‘Versos (per)versos’ ressonen pels murs medievals de Pego
Divendres 19 de maig va ser el dia elegit per Atzaïla per presentar a Pego el recopilatori de la millor poesia satírica escrita per Salvador Bolufer en els últims 15 anys. El trobador de vers afilat es va rodejar de Mercè Pons, Carolina Ferrer, Tomàs Llopis, Maria Josep Escrivà, Salva i Josep Bolufer per il·lustrar eixa selecció acurada de poesia satírica que conté l’última publicació del polifacètic pegolí.
El pati de la casa de cultura va ser l’escenari triat per mostrar a Pego el contingut de ‘Versos (per)versos’, l’última publicació de Salvador Bolufer. Atzaïla i el mateix autor van creure que era el marc idoni per a una ocasió ben especial. Un llibre que és, en paraules del trobador pegolí, «conté la meua vida». L’acte, marcat pels constants riures entre el públic que ompli el pati, va anar més o menys així:
«Per fi tenim ací al nostre trobador necessari», parafrasejava Laura Castellà, regidora de Cultura, que hi destacava com de polifacètic és Salvador Bolufer. El definia com a un «trobador errant, amb les idees clares i amb la veu alta, capaç d’embelesar a tot el món que l’escolta». En la vessant de la poètica satírica, assegurava Laura Castellà que Bolufer és un d’eixos escriptor sense complexos que s’atrevix a tot, com per exemple, a «renovar la mètrica, a fer versos de diferents estils». A més, a partir d’ells «ens conta i ens canta les seues reivindicacions i els seus sentiments». En una vessant més personal, la regidora de Cultura li agraïa a Salvador Bolufer tot el que ha fet per ella i totes les reflexions que han compartit i que, confia, continuen compartint.
«La bona poesia satírica també existix», així titulava Maria Josep Escrivà, poetessa, amiga i encarregada de presentar el llibre ‘Versos (per)versos’ de Salvador Bolufer en representació d’Edicions 96. La prova de què existix una bona poesia satírica «la tenim en ‘Versos (per)versos’». Ressaltava Escrivà que el riure que provoquen els versos satírics del trobador pegolí és un riure «de denúncia, de crítica, de les coses que fan mal i per tant, és una manera positiva i lloable de rebel·lió».
Maria Josep Escrivà es va servir per parlar de l’obra que recull els poemes satírics més rellevants dels últims 15 anys d’escriptura i reflexió satírica de Salvador Bolufer de textos d’Amàlia Garrigós, Jesús Peris i Arturo Ruíz i amb les seues paraules volia «deixar constància al pati de la Casa de Cultura de Pego del nostre agraïment al trobador pegolí per tant de temps de burlar i de plantar cara als bufanúvols poderosos i als llepaires indecents, amb paraules esmolades, amb accions desvergonyides i amb l’enginy desacomplexat que l’ha caracteritzat des de fa dècades i el caracteritza encara». Desitjava Maria Josep Escrivà «llarga vida a la burrera, a les alenades poètiques que la burrera genera i a qualsevol altra manera d’expressió burrocomprimida».
En arribar el torn de paraula de l’autor de ‘Versos (per)versos’, este va manifestar sentir-se sorprès perquè últimament «estic escoltant coses que jo no les sabia», entre d’altres que en un llibre de gramàtica de 1r d’ESO on hi ha un poema de Salvador Bolufer inclòs en el temari com un exercici didàctic i, feia notar Bolufer «que fa unes preguntes als alumnes que jo no les sé contestar». Un altre exemple es troba en el pròleg de ‘Versos (per)versos’, que «diu coses de mi que no les sabia», afirmava el trobador pegolí.
‘Versos (per)versos’ recull «una selecció molt acurada d’una representació» de la poesia satírica que durant més de 15 anys ha cultivat un exquisit Salvador Bolufer. I és que porta més de mil versos a l’esquena. És per això que manifestava que, una vegada arribada aquesta fita, «la il·lusió no és fer-ne més, és optimitzar els que té i posar-los en valor» i és justament, el que es va fer divendres 19 de maig en un espai amb l’encant del pati de la Casa de Cultura del poble que ha vist nàixer i créixer Salvador Bolufer.
El trobador dels trobadors, amb la veu ferida, va cedir els seus versos a un important elenc actoral que barreja experiència i joventut. La primera en recitar va ser Mercé Pons. La nissaga Bolufer va fer també acte de presència a l’escenari. Salva i Josep van ser triats per recitar «allò més irreverent que tenia» l’escriptor àgil de versos mordaços. A continuació va recitar la tècnica dels Informatius de Ràdio Pego en la seua versió dramàtica, Carolina Ferrer. L’expertesa recitadora va venir de la mà i la veu de Maria Josep Escrivà i Tomàs Llopis. Tots dos van recitar per separat, però també van protagonitzar l’únic poema que va ser llegit a dos veus, la preciosa i descarnada ‘Elogia a la Marina Alta’. I el trobador de la veu ferida no s’hi va poder resistir. Sí, Salvador Bolufer també va recitar alguns dels seus versos més emblemàtics.
