Últim cap de setmana per a visitar Tern

Filiberto Siscar Sendra ha escollit la paraula Tern per a donar nom i unitat a l’exposició en què presenta tres propostes artístiques diferenciades, tres sèries pictòriques que ha batejat com Schwindel, Ego i Tricomia i que ha pintat en els dos últims anys.

Una mostra que es troba al Museu d’Art Contemporani del carrer Hospital des de divendres passat, on romandrà fins al diumenge dia 25.

L’artista pegolí desentranya el seu interior mostrant cóm és el procés creatiu per a ell. En el díptic de l’exposició explica que un dels nexes que uneix les tres sèries de pintures és la reflexió sobre l’acte creatiu en sí, és una recerca contínua frustrant i gratificant al mateix temps i en la qual influeixen molts elements, com reconeix l’autor: com són les seues circumstàncies vitals, els seus coneixements artístics, possibilitats econòmiques, emocions, etc.

Però, en aquest procés artístic, Filiberto també li atribueix un paper important a les persones que gaudeixen de l’art en viu. Perquè considera l’art com una experiència, que té camí d’anada i de tornada i que s’està perdent pel ritme de vida que portem.

Amb l’objectiu de que aquesta experiència no es perda, l’artista ha organitzat unes visites guiades per als caps de setmana. Dissabte i diumenge a les set i mitja de la vesprada rep els visitants i els acompanya a veure la mostra no només amb les explicacions pertinents…

De la mà de l’artista hem pogut conéixer el per què de Tern i el per a què i quasi quasi el cóm, però, encara no sabem res de les tres sèries que formen aquesta mostra.

D’una banda, la sèrie Schwindel, la primera que es troba el visitant en accedir al Museu. Com diu Filiberto Siscar, una reflexió sobre l’op art, un moviment artístic de la dècada dels 60, caracteritzada per l’ús de les il·lusions òptiques.

D’altra banda està Ego, una sèrie de dibuixos sobre paper realitzats en diferents mides. Segons l’autor, amb aquesta sèrie retorna a la natura del dibuix, al gest, als materials bàsics…

I, per a completar el tern la sèrie Tricomia, que es troba en la planta de dalt del museu i en la qual el dibuix desapareix. Filiberto utilitza pintura acrílica per a donar llum a un joc que ha jugat amb els colors.

Ara que coneguem millor tot el que hi ha darrere de les parets del Museu d’Art Contemporani, només queda anar a visitar-lo i entendre tot el que el seu autor ens ha explicat.