Tercer aniversari de l’incendi que va arrasar 1.715 hectàrees de muntanya de Pego, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera i l’Atzúbia

Hui les condicions meteorològiques no s’assemblen, ni de lluny, a les del 14 de maig de 2015, quan la màxima va ser de 42ºC, la humitat era del 7% i les ràfegues de vent de fins a 49 km/h. Des d’aleshores ençà s’ha avançat en la recuperació de l’entorn forestal i en la regularització del protocol d’actuació en un cas com el que es va viure fa tres anys.

Un dia abans del tercer aniversari de l’incendi que ha deixat la marca del foc ben gravada a la ment dels pegolins i les pegolines, es declarava un incendi ben a prop de casa, a la Vall d’Alcalà. Al voltant de les 4 de la vesprada d’ahir diumenge es declarava un incendi a la Vall d’Alcalà, per la zona de Beniaia. Es mobilitzaven 5 mitjans aeris (2 avions, 3 helicòpters, un de coordinació), 4 dotacions de bombers del Consorci Provincial, 4 unitats de bombers forestals de la Generalitat Valenciana, 3 autobombes, 2 agents mediambientals i una unitat de vigilància. Passades les 5.30 de la vesprada, Emergències informava que en el perímetre de l’incendi ja no hi havia flames i que els mitjans aeris continuaven refrescant la zona. Una hora més tard, es retirava l’helicòpter de coordinació i tres mitjans aeris de la Generalitat. Quasi a les 8 de la vesprada els bombers del Consorci provincial donaven per estabilitzat l’incendi de la Vall d’Alcalà. A les 9.20 de la nit l’incendi es donava per controlat.

La relació dels fets i les condicions meteorològiques d’ahir, deixen clar que les dimensions que va adquirir l’incendi de la Vall d’Alcalà, afortunadament disten molt de les que fa tres anys, un 14 de maig de 2015, es van iniciar al terme de la Vall d’Ebo. Unes flames que van arrasar 1.715 hectàrees de les muntanyes de Pego, Vall d’Ebo, l’Atzúbia i Vall de Gallinera. Des d’aleshores ençà, no s’ha deixat de treballar per a evitar que torne a ocórrer un incendi d’aquelles dimensions o, perquè si tornen les flames, la resposta siga més efectiva que la que hi va haver en 2015.

Entre d’altres coses, s’ha avançat en la planificació contra els incendis i, contra les emergències en general. El 6 de juliol de 2017 el ple municipal aprovava per unanimitat el Pla territorial municipal front a les emergències i el Pla d’actuació municipal front al risc d’incendis forestals. Els dos documents són obligatoris i la seua aprovació pel ple era un pas necessari per poder remetre’ls a Conselleria i que esta els validara i homologara. Dos passos que el 24 d’octubre de 2017 donaven els seus fruit perquè aconseguien l’homologació per part de la Comissió de Protecció Civil.

Entre una data i l’altra, el 30 de juny de 2017, es posava en pràctica el Pla d’Actuació Municipal front al risc d’incendis Forestals amb un simulacre. Els Ajuntaments han de tenir en compte que s’ha de comprovar la efectivitat del plans d’actuació a través de la seva implantació. Per tant, és aconsellable que una vegada aprovats els plans es difonguen entre els intervinents, alhora que es duga a terme la formació sobre la intervenció contemplada en els plans, és a dir, que s’efectuen activitats pràctiques (com són els simulacres), com es va fer en el cas de Pego.

Fa ben poc, els i les alumnes de 6é de Primària de totes les escoles de Pego experimentaven, a través del programa els boscos MEditerranis, el Foc i TU (MEFiTU) de la Fundació Pau Costa (PCF) com reacciona un foc en un bosc gestionat i en un de no gestionat. Ho feien amb dos maquetes que simulaven un bosc de cada tipus.

En el bosc no gestionat es van fixar una gran quantitat d’arbres i molt junts, que simulaven l’alta densitat dels arbres que caracteritzen estos boscos, i boles de paper i serradura per a simular l’abundant sotabosc. En l’altre escenari, en el bosc gestionat, van col·locar menys arbres i més separats, poca quantitat de boles de paper i serradura.

Una vegada construïts els dos escenaris es procedir a la crema dels mateixos. Els i les alumnes van poder observar el comportament del foc i el seu abast en cadascun dels dos escenaris. Això els va permetre entendre quin és el comportament del foc en un bosc no gestionat i quins riscos tant personals, materials com ambientals comporta tindre els boscos en este estat.

D’altra banda, el col·lectiu Pego Viu, fundat arrel d’aquell incendi del que hui es complixen 3 anys, actua en diferents fronts a les muntanyes de Pego. De moment en tres espais cedits en custòdia: el Pla del Molló (Vall d’Ebo), la Foia de Naya (propera a la zona de Sant Joan) i el Mas del Temple (a la zona del Pla del Miserà).

Van iniciar la seua tasca al Pla del Molló fent tasques de retirada d’enderrocs, transport de branques i poda i desbrossament per tal de netejar de combustible per a les flames una fita de termes entre Vall d’Ebo i Pego important. Pego Viu, amb aquella primera actuació i les anteriors que ha anat duent a terme, volia i vol modelar un paisatge que en el futur esperen que siga «verd, frondós i ben planificat», amb l’objectiu últim de «crear tallafocs naturals i fer dels nostres boscos, indrets més sostenibles i menys propensos a ser de nou arrasats per les flames», segons apunten des del col·lectiu.

A la Foia de Naya van fer reforestació amb arbres característics del bosc mediterrani com la murta, el llentiscle, l’arbocer o la carrasca amb la pretensió de «reproduir i facilitar un bosc mediterrani que ajude de forma natural a la regeneració de la zona cremada» i que «ajude a mantenir els murs de pedra dels bancals i a retenir l’aigua de la pluja evitant l’erosió i facilitant la recàrrega dels aqüífers».

A la zona del Mas del Temple, la intenció de Pego Viu és crear varietat paisatgística que barrege una devesa de carrasques, seguint una distribució irregular, combinada amb una zona de plantació de vinya. Combinat alhora amb el que hi ha al voltant del Pla del Miserà que són pinades, cultius de secà, i herbassars entre afloraments de roca calcària.

Així mateix, allí s’està restaurant el Mas del Mave que Pego Viu vol convertir en un centre d’interpretació d’incendis forestals per a entendre perquè es donen els incendis i com afecta a la flora i la fauna autòctona.

S’han de sumar també els treballs de regeneració de terreny forestal duts a terme per la Fundació Aquae (Hidraqua) i el Grup Sylvestris, que iniciaven el 2015 i seguien en 2016. Un projecte de sembrar bellotes per potenciar el creixement d’arbustos i arbres autòctons com l’alzina, la carrasca o la coscolla en 10 hectàrees de parcel·les municipals situades a la zona del Miserà.

També s’haurien de tenir en compte les distintes actuacions dutes a terme pel Club de Caça de Pego per recuperar terreny forestal i també totes les activitats de manteniment del paisatge que realitza el Centre Excursionista de Pego.