Tere Lloret Cambrils i Merxe Sastre Sendra, «dos dones de Pego que trencaren barreres»

Van ser i són les dos primeres pegolines policies locals de la població. Totes dues van ser distingides amb el Premi ‘Jo Dona’ que concedix la Regidoria d’Igualtat amb el recolzament del grup de dones Cabal. Tere Lloret Cambrils va entrar a formar part de la Policia Local de Pego l’any 1994 i és una de les fundadores d’Acció Urgent. Ella continua exercint de policial local a Ondara. Merxe Sastre Sendra es va incorporar al cos municipal l’any 2005. Abans, però, havia estat militar a Bòsnia. Totes dues han hagut de patir el masclisme, quan algunes persones en acudir al retén i veure que una dona les atenia, preguntaven per algun policia home, relatava el seu company Rafa Moll.

Divendres s’atorgava a Pego el premi ‘Jo Dona’ que concedix la Regidoria d’Igualtat amb el recolzament de Cabal. En 2018 es distingia les dos úniques policies locals de Pego, naturals de la localitat, que han format part del cos, Tere Lloret Cambrils i Merxe Sastre Sendra.

El regidor d’Igualtat, José Merí, en la seua intervenció posava en valor el 8 de març i la primera vaga feminista que s’havia convocat mundialment, «la més fructífera en anys», assegurava. També ressaltava l’elevada xifra de dones que van eixir a manifestar-se, 6 milions, a tota Espanya per a «demanar la igualtat real en tots els estaments de la societat».

José Merí feia entrega del premi de 100€ a gastar en material escolar al millor dibuix del concurs per triar imatge per al 8 de març, obra de Rubén Bolta González. També va eixir a arreplegar el seu premi, el que atorga Cabal, a este concurs Anna Alemany.

En la segona part de l’acte, l’agent de la policia local Rafa Moll era l’encarregat d’introduir les dos premiades al públic present. Tere Lloret Cambrils i Merxe Sastre Sendra, «dos dones de Pego que trencaren barreres» sent les dos primeres policies locals de la població. Una professió que van triar «per tal de defensar a totes les persones, mantindre l’ordre públic, previndre els delictes, perseguir els delinqüents, ajudar a les persones en accidents i per a ajudar a resoldre qualsevol classe d’incident que passa a un poble», detallava el seu company, Rafa Moll.

Tere Lloret Cambrils va entrar a formar part de la Policia Local de Pego l’any 1994 i és una de les fundadores d’Acció Urgent. Ella continua exercit de policial local a Ondara. Merxe Sastre Sendra es va incorporar al cos municipal l’any 2005. Abans, però, havia estat militar a Bòsnia.

Explicava Rafa Moll que quan una i l’altra van començar a treballar de policies «es van trobar en algunes dificultats amb què els hòmens no ens havíem trobat» com no tindre uns serveis per a elles, un espai on canviar-se, l’uniforme no era adequat per a les dones. Altres coses que «van haver de patir del masclisme que encara existix és que alguna persones que anara al retén, en atendre’l una dona policia, preguntaven si no hi havia un home per poder parlar. Una actitud que continua vigent. Siga com siga, però, «van trencar els mites de la professió de policia local i heu canviat el pensar de molta gent sobre si les dones poden ser policies i per tot això mereixeu este reconeixement».

Tere Lloret Cambrils reconeixia que «és important que de vegades et reconeguen la tasca feta, la trajectòria professional» i explicava que sempre ha pensat que «les persones han de perseguir els seus somnis i, en alçar-se lluitar per aconseguir-ho» i que, totes les veus en contra, cadascú «amb constància i valentia, guanyaran la pròpia batalla per a fer realitat eixos somnis».

Merxe Sastre Sendra agraïa als seus companys mai haver patit desigualtat ni bretxa pel fet de ser dona al cos de la policia local de Pego. Assegurava ser «una més, igual que ells». També explicava que l’han feta sentir sempre molt bé «i mai he hagut de pensar, com m’he clavat jo ací». Declarava que «encara que de fora rebem comentaris, alguna actitud despectiva, no és suficient per a tombar la nostra il·lusió per continuar i fer vore que voler és poder».

L’acte finalitzava com havia començat, amb l’actuació d’Eva Olivencia a la veu i Ferran Ferrando al piano.