i la gràcia que té és especialment eixa. Que un mateix poema cadascú l’interpreta i l’entén a la seua manera» i «totes les lectures i interpretacions són vàlides».

«Sota la pell nua no va nàixer amb cap propòsit estètic ni literari. És un recull de poemes que pensava que no veurien mai la llum. Escrits des de 2015 fins enguany […] amb la intenció de respondre preguntes i de tancar ferides», explicava la jove poetessa pegolina. També argumentava que «hi ha qui va al psicòleg, hi ha qui medita o fa altres coses. A mi el que millor em funciona és escriure». Maria va escriure els poemes sense pensar en la seua publicació, per això, diu, «perquè escrivia tal com pensava i no buscava mai els artificis, els poemes presenten un llenguatge senzill i planer, que tot el món és capaç d’entendre». En recopilar-los per al poemari, la novell escriptora ha decidit «abandonar els seus poemes i a compartir-los amb vosaltres. Abans eren només meus i ara m’agradaria que els féreu un poc vostres quan els llegiu».