Trenta espècies d’aus poden portar la grip aviària sense patir la malaltia
L’augment de temperatura disminueix el risc de supervivència del virus, tot i que en les properes dates s’espera que vinguen aus migratòries als diferents zones humides valencianes.
El Departament de Sanitat Animal de la Universitat Complutense de Madrid ha declarat que un dels tres patrons de mortaldat de la grip aviària és el que ocasionen les aus aquàtiques i marines que visiten els aiguamolls de la Comunitat Valenciana i que poden excretar el patogen virus H5N1 durant divuit dies sense mostrar cap símptoma de patir la malaltia.
Els portadors resistents del virus de la grip aviària són les aus de les famílies de les anàtids, gallinàcies i fasiànids, segons la Conselleria de Territori. Entre les aus que poden excretar el virus a través dels seus excrements durant més de dos setmanes figuren el sivert, la fotja comuna, el porró europeu, l’ànec collverd, la cullera comuna, el sarset comú i el silvón europeu, totes elles de la família dels anàtids.
Esta circumstància és el que ha portat a la Conselleria de Territori a realitzar des de fa mesos la busca activa d’aquest tipus d’aus que són les visitants habituals dels aiguamolls valencians. Els especialistes han assenyalat que els animals domèstics més susceptibles d’infectar-se per beure aigua contaminada amb el virus de la grip aviària són els titots i les gallines i, a continuació, els ànecs i les que també són molt sensibles a la infecció. Fins a la data, Territori ha pres més de 300 mostres d’aus que poden ser portadores asimptomàtiques de la malaltia. Totes les anàlisis han estat negatius.
Les aus ressenyades en el gràfic corresponen a les espècies que visiten habitualment els aiguamolls de la Comunitat Valenciana provinents de zones afectades. Estos animals estan estretament vigilats perquè podrien introduir la grip aviària, ja que són susceptibles d’infectar-se sense manifestar símptomes.
A més del patró de mortaldat que representen les aus portadores asimptomàtiques, hi ha altres dos: el que mata al 10% de les aus entre 48 i 72 hores i el patró de patologia, amb un índex de mortaldat entre el 40 i el 60% i que afecta sobretot a cignes i oques. No obstant conforme augmenta la temperatura la possibilitat de que el virus es mantingui viu disminueix.