Vicenta Diego Tudela, compleix 105 anys
L’anciana, natural de Gata, és la persona més major de la comarca: té tres fills, nou néts i 11 besnéts.
I continuem d’aniversari perquè la persona més vella de la comarca acaba de complir 105 anys: es tracta de Vicenta Diego Tudela, de Gata de Gorgos. Tota la seua família, encapçalada pels seus tres fills Vicente, Antonio i Francisco, i nombrosos veïns, la van acompanyar en el seu aniversari. L’Ajuntament li va regalar un ram de flors.
A la seua edat, Vicenta, continua mantenint una memòria prodigiosa, malgrat que lamenta haver perdut la vista i la mobilitat en les cames. Des de fa anys eixes són dos de les seues preocupacions majors. Per contra, continua estant agraïda a tots. “He rebut visites sense parar, fins que me’n vaig anar al llit”, va comentar Vicenta molt animosa. Va aclarir que té 105 anys, ‘‘complits el dia 21 i encara recorde quan mon mare em deia que vaig nàixer de bon matí”, va afegir Vicenta.
L’anciana va reconèixer que, per ara, ‘‘el cap no l’he perdut, tinc tot el coneixement encara”. I així és, la lucidesa és una de les facultats que amb el pas del temps no perd Vicenta,
Sempre que pot presumeix de tindre tres fills, nou néts i 11 besnéts que la visiten sovint perquè el compte històries de quan era jove i de la seua infància.
Uns dies s’alça més animada que altres, alguna cosa lògica ja que va nàixer en 1902 i ha vist passar moltes coses en dos segles. Respecte al menjar, adverteix que a l’estar delicada de l’estòmag, necessita guisats lleugers. “Un plat de sèmola per a menjar és molt bo per a ella ”, segons comenta el seu fill Francisco.
El seu millor passatemps era, fins que va perdre la vista, assentar-se junt a la finestra i veure passar a la gent. Ara, els seus ulls ja no li permeten veure amb claredat tot el que ocorre al seu voltant. Les veus i comentaris de familiars, amics i veïns no li passen desapercebuts i així, continua deixant passar els anys “fins que Déu vullga”, com bé diu ella.
A la seua edat, Vicenta, continua mantenint una memòria prodigiosa, malgrat que lamenta haver perdut la vista i la mobilitat en les cames. Des de fa anys eixes són dos de les seues preocupacions majors. Per contra, continua estant agraïda a tots. “He rebut visites sense parar, fins que me’n vaig anar al llit”, va comentar Vicenta molt animosa. Va aclarir que té 105 anys, ‘‘complits el dia 21 i encara recorde quan mon mare em deia que vaig nàixer de bon matí”, va afegir Vicenta.
L’anciana va reconèixer que, per ara, ‘‘el cap no l’he perdut, tinc tot el coneixement encara”. I així és, la lucidesa és una de les facultats que amb el pas del temps no perd Vicenta,
Sempre que pot presumeix de tindre tres fills, nou néts i 11 besnéts que la visiten sovint perquè el compte històries de quan era jove i de la seua infància.
Uns dies s’alça més animada que altres, alguna cosa lògica ja que va nàixer en 1902 i ha vist passar moltes coses en dos segles. Respecte al menjar, adverteix que a l’estar delicada de l’estòmag, necessita guisats lleugers. “Un plat de sèmola per a menjar és molt bo per a ella ”, segons comenta el seu fill Francisco.
El seu millor passatemps era, fins que va perdre la vista, assentar-se junt a la finestra i veure passar a la gent. Ara, els seus ulls ja no li permeten veure amb claredat tot el que ocorre al seu voltant. Les veus i comentaris de familiars, amics i veïns no li passen desapercebuts i així, continua deixant passar els anys “fins que Déu vullga”, com bé diu ella.