Un estudi dels serveis jurídics de la Comissió Europea conclou que l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH) pot resultar abusiu
Assegura que, tot i que siga oficial, no oferix cap garantia de transparència i pot resultar abusiu. Este informe de la CE està dirigit al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè el prenga en consideració a l’hora de resoldre la qüestió prejudicial relativa a fins on arriba el control de transparència que poden fer els tribunals espanyols en relació a la comercialització d’hipoteques referenciades a l’índex IRPH.
Hem sentit molt parlar de les clàusules sòl perquè van ser moltes les persones o famílies a les que se’ls va incloure en la hipoteca sense saber exactament que és el que estaven signant. No obstant això, des del servei gratuït d’orientació jurídica per a les persones afectades per les clàusules sòl hipotecàries que oferix l’Ajuntament de Pego, ens indiquen que també hi ha gent, un nombre molt menor que l’anterior, que està afectada per l’índex de referència de préstecs hipotecaris (IRPH).
Este és un índex oficial que apliquen moltes caixes i bancs en compte d’aplicar l’Euribor. De fet, l’índex IRPH és el segon índex de referència més utilitzat en les hipoteques espanyoles, per darrere de l’Euríbor. No obstant, l’índex IRPH s’ha situat històricament diversos punts per damunt de l’Euribor amb el consegüent sobrecost en la quota hipotecària que suposa. Històricament, l’IRPH ha cotitzat 2 punts per damunt de l’Euribor.
A finals de 2017, la Sala Primera del Tribunal Suprem, reunida en Ple, notificava la sentència sobre el recurs interposat per Kutxabank contra una resolució anterior de l’Audiència Provincial d’Àraba que declarava la nul·litat de la clàusula IRPH. Esta sentència establix, entre d’altres consideracions, que la mera referenciació d’una hipoteca a l’IRPH no suposa falta de transparència o d’abús.
A finals de setembre la Comissió Europea donava a conèixer les conclusions d’un informe elaborat pels seus serveis jurídics dirigit al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè ho prenga en consideració a l’hora de resoldre la qüestió prejudicial relativa a fins on arriba el control de transparència que poden fer els tribunals espanyols en relació a la comercialització d’hipoteques referenciades a l’índex IRPH. I ho fa així perquè el tribunal europeu deu resoldre sobre la qüestió prejudicial elevada pel jutjat de Primera Instància nº38 de Barcelona que considerava la decisió del Suprem de no apreciar abús en estes hipoteques podia vulnerar la legislació comunitària en matèria de protecció dels consumidors i de les consumidores en productes financers.
En este sentit, l’informe de la Comissió Europea recorda que la normativa comunitària obliga a «explicar al consumidor abans de la signatura del contracte, com es configura el tipus de referència, quina ha sigut la seua evolució en el passat, així com la seua possible evolució futura, comparant-lo amb altres tipus utilitzats en el mercat». En este sentit, correspondria «al jutge nacional deixar sense aplicació una clàusula contractual com la controvertida en cas d’estimar-se que és abusiva, i pot mantindre la resta del contracte si el mateix pot subsistir sense esta clàusula».
Apunten des del servei gratuït d’orientació jurídica de l’Ajuntament de Pego que este informe és «molt important» perquè, tot i que no hi havia moltes consultes sobre este tipus de clàusula, el cert és que la gent que la tenia estava desesperada i ara té un raig d’esperança. Així mateix, este informe pot significar que en breu el TJUE també s’haja de pronunciar al voltant de les despeses hipotecàries.
En este cas, el Tribunal Suprem ha interpretat fins ara que, segons la normativa tributària espanyola, tot i que es declare com a nul·la una clàusula que obliga el o la client a fer front als impostos de constitució de la hipoteca, caldrà que els abone. No obstant, segons una directiva europea, els efectes d’una clàusula declarada com a nul·la sempre deuen comportar la protecció del consumidor o la consumidora, per la qual cosa és el banc qui deu pagar-les.