“Viatge amb veu”, poesia recer
La presentació del premi “25 d’abril de poesia Vila de Benissa” 2007 va estar la coneixença d’un autor de poesia que fins ara era anònim. “La poesia de Carles Siscar comunica” afirmava el presentador de l’obra, Tomàs Llopis. “Viatge amb veu” és un poemari “per mostrar una part de mi que ara ja és vostra” confessava l’autor.
Divendres de vesprada Pego va conèixer un més dels seus poetes, Carles Vicent Siscar, el premi “25 d’abril de poesia Vila de Benissa 2007”. Un home tímid que a través de la seua poesia es mostra tal i com és. Tomàs Llopis, el presentador de “Viatge amb veu” va destacar de l’autor que “és un poeta que no va de poeta i això és un poc raret” però alhora és el que li dóna més vàlua si cal.
Tres són els pilars que teixeixen el poemari de Siscar, segons Llopis, la mar, les boques com a vehicle de la veu i com a sensualitat i els camins, en els que confluirà l’aventura de l’autor. Un viatge ple de dobles sentits, des del mateix títol en el que hi ha 2 viatges un geogràfic i l’altre vital i hi ha unes veus interiors i personals i unes veus d’altres que acompanyen. Veus del passat, de les arrels, de gran part de l’aventura.
“La poesia de Carles comunica” assegura Llopis i el propi autor ho confirmava en la seua introducció, afirmant que eixir de l’anonimant és “despullar-se i mostrar el més privat. És parlar de cadascú”. Siscar, a més va confessar que s’alimenta de la poesia dia a dia i la definia “com a procés imprescindible”. És per a Carles Vicent Siscar un recer on pot dir sense parar, “certeses que em permeten dir coses” i recitava la següent afirmació “com unes mans la poesia desa el desori”.
Tres són els pilars que teixeixen el poemari de Siscar, segons Llopis, la mar, les boques com a vehicle de la veu i com a sensualitat i els camins, en els que confluirà l’aventura de l’autor. Un viatge ple de dobles sentits, des del mateix títol en el que hi ha 2 viatges un geogràfic i l’altre vital i hi ha unes veus interiors i personals i unes veus d’altres que acompanyen. Veus del passat, de les arrels, de gran part de l’aventura.
“La poesia de Carles comunica” assegura Llopis i el propi autor ho confirmava en la seua introducció, afirmant que eixir de l’anonimant és “despullar-se i mostrar el més privat. És parlar de cadascú”. Siscar, a més va confessar que s’alimenta de la poesia dia a dia i la definia “com a procés imprescindible”. És per a Carles Vicent Siscar un recer on pot dir sense parar, “certeses que em permeten dir coses” i recitava la següent afirmació “com unes mans la poesia desa el desori”.