Un estudi pioner sobre hàbits de joc indica que la Marina Alta és la segona comarca amb una major freqüència de joc entre adolescents
Alumnat d’entre 14 i 19 anys de l’IES Enric Valor de Pego ha participat en l’estudi encarregat per la Diputació d’Alacant i dut a terme per la Universitat Miguel Hernández d’Elx. De la Marina Alta, també s’ha participat alumnat de Dénia. Tenint això en compte, és preocupant que l’estudi mostre que la Marina Alta és la segona comarca amb una major freqüència de joc amb un 4,9%, només superada per la comarca de la Vega Baixa, que registra una taxa de 5,2%. L’estudi conclou que 7 de cada 10 jóvens que han jugat una primera vegada continuen amb este hàbit.
La Diputació d’Alacant i la Universitat Miguel Hernández d’Elx han elaborat un estudi pioner a Espanya amb l’objectiu general de conèixer els hàbits de jocs d’apostes entre adolescents de la província d’Alacant. Ahir es presentava la segona part de l’estudi “Joc d’apostes en adolescents de la província d’Alacant”. Ho feien la diputada de Família i Ciutadania, Mercedes Alonso i el professor de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Miguel Hernández, Daniel Lloret.
En l’estudi han participat 2.437 alumnes d’edats compreses entre els 14 i els 19 anys que cursen 4t de l’ESO i 1r i 2n de Batxillerat dels Instituts d’Ensenyament de Secundària de les nou comarques de la província d’Alacant. Més concretament, s’ha treballat amb alumnes de 13 municipis: Alcoi, Alacant, Almoradí, Asp, Benidorm, Elx, Ibi, Novelda, Orihuela, la Vila Joiosa, Villena, Dénia i Pego, de 15 centres educatius diferents.
Segons es revela en el document, la creixent presència dels jocs d’apostes entre adolescents arriba a proporcions preocupants ja que, des de la legalització del joc online, s’ha incrementat la proporció de jóvens que accedixen a centres de tractament per un problema d’addicció. El sector d’apostes esportives en la xarxa és el que ha aconseguit un major auge. 4 de cada 10 adolescents de la província d’Alacant (42,1%) han jugat alguna vegada en la seua vida a jocs d’apostes. Els xics doblen les xiques: per cada 10 jugadors 6,5 són xics i 3,5 són xiques. Una dada també important és que a l’augmentar l’edat, hi ha un increment de joc.
L’estudi també desvela que 7 de cada 10 jóvens que han jugat una primera vegada continuen amb este hàbit. Segons apunta el professor Lloret, a este col·lectiu cal estructurar-lo en dos rangs: el d’aquells que juguen amb un cert risc i el dels xavals que patixen conseqüències problemàtiques derivades d’ell.
Les dades detallades sobre la freqüència de joc, mostren que la Marina Alta és la segona comarca que registra una major alta freqüència de joc, amb un 4,9%, només superada per la comarca de la Vega Baixa, que registra una taxa de 5,2%. Les dades desglossades per comarques també mostren com la Vega Baixa registra la major taxa de joc en risc i problemàtic, seguida de la Marina Alta. Si tenim en compte que Dénia i Pego són les poblacions d’on s’han agafat mostres de la Marina Alta, les famílies pegolines haurien de plantar l’orella.
L’estudi identifica la recerca de sensacions com un predictor de la conducta de joc. Els xics i les xiques que juguen a fer apostes solen creure que es manté un control. Una percepció que, tot i ser errònia, està molt estesa entre els i les adolescents.
En l’estudi, entre 2017 i 2016, es detecta una major pressió mediàtica i exposició a la publicitat en 2017. Esta exposició a la publicitat no es diferencia per edats, però és significativament major en els xics. Aquells menors que referixen una major exposició a publicitat d’apostes es relacionen amb major freqüència de joc. A més, este major grau d’exposició a la publicitat es relaciona amb una major freqüència de joc un any després. En quant a l’actitud cap a la publicitat, els menors que referixen jugar amb més freqüència mostren una actitud més favorable cap a la publicitat de joc d’apostes. Esta actitud és més favorable en els xics que en les xiques.
El volum de negoci total del joc d’atzar a Espanya se situa per damunt dels 35.000 milions d’euros anuals. En 2016, la xifra d’inversió publicitària va ser de 138 milions d’euros, augmentant un 3.5% la inversió de l’any anterior, informa l’estudi.
Davant d’este panorama, el professor de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat Miguel Hernández, Daniel Lloret, que ha dirigit l’estudi ha assenyalat que per a reduir eixos factors de risc els i les jóvens han de tindre la percepció real de què el que fan pot portar conseqüències negatives i, per a això, la societat ha de deixar de normalitzar el joc d’apostes i, d’altra banda, l’actitud parental enfront d’esta situació ha de ser contundent. Com a element a batre, la pressió mediàtica que té una importància clau i danyosa mitjançant potents campanyes publicitàries.