Troben al Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva una planta desapareguda fa dos segles
Uns 3.000 exemplars de “algaravia apegalosa” s’han localitzat al terme d’Oliva, en el mateix punt on va situar l’espècie el botànic Cavanilles.
Uns tres mil exemplars de Parentucellia viscosa, una planta coneguda com a ‘algaravia apegalosa’ i que havia desaparegut de la província de València fa més de dos segles, han sigut localitzats en l’entorn del Parc Natural de Pego-Oliva.
Catalogada en perill d’extinció, esta planta ha sigut localitzada en el mateix punt on la va situar fa dos cents anys el botànic valencià Antonio José de Cavanilles, segons han informat fonts de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient.
L’espècie retrobada viu en pastius i camps abandonats i es repartix en tres xicotets rodals estesos en una hectàrea de superfície.
El cens realitzat per la Conselleria ha constatat l’existència de més de 3.000 individus encara que, al tractar-se d’una planta anual, molt lligada al règim de precipitacions i sequeres, esta quantitat pot variar notablement entre anys successius i inclòs desaparèixer temporalment en anys secs.
La Parentucellia viscosa és una espècie considerada com semiparàsita, i encara que obté gran part de la seua alimentació dels minerals o altres components del sòl, necessita colonitzar parcialment a altres plantes a través de les seues arrels.
Fins al moment, segons les mateixes fonts, no s’han pogut determinar científicament les plantes hoste sobre les quals ha crescut.
En els pròxims mesos, els treballs amb esta espècie se centraran a conèixer les seues necessitats de germinació i cultiu, així com en la localització de les possibles plantes hoste, ja que és probable que per al seu creixement en els hivernacles o umbracles hagen d’implantar-se conjuntament a dites espècies.
En terres valencianes es coneixen escasses poblacions a Xàbia i en afloraments de roques àcides o lliures de calç en el centre-sud de Castelló.
Fa dos segles, en 1792, el botànic valencià va recol•lectar una mostra de la planta de la província de València, en el terme municipal d’Oliva, i la va dipositar en un plec d’herbari en el Reial Jardí Botànic de Madrid, on encara es conserva.
En la mateixa zona del terme d’Oliva en què s’han trobat les poblacions de Parentucellia, els tècnics de la Conselleria han localitzat diverses desenes d’exemplars d’una espècie rara d’orquídia, la Serapias parviflora.
Es tracta d’una planta herbàcia però perenne a través de rizomes subterranis, també de talla molt xicoteta, que es troba inclosa com a espècie protegida no catalogada.
Uns tres mil exemplars de Parentucellia viscosa, una planta coneguda com a ‘algaravia apegalosa’ i que havia desaparegut de la província de València fa més de dos segles, han sigut localitzats en l’entorn del Parc Natural de Pego-Oliva.
Catalogada en perill d’extinció, esta planta ha sigut localitzada en el mateix punt on la va situar fa dos cents anys el botànic valencià Antonio José de Cavanilles, segons han informat fonts de la Conselleria d’Infrastructures, Territori i Medi Ambient.
L’espècie retrobada viu en pastius i camps abandonats i es repartix en tres xicotets rodals estesos en una hectàrea de superfície.
El cens realitzat per la Conselleria ha constatat l’existència de més de 3.000 individus encara que, al tractar-se d’una planta anual, molt lligada al règim de precipitacions i sequeres, esta quantitat pot variar notablement entre anys successius i inclòs desaparèixer temporalment en anys secs.
La Parentucellia viscosa és una espècie considerada com semiparàsita, i encara que obté gran part de la seua alimentació dels minerals o altres components del sòl, necessita colonitzar parcialment a altres plantes a través de les seues arrels.
Fins al moment, segons les mateixes fonts, no s’han pogut determinar científicament les plantes hoste sobre les quals ha crescut.
En els pròxims mesos, els treballs amb esta espècie se centraran a conèixer les seues necessitats de germinació i cultiu, així com en la localització de les possibles plantes hoste, ja que és probable que per al seu creixement en els hivernacles o umbracles hagen d’implantar-se conjuntament a dites espècies.
En terres valencianes es coneixen escasses poblacions a Xàbia i en afloraments de roques àcides o lliures de calç en el centre-sud de Castelló.
Fa dos segles, en 1792, el botànic valencià va recol•lectar una mostra de la planta de la província de València, en el terme municipal d’Oliva, i la va dipositar en un plec d’herbari en el Reial Jardí Botànic de Madrid, on encara es conserva.
En la mateixa zona del terme d’Oliva en què s’han trobat les poblacions de Parentucellia, els tècnics de la Conselleria han localitzat diverses desenes d’exemplars d’una espècie rara d’orquídia, la Serapias parviflora.
Es tracta d’una planta herbàcia però perenne a través de rizomes subterranis, també de talla molt xicoteta, que es troba inclosa com a espècie protegida no catalogada.