Trobat a Teulada un jaciment islàmic
Onze sitges del S. XI al XIII que servien de graners i ceràmiques de luxe procedents de Mallorca i Dènia s’han trobat a Teulada. Aquest jaciment serà cobert per construir noves vivendes.
Una excavació duta a terme a Teulada ha tret a la llum fins a onze sitges, espècie de rebostos excavats en la terra per a emmagatzemar gra, blat i aliments; també s’ha trobat en l’excavació una gran cova de 20 metres quadrats de superfície que, segons pareix, seria un magatzem de productes agrícoles i en el seu interior hi havia abundant ceràmica fortament fragmentada, a més de trobar-se abundant ceràmica que s’han datat entre els segles XI i XIII.
La majoria de les peces ceràmiques que s’han extret eren utilitzades per a emmagatzemar i elaborar aliments, sent el ventall de formes molt ampli com a gerres, cassoles, olles, cànters i foguerets, entre altres. També es trobaven entre les peces de ceràmica peces de luxe que procedien de Mallorca i també de Dénia. El que indica que els pobladors s’interessaven a més de per l’agricultura també pel prestigi. Un altra dada important que aporten aquestes peces de luxe és el possible comerç marítim entre Moraira i Mallorca. Tots aquest materials han sigut traslladats a un pròxim a Teulada.
Els treballs d’excavació i recerca han estat realitzats per l’arqueòleg Pep Castelló i es van iniciar el passat 20 d’octubre del 2005. Aquestes feines tenien com a objectiu la prospecció d’una parcel•la, de 16.000 metres quadrats, que s’urbanitzarà pròximament al lloc conegut com l’Assagador de la Torre.
Tretze sondejos es van projectar cap al sud dels terrenys, lloc on es van descobrir la ceràmica i dos cases de l’època islàmica, les estructures de les quals només conserven el basament dels murs principals.
El Pla General d’Ordenació Urbana de Teulada permet construir sobre l’alqueria islàmica andalusí que s’ha trobat. Així que el jaciment es quedarà sepultat sota la terra per tal de què s’alcen 20 cases unifamiliars en els 16.000 m2 de l´Assagador de la Torre.
Els costos de l’excavació arqueològica els han sufragat els propietaris dels terrenys, ja que és obligatori per tal de poder construir posteriorment.
Una excavació duta a terme a Teulada ha tret a la llum fins a onze sitges, espècie de rebostos excavats en la terra per a emmagatzemar gra, blat i aliments; també s’ha trobat en l’excavació una gran cova de 20 metres quadrats de superfície que, segons pareix, seria un magatzem de productes agrícoles i en el seu interior hi havia abundant ceràmica fortament fragmentada, a més de trobar-se abundant ceràmica que s’han datat entre els segles XI i XIII.
La majoria de les peces ceràmiques que s’han extret eren utilitzades per a emmagatzemar i elaborar aliments, sent el ventall de formes molt ampli com a gerres, cassoles, olles, cànters i foguerets, entre altres. També es trobaven entre les peces de ceràmica peces de luxe que procedien de Mallorca i també de Dénia. El que indica que els pobladors s’interessaven a més de per l’agricultura també pel prestigi. Un altra dada important que aporten aquestes peces de luxe és el possible comerç marítim entre Moraira i Mallorca. Tots aquest materials han sigut traslladats a un pròxim a Teulada.
Els treballs d’excavació i recerca han estat realitzats per l’arqueòleg Pep Castelló i es van iniciar el passat 20 d’octubre del 2005. Aquestes feines tenien com a objectiu la prospecció d’una parcel•la, de 16.000 metres quadrats, que s’urbanitzarà pròximament al lloc conegut com l’Assagador de la Torre.
Tretze sondejos es van projectar cap al sud dels terrenys, lloc on es van descobrir la ceràmica i dos cases de l’època islàmica, les estructures de les quals només conserven el basament dels murs principals.
El Pla General d’Ordenació Urbana de Teulada permet construir sobre l’alqueria islàmica andalusí que s’ha trobat. Així que el jaciment es quedarà sepultat sota la terra per tal de què s’alcen 20 cases unifamiliars en els 16.000 m2 de l´Assagador de la Torre.
Els costos de l’excavació arqueològica els han sufragat els propietaris dels terrenys, ja que és obligatori per tal de poder construir posteriorment.