Tot i els tractaments, el morrut roig acaba amb palmeres emblemàtiques a Pego
És el cas de la del carrer Regueró o les del pati de la Casa de Cultura. El regidor de Parcs i Jardins, Andreu Dominguis, explica que els tractaments no donen el resultat esperat, que és salvar la palmera, ja que tot i que en un primer moment es puga matar el corc, este torna a aparèixer.
Arrel de l’impacte que ha causat per a molta gent, sobretot per al veïnat, la pèrdua de les palmes de la palmera de la rotonda del carrer Regueró i de la conversa que al voltant del fet es va generar ahir al perfil facebook de Ràdio Pego quan Juan Carlos Bañuls va compartir amb nosaltres l’instantània. Ens hem posat en contacte amb el regidor de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Pego, Andreu Dominguis, per a esbrinar quina és la situació del morrut roig a Pego i si s’ha dut a terme algun tractament per a evitar la seua propagació i la salvació de les palmeres infectades.
A Pego, com a tota la comarca de la Marina Alta i tot l’arc mediterani “la situació del morrut roig és preocupant”. Assegura el titular de Parcs i Jardins que quan fa al voltant de cinc anys es detecten les primeres palmeres infectades “s’intenta posar mitjans al respecte”. De fet recorda Dominguis que al principi la Conselleria donava uns 300 euros al propietari, tallava la palmera i se l’enduia. Actualment eixa ajuda s’ha suprimit.
Aquest corc generalment infesta diverses espècies d’arecàcies (palmeres). A l’arc mediterrani s’ha constatat que afecta Phoenix canariensis, però també pot afectar a Phoenix dactylifera, i eventualment a espècies del gènere Washingtonia. Apunta Andreu Dominguis que el morrut roig preferix les palmeres “més vigoroses”.
Com que el corc prefereix pondre els ous en els teixits tous, es pot reduir la probabilitat d’infestació evitant els danys mecànics a les plantes (poda). L’enquitranat o impregnació amb màstec de les ferides pot reduir el risc d’infestació. A més, cal evitar retirar les fulles madures per tal d’evitar produir les ferides on es produeix la posta.
La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l’esclarissada. L’ou, d’un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s’alimenta del teixit interior de l’arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l’arbre i forma un capoll a la fullaraca a la base de les fulles.
L’adult és qui presenta una coloració roig ferrós i té unes taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids. D’ahí que se l’anomene morrut roig. El cicle de vida total dura aproximadament 7 – 10 setmanes. Mentre que l’adult provoca alguns danys a través de l’alimentació, és l’excavació de la larva en el cor de la palma la responsable de la majoria de la mortalitat.
Pel que fa al tractament, juntament amb el sanejament de les parts danyades de l’arbre se solen aplicar insecticides sintètics bé amb polvoritzacions / nebulitzacions de la copa i el tronc. També s’ha generalitzat la injecció d’insecticides sistèmics en el tronc de les palmeres afectades. Estos tractaments, però, apuntava el regidor de Parcs i Jardins que no són tan efectius com es voldria ja que, tot i que sí que provoquen la mort de l’insecte, permeten la possibilitat que “torne un altre cuc”.
L’Ajuntament de Pego està fent tractaments periòdicament “tant aïllat com massiu” en els productes recomanats. Estos tractaments, explicava Andreu Dominguis, donen resultat però temporalment. I és que el problema més seriós que veu Dominguis és “la recolonització de la palmera” per part del morrut roig.
Anant a les àrees que més palmeres concentren a Pego, Andreu Dominguis explicava que, l’aparença un poc malaltisa, pel color grogós de les palmeres del Clot, no és que estiguen malaltes, més bé al contrari, la seua debilitat allunya el morrut. Tot el contrari que al Cementeri.
Algunes de les palmeres infectades han estat substituïdes per altres varietats d’arbres. En el cas que ha motivat este reportatge, el de la palmera del carrer Regueró, explicava Andreu Dominguis que devia tenir al voltant de 30 anys i tot i que van intentar recuperar-la, el tractament no va funcionar. El tractament tampoc va ser suficient per salvar les dos palmeres del pati de la Casa de Cultura, malgrat un rebrot inicial, van acabar morint.
Arrel de l’impacte que ha causat per a molta gent, sobretot per al veïnat, la pèrdua de les palmes de la palmera de la rotonda del carrer Regueró i de la conversa que al voltant del fet es va generar ahir al perfil facebook de Ràdio Pego quan Juan Carlos Bañuls va compartir amb nosaltres l’instantània. Ens hem posat en contacte amb el regidor de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Pego, Andreu Dominguis, per a esbrinar quina és la situació del morrut roig a Pego i si s’ha dut a terme algun tractament per a evitar la seua propagació i la salvació de les palmeres infectades.
A Pego, com a tota la comarca de la Marina Alta i tot l’arc mediterani “la situació del morrut roig és preocupant”. Assegura el titular de Parcs i Jardins que quan fa al voltant de cinc anys es detecten les primeres palmeres infectades “s’intenta posar mitjans al respecte”. De fet recorda Dominguis que al principi la Conselleria donava uns 300 euros al propietari, tallava la palmera i se l’enduia. Actualment eixa ajuda s’ha suprimit.
Aquest corc generalment infesta diverses espècies d’arecàcies (palmeres). A l’arc mediterrani s’ha constatat que afecta Phoenix canariensis, però també pot afectar a Phoenix dactylifera, i eventualment a espècies del gènere Washingtonia. Apunta Andreu Dominguis que el morrut roig preferix les palmeres “més vigoroses”.
Com que el corc prefereix pondre els ous en els teixits tous, es pot reduir la probabilitat d’infestació evitant els danys mecànics a les plantes (poda). L’enquitranat o impregnació amb màstec de les ferides pot reduir el risc d’infestació. A més, cal evitar retirar les fulles madures per tal d’evitar produir les ferides on es produeix la posta.
La femella adulta pon els ous en un nou creixement en la corona de la palma o les ferides causades per l’esclarissada. L’ou, d’un color blanquinós i ovalat desclou sorgint-ne larves piriformes blanques sense potes. La larva s’alimenta del teixit interior de l’arbre durant un mes formant túnels. En fer la pupa, la larva emergeix de l’arbre i forma un capoll a la fullaraca a la base de les fulles.
L’adult és qui presenta una coloració roig ferrós i té unes taques característiques al tòrax i un rostrum allargat en forma de bec molt peculiar, típic dels curculiònids. D’ahí que se l’anomene morrut roig. El cicle de vida total dura aproximadament 7 – 10 setmanes. Mentre que l’adult provoca alguns danys a través de l’alimentació, és l’excavació de la larva en el cor de la palma la responsable de la majoria de la mortalitat.
Pel que fa al tractament, juntament amb el sanejament de les parts danyades de l’arbre se solen aplicar insecticides sintètics bé amb polvoritzacions / nebulitzacions de la copa i el tronc. També s’ha generalitzat la injecció d’insecticides sistèmics en el tronc de les palmeres afectades. Estos tractaments, però, apuntava el regidor de Parcs i Jardins que no són tan efectius com es voldria ja que, tot i que sí que provoquen la mort de l’insecte, permeten la possibilitat que “torne un altre cuc”.
L’Ajuntament de Pego està fent tractaments periòdicament “tant aïllat com massiu” en els productes recomanats. Estos tractaments, explicava Andreu Dominguis, donen resultat però temporalment. I és que el problema més seriós que veu Dominguis és “la recolonització de la palmera” per part del morrut roig.
Anant a les àrees que més palmeres concentren a Pego, Andreu Dominguis explicava que, l’aparença un poc malaltisa, pel color grogós de les palmeres del Clot, no és que estiguen malaltes, més bé al contrari, la seua debilitat allunya el morrut. Tot el contrari que al Cementeri.
Algunes de les palmeres infectades han estat substituïdes per altres varietats d’arbres. En el cas que ha motivat este reportatge, el de la palmera del carrer Regueró, explicava Andreu Dominguis que devia tenir al voltant de 30 anys i tot i que van intentar recuperar-la, el tractament no va funcionar. El tractament tampoc va ser suficient per salvar les dos palmeres del pati de la Casa de Cultura, malgrat un rebrot inicial, van acabar morint.