Veus de dones contra la violència de gènere
El 25 de novembre es va reivindicar a Pego “que la justícia siga implacable en l’aplicació de la llei”, que la violència de gènere no coneix de classes socials, que hi ha dones maltractades que aconsegueixen eixir de l’infern en el que han viscut durant anys i es va fer palès que encara queda molt de camí per recórrer perquè la violència de gènere desaparega.
Aquest 25 de novembre a la concentració de la Plaça del Mercat organitzada pel Grup de Dones Cabal amb el suport de la regidoria d’Igualtat d’Oportunitats de l’Ajuntament de Pego, hi havia més gent que d’altres anys, però encara no són prou per dir, alt i clar, “aturem la violència de gènere”. Pego pareix endormiscat al respecte d’un assumpte de tanta importància. Sembla que calen més morts i morts properes perquè pegolins i pegolines isquen al carrer a recolzar totes eixes dones anònimes que pateixen els cops i les vexacions psíquiques i físiques dels seus marits o exmarits.
Però, com deia una de les portaveus de Cabal, “els agressors de dones han assassinats a més de 200 des de 2003 a dia d’avui, esta xifra és major que les produïdes per l’entorn terrorista a nivell estatal”. En aquesta lectura, es reflexionava sobre les mesures de les ordres d’allunyament, que només impliquen una sanció econòmica per a aquells homes que les incompleixen i és per això que es demanava “que la justícia siga implacable en l’aplicació de la llei” i més crudament encara preguntava “de què serveix denunciar si les úniques proves que pareixen realment vàlides són els cadàvers?”.
El segon manifest que va llegir una de les representants del Grup de Dones Cabal desmuntava el mite que les víctimes de la violència de gènere són de classe baixa. Mite que “fa que a determinades dones que no s’ajusten a aquest perfil li siga més difícil identificar-se amb la violència de gènere”. També incidia a assenyalar que la societat, amb l’assignació dels rols masculí-femení, “continua mantenint certes actituds […] que solen jutjar a les dones maltractades justificant l’ús de la violència al·ludint a la possible provocació d’aquestes”. Tot això per a concloure que “no existeix un perfil de dona maltractada”, ho pot ser qualsevol pel simple fet de ser dona.
La vespra-nit del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència, es presentava a Pego, de manera informal, l’Associació de Dones Maltractades de la Marina Alta, “una associació que acaba de nàixer, composada per homes i dones en contra de la violència domèstica i de gènere. Una associació –deia la seua presidenta- que el que voldria és no existir” perquè “això voldria dir que per fi hem acabat amb aquesta lacra social que és la violència de gènere”. La portaveu de l’Associació de Dones Maltractades apuntava a què “les causes de la violència sobre la dona són moltes i complexes, la reproducció de situacions viscudes en l’àmbit familiar, la vigència dels estereotips masclistes repetits…” i clamava que “no menyspreeu la nostra dignitat com a dones i els nostres somnis”.
La regidora del Bloc Marian Tamarit prenia la paraula en absència, per motius personals, del regidor d’Igualtat d’Oportunitats Àngel Sendra. Marian Tamarit s’adheria al Manifest de la Intersindical Valenciana per a denunciar la violència de gènere en el que es destacava que “malgrat la progressiva conscienciació de la societat en contra de la violència de gènere, la majoria de la societat només pensa en aquestes només com a les agressions patides per dones amb resultat de mort”, tot i que cal recordar que “les lesions personals, les agressions sexuals, el tràfic de dones, l’explotació sexual, el segrest, la tortura, els matrimonis servils, i tot allò que impedeix l’exercici legítim i lliure d’una dona, són violència masclista”.
Es ressaltava un fet gravíssim, que “a Espanya, la mort per violència masclista s’ha convertit en la primera causa de mort prematura de les dones”.